Més enllà de la carretera i la voravia
ARTICLE D’OPINIÓ
Per primera vegada en molts anys, l’anticapitalisme mallorquí va ser capaç d’organitzar-se i fer-se visible durant la vaga general del 29 de març. Aquesta nova situació respon a dos fets: en primer lloc, al canvi de les condicions objectives que ha provocat la crisi capitalista, i que ha fet que molta gent percebi la necessitat de mobilitzar-se per aturar la pèrdua dels minsos drets socials que encara existeixen. Cal afegir, així mateix, el descrèdit que pateix la classe política i sindical, que ha crescut molt des de l’erupció del 15-M. I en segon lloc, la feina d’acostament que diverses organitzacions han realitzat els darrers mesos, i que ha fructificat en la creació del Bloc Unitari Anticapitalista (BUA).El BUA va néixer fa menys d’un mes, després d’una exitosa convocatòria a la manifestació del 19 de febrer, on més de 1000 persones seguiren un itinerari propi per marcar distància amb els sindicats majoritaris. La feina conjunta per part de les organitzacions revolucionàries feia temps que era necessària, però encara no s’havia organitzat cap òrgan ni plataforma pròpia, tot i els èxits d’experiències com el Casal Ocupat les Vies o les mobilitzacions contra la visita dels ministres de defensa de la UE.
Així, per la vaga general el BUA fou capaç d’organitzar un piquet combatiu que es va fer notar al centre de Palma. La imatge que deixà el matí de vaga va ser molt clara: mentre el piquet de CCOO i UGT transitava per la voravia de les Avingudes, el piquet anticapitalista decidí caminar per la carretera, tallant el trànsit. La resposta policial també fou molt clara: diverses càrregues que provocaren dues detingudes i corredisses pels carrers. L’Assemblea de la Comunitat Universitària també va fer piquets a la UIB, on durant el matí l’activitat va ser molt reduïda. La manifestació de l’horabaixa fou la mobilització antagònica més gran dels darrers anys a Mallorca: al voltant de 4000 persones marxaren rere una pancarta que reclamava tombar la reforma laboral. L’acte polític serví, a més, per cridar a continuar la lluita al marge de les entitats que reclamen la negociació amb el govern espanyol.
Tot i aquesta mobilització, les mancances del moviment anticapitalista a Mallorca són encara enormes. Sense anar més enllà, el BUA ha nascut fa molt poc temps, i és obvi que les condicions es donaven des de fa anys. Així mateix, el piquet i el bloc tengueren un aspecte massa homogeni, hi faltaven moltes persones que si bé no solen assistir a manifestacions anticapitalistes, comencen a concordar amb els plantejaments antagònics. El que vull dir és que ens faltava una representació social més diversificada. També ens hem de demanar perquè les organitzacions rupturistes no tengueren gaire presència als piquets industrials, als polígons o a l’EMT. Tot plegat respon a la poca feina sindical que les diverses organitzacions anticapitalistes fan a Mallorca, amb algunes excepcions com la CGT. Davant això, és hora que l’Esquerra Independentista a Mallorca es plantegi una estratègia de lluita i organització sindical a mitjà termini, que intenti influir al món laboral, on mai no s’hi ha fet feina. Hem de tenir ben clar que aquesta és una lluita de llarg recorregut, que va molt més enllà d’una vaga general. A més, és important fer un treball d’anàlisi de la realitat mallorquina, una realitat pròpia i singular: com influïm al sector turístic, per exemple, que acull la majoria de treballadores? Quina lluita sindical s’ha de dur a terme a la Part Forana, on cap nucli poblacional no supera els 40mil habitants? L’anàlisi de qüestions com aquestes és imprescindible si volem incidir al món laboral de la nostra illa. Aquesta feina, sens dubte, no és tan engrescadora ni agraïda com d’altres que estam acostumades a fer, però és extremadament necessària, i més en el context en què ens trobam.
A hores d’ara podem dir que la vaga general ha suposat un avançament pel moviment anticapitalista mallorquí. Tot fa pensar que el BUA continuarà com a plataforma de mobilització i l’Esquerra Independentista hi ha de dedicar molts esforços. La propera data on el BUA pot tornar a mostrar la seva força és el Primer de Maig, i cal que siguem més que mai. Tot i això, hem de tenir ben clar que el debat va més enllà de la carretera i la voravia: allò important no són les mobilitzacions d’un dia, per molt espectaculars que puguin ésser, sinó la feina sindical als centres de treball. Una feina molt dura i complexa, però imprescindible i a la que ja feim tard. A Mallorca, cal que l’Esquerra Independentista decideixi com i des d’on vol fer la feina sindical, i que hi anem totes a una. Perquè sense aquesta feina de formigueta no serem capaços de construir un moviment polític fort i arrelat, un moviment per guanyar.
Guillem Colom
