Nous i vells problemes en tornar a classe
Aquest setembre, els prop de 2 milions d’alumnes d’ensenyament no universitari dels Països Catalans han tornat a les aules. Entre notícies alarmistes de pandèmies i una allau de portàtils que no s’ha materialitzat, les cues de cotxes a les rodalies dels centres educatius indiquen que tot torna a la rutina després del període estival.
En un país que ocupa un lloc més que discret en inversió educativa per estudiant, un any més s’han repetit les queixes dels sindicats de l’ensenyament alertant de la manca de mestres per atendre les creixents demandes que la societat exigeix a l’escola. Al País Valencià, STEPV denunciava que “el curs comença a secundària amb manca de professorat i centres en mal estat”. La USTEC al Principat fa un balanç contundent: “comencem molt malament”, mentre que STEI a les Illes denuncia que s’està lluny de la inversió en educació recomanada per la UNESCO.
El “Panorama de l’educació 2009” publicat aquest setembre per l’OCDE torna a posar de relleu les mancances de l’educació al nostre país. Un dels forats negres és la formació professional, en què el nombre de matriculats es situa fins a 18 punts per sota de la mitjana europea. De fet, a l’estat espanyol un de cada tres estudiants només cursa els estudis obligatoris, sense cap tipus d’especialització professional posterior, i són les Illes Balears el territori on aquest fenomen és més acusat, passant a engruixir la roda de la precarietat i l’estacionalitat.
Pel que fa a la inversió pública, l’informe situa l’estat espanyol a la cua dels països d’Europa occidental i per sota de la mitjana de l’OCDE. Les xifres corresponents a l’estat francès no són tampoc gaire superiors a les de l’espanyol. De fet, malgrat les promeses fetes sobretot pels governs tripartits del Principat i les Illes d’invertir el 6% del PIB en educació -recomanat des de fa més de 20 anys per la UNESCO-, aquesta inversió actualment amb prou feines supera el 3%.
>> Primer curs sota la LEC
Al Principat, aquest serà el primer curs en que la Llei d’Educació de Catalunya serà en vigor. El pols entre el conseller Maragall i els sindicats, lluny d’acabar-se, podria intensificar-se a causa dels equilibris pressupostaris i les improvisacions pròpies del conseller, amb una més que probable represa de l’intent de modificació del calendari escolar que tanta polseguera va aixecar el curs passat entre el món empresarial.
>> Continua Font de Mora
L’enfrontament del PP amb el col·lectiu ensenyant segueix marcant la pauta al País Valencià. En la recent remodelació del govern de Paco Camps, el conseller d’educació Alejandro Font de Mora fou dels pocs que conservà la mateixa cadira. Camps recompensava així qui havia mantingut el pols contra l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Per acabar de reblar el clau de l’enfrontament, el jutjat de Xàtiva ha fixat per al 23 d’octubre el judici de faltes contra el dirigent del PP i alcalde d’aquesta localitat, Alfonso Rus, per haver titllat el col·lectiu de professors valencianoparlants de “gilipolles”.
>> Relleu a la conselleria
La reedició del pacte de progrés a les Illes, després de l’etapa de Jaume Mates, ha fixat una certa cohabitació entre sindicats i conselleria. Biel Caldentey, secretari general del majoritari STEI, afirmava a l’agost en una entrevista a Diario de Mallorca “estar pendent de l’avaluació final a la consellera Bàrbara Galmés”. Una avaluació que haurà de canviar d’examinat, ja que Francesc Antich la substituí el passat 14 de setembre per Bartomeu Llinàs. Aquest és la mà dreta d’Antich i se’l considera un candidat idoni per a pilotar amb mà de ferro en temps de crisi la segona conselleria més important en pressupost.
