Nadal conflictiu en el transport públic urbà i interurbà

ere--647x350

Dins del panorama convuls de la conflictivitat laboral, poques empreses han tingut tant de protagonsime als Països Catalans com les empreses municipals i autonòmiques de transport públic. TMB, EMT, FGV o FGC han protagonitzat totes lluites importants que, en alguns casos, remunten abans de la crisi.

El transport públic és un servei essencial per al funcionament de les grans conurbacions, sense el qual el nostre model urbà seria insostenible, no només econòmicament, sinó també ambientalment i social. Potser per això, les empreses urbanes de transport públic tenen la particularitat d’haver-se mantingut púbiques i d’haver conservat unes plantilles nombroses i, en comparació a altres sectors, relativament cohesionades i combatives. Tanmateix, no han estat pocs els intents de desmantellar aquest servei i el capital privat fa anys que hi ha penetrat en forma de subcontractes o privatitzacions parcials, o simplement en la desinversió de recursos públics.

Actualment, són dues d’aquestes empreses les que estan liderant la protesta. D’una banda Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), de qui depèn el Metro de València i el Tram d’Alacant, que vol aprovar un ERO per acomiadar una quarta part de la plantilla; i de l’altra, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en conflicte amb els treballadors per la supressió de la paga extra de Nadal i també per determinades actuacions en contra dels drets laborals de la plantilla. Ambdues han convocat un calendari de mobilitzacions d’ací al Nadal.

Altres empreses públiques també han protagonitzat protestes, i de fet, durant la passada vaga, aquest sector fou dels que tingué el seguiment més elevat durant la passada vaga del 14 de novembre. L’Empresa Municipal de Transports de València (EMT) està actualment en una situació d’impasse, ja que després d’una primavera i estiu moguts, es va trobar una clàusula de l’època de la fundació que impedeix tot intent de privatització (o d’aplicació d’ERO, que n’és el primer pas) fins, com a mínim, el 2014.

ERO a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana

Després d’una tensa espera, finalment el passat 27 de novembre, l’empresa pública FGV donà a conèixer la proposta d’ERO per estalviar 22 milions d’euros. Els treballadors i les treballadores de FGV estan mobilitzats activament des de l’octubre quan feren acte de presència en les processons cíviques de la Diada. D’ençà, no s’han aturat ni un moment. El motiu: més de 450 persones afectades per un ERO sobre una plantilla de poc menys de 1.800. I entre mig, diversos escàndols com la tragèdia de l’estació de Jesús, gestors dimitits, obres de noves línies sense acabar i obres acabades però sense funcionar.

Per bé que l’ERO actual pareix ser el colp definitiu sobre FGV, ja fa anys que els treballadors protesten per la reducció de personal i per les retallades salarials. De fet, des del 2010, com a mínim, s’han succeït les vagues i aturades parcials. A més a més, l’empresa està introduint la gestió privada en algunes línies, tot i que de moment, sense massa èxit: la línia 2 del Tram d’Alacant està acabada fa temps, i els combois estan comprats, però encara no ha eixit cap empresa privada disposada a assumir-ne la gestió; d’altra banda, la línia 4 del Metro de València, que també havia de ser gestionada per capital privat, està aturada en la fase d’obres per falta de recursos. De fet, segons ha apuntat a L’ACCENT la presidenta del comité d’empresa, Alícia Murcia, aquestes obres i l’atribució del cost a l’empresa han causat una part del deute que ara s’usa per justificar les retallades.

En paraules d’Alícia, aquest ERO suposa una “brutal agressió als treballadors de FGV” i, més encara, quan aquests sempre han mostrat voluntat i capacitat de negociació. De fet, la representat dels treballadors assegura que un estalvi semblant al que planteja l’empresa es podria assolir sense acomiadaments traumàtics si els terminis foren més flexibles, cosa que de moment no es contempla. És per això que l’assemblea de Treballadors de FGV ha decidit no alterar el calendari de mobilitzacions, que inclou un dia de vaga el dijous 29, així com aturades parcials per als dies 3, 4, 5 i 10 de desembre; encara més, és probable que les protestes passen de ser aturades parcials a vagues completes.

Alícia insisteix en la determinació dels treballadors a no acceptar cap mesura que no entre dins del conveni col•lectiu, i recorda el compromís que qualsevol resultat de la negociació haurà de ser ratificat en referèndum. “Hi ha més empatia dels usuaris que mai” respon Alicia a la pregunta de si han trobat la comprensió dels usuaris del transport públic. L’augment de preus i les retallades en la freqüència dels combois ja han generat malestar entre els usuaris i per això entenen ara més que mai la necessitat de defensar el servei públic. Degut a la deixadesa de l’Administració es dóna la paradoxa que actualment costa menys temps anar de València a Madrid en AVE que de València a Castelló de la Ribera en metro, ens explica Alícia, per a qui l’ERO respon a una decisió exclusivament política imposada pel Govern central, sobre la qual, la Generalitat té poc marge de maniobra a causa del rescat.

Els bus i metro de Barcelona en vaga

Els treballadors de TMB de Barcelona han anunciat un calendari de mobilitzacions que inclou vagues al desembre i també al febrer, coincidint amb el congrés de mòbils que se celebra cada any a la ciutat comtal.

La principal reclamació dels treballadors del transport públic és la paga de Nadal, que ha estat suprimida per l’empresa al•legant directrius superiors. Així, als dos dies d’atur de desembre (el 16 vaga total i el 24 parcial) i els quatre de febrer (del 25 al 28 coincidint amb el congrés de telefonia) convocats per la plantilla del metro, s’hi suma ara una altra setmana d’aturades dels busos, del 17 al 21 de desembre, i els quatre dies del citat congrés internacional. Els treballadors d’autobusos estan també en lluita per la readmissió d’Andreu Cabo, treballador acomiadat per denunciar irregularitats en l’empresa, així com per denunciar les diferents represàlies que l’empresa ha tingut amb els sectors de la plantilla més combatius.