Nepal: Reflexions més enllà de la frontera
El dissabte 25 d’abril d’aquest any al continent asiàtic, però especialment al Nepal, hi hagué un terratrèmol de 7’8MW. Fa menys d’una setmana hi hagué un altre de 7’4 MW, amb les seues corresponents rèpliques, que tenen espantada gran part de la població d’aquest país. Ens trobem davant d’una autèntica catàstrofe als peus de l’Himàlaia.
Aquest fet m’ha fet reflexionar, des de les meues perspectiva i experiència com a cooperant al Nepal, al voltant de què és i què no és solidaritat.
Escric aquest text des de la ràbia, ja que fa només uns mesos vaig estar per aquelles terres precioses. I ho faig, a més, des de la indignació de veure com aquestes catàstrofes naturals als països menys desenvolupats són utilitzades per les grans potències per a aprofitar-se, encara més, dels seus recursos naturals. Tot plegat reflecteix la hipocresia d’aquestes societats, que calmen consciències donant almoines sense pensar en cap alternativa a aquest sistema que exprimeix als pobles.
Concretament m’estava referint a la Xina i a l’Índia. Aquests estats estan a l’expectativa per a veure qui és queda amb el tros de pastís més gran del recursos hídrics i les contractes de les hidroelèctriques, sense importar-los el més mínim la població local. Aquestes potències són a les quals interessa que el Nepal tinga un govern profundament corrupte, que el sistema de castes continue viu i que el sistema educatiu siga molt feble, excloent i de baixa qualitat amb una falta total de recursos materials i humans, així continuaran tenint mà d’obra barata i gent per a l’exèrcit, que s’hi desenvolupen màfies i, fins i tot, que l’ajuda prestada després de la catàstrofe servisca com a moneda de canvi per a més endavant. I açò, justament, no és solidaritat.
Tampoc ho és, sense voler menysprear les persones que ajuden amb el que poden, donar almoines per a calmar la consciència i perquè ara és el moment i toca, ja siga perquè se’n parla en la televisió o en la ràdio. Tampoc és solidaritat l’anomenada responsabilitat social corporativa, la qual podríem dir que és l’actual moral del capitalisme per a perpetuar-se.
Tot això és caritat, i hi ha una clara diferència respecte als d’eixos direccionals, com deia el mestre Eduardo Galeano: “A diferència de la solidaritat, que és horitzontal i s’exerceix d’igual a igual, la caritat es practica de dalt a baix, humilia a qui la rep i mai altera ni una miqueta les relacions de poder: en el millor dels casos, alguna vegada hi haurà justícia, però dalt al cel. Ací a la terra, la caritat no pertorba la injustícia. Només es proposa dissimular-la “. La solidaritat és horitzontal, implica molt més que donar, és una acció amb intenció de transformació social, des de una perspectiva igualitària.
I allò que veig al Nepal no hi té res a veure.
