Nou d’Octubre

És Nou d’Octubre i L’ACCENT es renova per encarar amb més forces el temps convulsos en què vivim. La caiguda del règim del 1978, la podridura que aflora en les esceltxes del poder, la prohibició de la consulta al Principat i les greus conseqüències del drama social que patim, ens han situat en una cruïlla històrica. Al País Valencià ens cal enfrontar-la des del realisme, l’experència i la tenacitat. En primer lloc, el realisme d’una ofensiva espanyolista que ens és molt difícil de combatre amb els propis mitjans i que ve acompanyada dels pitjors atacs als nostres drets socials de la dictadura franquista. En segon lloc, l’experiència acumulada de tants anys de lluites, alternatives i desobediències que ens han permès resisitir en les darreres dècades de governs hostils de Zaplana, Camps, Fabra i companyia.

La manifestació d’avui a Valencia en serà un nou exemple. I segur que algú dirà que cada vegada hi ha menys gent. Però pensem-ho bé: en quina ciutat es viuen cada any dos grans manifestacions —el 25 d’abril i el Nou d’Octubre— en defensa dels drets nacionals i s’aconsegueix mobilitzar tanta gent sense suport mediàtic, recursos econòmics i amb el menyspreu institucional? Som un país de persones militants. Aquest és el motor que fa avançar els Països Catalans. Però en especial els territoris on la situació és més complicada. Les darreres mobilitzacions de les Illes contra el TIL són una altra prova de com es poden guanyar batalles des de la base. Amb realisme i experiència. Però sobretot, amb voluntat de seguir malgrat les adversitats.

Perquè l’experiència no serveix de res sense l’eina més valusosa amb què comptem: la tenacitat. Generació rere generació, aquest empeny ens ha permès sobreviure. Des de les batalles dels segles XVIII i XIX fins a les valentes aspiracions de la preguerra; des de la superviència de la potsguerra fins a l’expansió dels anys setanta; des de les frustacions dels vuitanta fins a les noves lluites en xarxa del darrer tombant de segle, sempre hem comptat amb milers entre tants que han persistit i renovat el combat ens els moments més díficils. I ara, en la cruïlla històrica a què ens hem referit, ens toca a nosaltres seguir avançant en tots els fronts. Amb optimisme i intel·ligència. Conscients de les nostres limitacions, però sense por de trencar-les. Apropant-nos al Nou d’Octubre en què L’ACCENT relate com hem aconseguit deixar de resistir, per començar a guanyar.