Nenes mares a Guatemala: educar per generar un canvi de consciència social

“Em vaig quedar embarassada quan tenia molts plans per seguir estudiant i va ser molt complicat, perquè era conscient que durant un temps havia de tancar els meus somnis d’estudiar. Volia ser dissenyadora d’esdeveniments o començar la carrera de Dret i mai m’hauria imaginat tenir un fill a la meva edat. Aquesta és una nova etapa que està sorgint a la meva vida i sincerament, m’està costant molt acceptar-la. Jo m’estimo molt al meu fill però crec que encara no accepto no poder seguir amb els meus plans”. La Diana Mayorga te 17 anys i és mare d’un nen de vuit mesos. Es va quedar embarassada als setze anys, quan encara estava a l’escola i la seva vida va fer un gir inesperat del qual encara no n’és del tot conscient. La Tania, la seva germana de 14 anys també és mare. El seu fill té quatre mesos i expressa que tampoc vol desaprofitar l’oportunitat de retornar els estudis. “Ha estat molt difícil acceptar ser mare tan jove però ara estic contenta i sé que vull seguir la meva formació”, assegura la Tania al costat de la seva germana davant de casa seva a Jocotenango, un municipi a tocar de La Antigua, la ciutat colonial de Guatemala per excel·lència.

La Diana i la Tania són mares adolescents.

^{Quina és la situació a Guatemala?}

A Guatemala hi ha moltes nenes que es queden embarassades durant la seva adolescència. A diferència d’altres zones del món on l’edat adolescent comença als 14 anys, a Guatemala aquesta etapa vital està considerada des dels 10 als 19 anys. En concret, a Amèrica Llatina i el Carib són les zones on es registra la segona taxa més alta d’embarassos en adolescents de tot el món. Segons les dades recents del Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), en els països d’aquestes zones un 38% de les dones es queden embarassades abans de complir els 20 anys. Si a aquestes dades hi afegim que a Guatemala la majoria de la població és jove, ja que segons la Encuesta Nacional de Condiciones de Vida (ENCOVI) del 2011 el 52% dels guatemalencs tenen menys de 20 anys, podem dir que gairebé el 20% dels naixements que es produeixen en aquest país són de mares adolescents. A més a més i d’acord amb el mateix estudi d’UNICEF, el 4% de totes les adolescents declaren haver tingut fills. D’aquestes, un 0.45% són nenes d’entre 10 i 12 anys. És a dir, que al voltant de 4.000 nenes d’aquestes edats són mares. Cal apuntar que a Guatemala avortar és il·legal malgrat hi hagi metges que practiquen aquesta cirurgia de manera clandestina.

^{Causes dels embarassos}

Per poder parlar dels factors que poden provocar la situació esmentada cal contextualitzar els diferents àmbits de la societat on succeeix. L’explicació del què passa a Guatemala la trobem en la pròpia estructura del país, segons el professor i politòleg Miguel Domínguez: “Guatemala és un país masclista i classista per excel·lència on durant molts anys la religió va jugar un paper de braç polític per poder reproduir molts cicles que no són espirituals sinó morals com el masclisme, el racisme o el patriarcat”.

Sense cap dubte, en molts llocs del món la dona ha estat i està condicionada per molts factors de la societat on es troba. En el cas de Guatemala, “sota el paraigües de la religió s’estableixen molts patriarcats i en la mateixa estructura catòlica existeix un masclisme establert com una instrumentalització i una criminalització de la dona”, explica Domínguez. “Es considerava la dona com un objecte en la societat. En molts casos s’ha dit que les dones no podien fer res més que quedar-se a casa i ocupar el rol de mestresses de casa”, afegeix el professor.

^{Producte del colonialisme}

Un altre factor que cal tenir en compte té molt a veure amb la història del colonialisme que va viure Guatemala. “Durant aquest procés s’ha instrumentalitzat la dona, el sexe ha estat un tabú i les mateixes condicions de marginalitat han estat l’aliat perfecte de qualsevol agressió sexual”, afirma Domínguez. Així, la mateixa estructura guatemalenca ha fet que en aquest tipus de societats masclistes, classistes i colonials “malauradament la dona sigui una de les principals víctimes de l’opressió d’aquests tipus d’escenaris. I si a això li sumes la pertinença ètnica o cultural, t’adones que ser dona i indígena en aquest país és una de les situacions més complicades”, conclou.

Un exemple que no és excepció

A Guatemala existeixen moltes històries d’adolescents embarassades o que ja han estat mares. El cas de les germanes Mayorga només és un simple exemple de com aquestes noies han tirat endavant uns embarassos no desitjats. Tot i ser conscients del què comporta tenir un fill, ambdues tenen clar que això no serà un obstacle per seguir estudiant, malgrat la dificultat afegida de la seva situació. La mateixa postura és la de l’àvia d’aquestes criatures qui engresca a les seves filles perquè segueixin estudiant “encara que sigui un dia a la setmana”, assegura ella.

Un cas diferent és el de la parella H.Q i J.Y que assisteixen a la Clínica del Adolescente del Hospital Nacional Pedro de Bethancourt de Antigua. Ella té 17 anys i la seva parella 19 i segons expliquen en el seu cas sí que buscaven el fill. No obstant això asseguren que van decidir assistir a la clínica perquè tenien total desconeixement del procés d’un embaràs i volien tenir control i informació. Expliquen que la primera vegada que van anar a la clínica ella estava embarassada de cinc mesos. “Abans sentia uns dolors que no sabia si eren del mateix embaràs o no i ara ja tinc la informació per saber-ho”, explica ella. De la mateixa manera el noi diu que “tot el què ens han explicat és molt útil perquè mai abans havia tingut accés a aquest tipus de coneixement i almenys ara ja estaré més preparat per la pròxima vegada”.

