‘No es pot entendre el Rebrot com una realitat aïllada de l’entorn que l’acull, comptem amb els col lectius locals’

Albert Artigas és militant d’ARRAN i membre de la comissió de Comunicació del Rebrot 2013. Des de l’Accent hem volgut parlar amb ell per tal de conèixer de primera mà com s’ha viscut des de dins una nova edició de l’Aplec del jovent dels Països Catalans.

Feina feta i ja amb una mica de perspectiva, com valoreu el resultat del REBROT 2013?

El balanç és realment positiu. El d’enguany era el primer Rebrot organitzat oficialment per Arran i això vol dir que moltes de les nostres militants es trobaven organitzant per primera vegada un aplec d’aquestes característiques. Això ha fet que moltes de nosaltres l’encaréssim amb una il·lusió especial. El Rebrot ha estat un èxit a nivell quantitatiu, tant pel que fa el volum d’assistents com per la implicació de la militància d’arreu del territori. Però també ha estat un èxit en termes qualitatius, per com s’ha organitzat i per la quantitat d’actes diversos que hi hem realitzat. Sempre és necessari, però, fer autocrítica. Els propers dies han de servir també per valorar tot allò que no ha acabat de funcionar i mirar de corregir-los per fer més i millor en properes edicions.

Molta gent s’ha endut la impressió de que enguany el Rebrot ha fet un salt qualitatiu, amb una aposta més arriscada que passades edicions. Creus que és així?

Totalment d’acord. En aquesta edició del Rebrot hem fet valdre sobradament aquella vella  dita de “El Rebrot és molt més que un festival musical”.  A banda dels concerts de les nits, que comptaven amb algunes de les principals bandes de l’escena musical dels Països Catalans, l’aplec també ha acollit multitud d’actes com ara xerrades, debats, exposicions, tallers i col·loquis que han estat un veritable èxit de participació. Aquest tipus d’actes donen sentit al Rebrot i el doten de contingut. Personalment, crec que aquest és el principal salt qualitatiu de l’edició d’enguany que, d’altra banda, reflecteix  el salt qualitatiu que en termes generals va suposar fa un any el naixement d’Arran.

L’escenari escollit ha estat Sant Celoni. A que es deu aquest canvi?

A banda del luxe que suposa fer l’aplec en un entorn com el que ofereix el massís del Montseny, Sant Celoni gaudeix d’una sèrie d’elements molt positius. En primer lloc, es tracta d’un municipi ben comunicat tant per ferrocarril com per carretera. Aquest aspecte és essencial si tenim en compte que durant aquests quatre dies han passat més de sis mil joves pel Rebrot. En segon lloc, perquè a Sant Celoni, i al Baix Montseny en general, hi ha una llarga tradició d’associacionisme i un moviment popular fort vinculat a l’independentisme. Poder comptar amb això també resultava avantatjós perquè no es pot entendre el Rebrot com una realitat aïllada de l’entorn que l’acull. Comptar amb els col·lectius locals sempre és interessant i sovint resulta necessari.

I pel que fa al contingut polític, què s’ha destacat més aquest Rebrot?

Ha estat, sens cap mena de dubte, un Rebrot carregat de contingut polític: hem explorat un nou format de xerrada-col·loqui amb la Trobada de Lluites, que va resultar ser un èxit rotund. Hem debatut sobre una de les apostes més ambicioses d’Arran, l’articulació del Moviment Juvenil, amb experts sobre el tema i amb diversos col·lectius dels Països Catalans. Hem parlat d’urbanisme amb el Professor Manuel Delgado. Hem parlat sobre territorialitat amb les companyes de SOM Països Catalans. Hem fet un taller d’autodefensa, un taller sobre masculinitat, etc. En definitiva, un munt d’actes que han fet de Sant Celoni un veritable espai de lluita i intercanvi d’idees i experiències.

L’aplec coincideix amb l’aniversari del primer any de la fundació d’ARRAN, la nova organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Com s’ha notat això als diferents aspectes del Rebrot?

Vam celebrar el primer any d’Arran en l’acte polític  del dissabte. Quasi sis-centes persones van omplir la sala gran del teatre Ateneu de Sant Celoni en un acte solemne que va comptar amb parlaments de militants de l’organització, vídeos, actuacions i mostres de cultura popular. Penso, i així m’ho han transmès diverses persones, que aquest acte va ser una exhibició de la força i el bon estat de salut de què gaudeix l’organització un any després del seu naixement. També vam fer esment d’aquest primer aniversari en el parlament del concert del mateix dissabte.