Fitxes de les pacients de la Clínica Adolescente de La Antigua.

Amb tot, també hi ha moltes noies que consideren que ser mares massa joves és una oportunitat perduda per fer realitat els somnis i objectius que s’havien marcat. La Melisa Miranda és educadora i té divuit anys i assegura que “a les escoles no s’expliquen les relacions sexuals, perquè parlar-ne és com invocar el diable”. “A més, les noies tampoc poden preguntar a casa seva quins mètodes anticonceptius poden fer servir. Això fa que d’alguna manera les mateixes persones no puguin conèixer el seu propi cos perquè no hi ha ningú que els eduqui sobre això”. Ella explica que des del seu punt de vista “s’haurien d’impartir classes d’educació sexual a les escoles perquè és des de l’educació com s’aconsegueix el canvi cultural d’un país”. Per la seva banda, Margarita López també de divuit anys explica que té amigues que han estat mares als 14 anys. Des del seu punt de vista aquestes situacions en molts casos es produeixen perquè “són nenes que a casa no han rebut l’atenció necessària i els han permès fer de tot des de ben petites. Aleshores elles comencen a guanyar autoritat sobre elles mateixes i fan el que volen, entren en cercles de droga i alcohol i sense adonar-se es queden embarassades i en molts casos no saben qui és el pare”. Unes situacions que sense cap mena de dubte podrien començar a canviar si els nens i joves de Guatemala reben informació i coneixement sobre les relacions sexuals.

El sexe, un tabú nacional

Quan a Guatemala es parla de relacions sexuals entre persones que no estan casades, cal tenir en compte molts factors, però sobretot el cultural. Són moltes les comunitats o famílies que encara consideren un pecat tenir relacions sexuals sense la necessitat d’haver passat per l’altar. Les adolescents entrevistades han confessat que tot el que coneixen sobre sexe i relacions sexuals ho han sabut majoritàriament per amics o coneguts. Són pocs els joves que tenen el privilegi de rebre una educació sexual completa durant la seva etapa escolar. Per aquest motiu els adolescents creixen i es fan grans sense ni saber quins canvis experimenta el cos humà durant tota la vida, o quins són les causes, riscos i conseqüències de mantenir relacions sexuals, les malalties o els mètodes anticonceptius que existeixen. Fins i tot una doctora com Velvet Castillo, metgessa de la Clínica del Adolsecente de L’Hospital Nacional Pedro de Bethancourt de La Antigua, afirma que la millor prevenció per evitar embarassos no desitjats és l’abstinència sexual”

Les agressions i els delictes sexuals

Mantenir relacions sexuals amb menors de catorze anys a Guatemala és un delicte, encara que la nena ho consenti. Existeix un marc legal que regula aquests delictes però el principal problema en aquest país és que la majoria de les dones ni tan sols saben que existeix una jurisprudència que les protegeix davant una agressió. Per aquest motiu, es calcula que el 58% dels embarassos a menors de 14 anys són fruit d’abusos sexuals. D’aquests, durant el 2012, el 89% van ser protagonitzats per familiars i aproximadament el 30% van ser els pares qui van violar o forçar les seves filles a mantenir relacions sexuals. La doctora Castillo explica que “freqüentment l’abusador és algú conegut per la nena”. Segons ella, aquestes situacions es produeixen “per la submissió cultural existent on la dona ha de consentir qualsevol cosa i no se li dóna la capacitat per decidir per ella mateixa”. A més, “no creuen tenir l’oportunitat de denunciar un abús sexual de manera que surten d’una casa on han rebut violència per entrar a una altra on segurament es repetiran els patrons”, assegura la Dra. Castillo.

I després què?

Quedar-se embarassada sent adolescent no només comporta tallar la joventut, els somnis i les oportunitats d’una noia qualsevol, sinó que també significa arriscar-se a tenir malalties greus com el VIH o l’Hepatitis i fins i tot, la mort. En aquest sentit, la doctora Velvet Castillo alerta que les noies menors de 14 anys tenen un alt risc de morir durant el part perquè “el cos no està preparat per aguantar l’esforç que requereix donar llum”. A més, la doctora també posa èmfasi en què en aquests casos la majora de criatures neixen prematurs, amb desnutrició, falta d’oxigen o malformacions a l’estómac. El canvi psicològic que pateix la mare juga un paper fonamental en el desenvolupament de les persones i en moltes ocasions no es contempla. Si la mare no està preparada emocional i psicològicament mai podrà donar l’atenció i l’afecte que necessita el nounat. La Dra. explica que segurament quan el bebè neix augmentaran els nivells de pobresa i això farà que el nounat pateixi de desnutrició.

Trencar amb el silenci sexual

Com bé explica el professor Miguel Domínguez, “tot això és un tabú sexual de la consideració de les relacions sexuals com un pecat que no haurien de passar sense l’establiment de les ordes religioses”. Amb el pas dels anys aquesta concepció ha facilitat que en els contextos de major marginalitat, la dona sigui la més víctima de totes. Per Domínguez això podria començar a canviar “si existissin unes condicions on es puguin garantir certs drets econòmics, humans però també socials o recreatius on una persona pugui desenvolupar-se i tingui accés a les mateixes condicions de feina”. Però de moment seguiran augmentant els casos de nenes mares en un país on l’educació que fomenta l’actual govern d’Otto Pérez Molina del Partido Patriota no brinda l¡oportunitat a les futures generacions de trencar amb el conservadorisme i l’immobilisme dels últims anys per aconseguir generar coneixement i consciència social vers l’educació sexual a Guatemala.