Onze a la Ciutadella tot esperant la sentència
La diada més institucional té una cita un any més al parc de la Ciutadella de Barcelona. Enguany marcada per l’espera de la classe política principatina de la famosa sentència del Tribunal Constitucional espanyol, una decisió que es podria endarrerir de nou per no interferir en la negociació dels pressupostos de l’Estat entre el PSOE i partits com ICV i ERC.
L’acte de la Ciutadella, iniciat en el mandat de Pasqual Maragall, es manté i el temps de crisi només afecta a la recepció que ofereixen conjuntament els presidents de la Generalitat, José Montilla, i el del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.
“Com a gest d’austeritat” es passa d’un càtering als jardins del Parlament que costava 49.000 euros a un acte més senzill “però igualment solemne” a l’interior de l’edifici amb la presència dels diversos expresidents i en el qual s’homenatjarà a Francesc Macià, nascut fa 150 anys. El nou format costarà 14.000 euros. En canvi no ha transcendit públicament el cost de la cerimònia a la Ciutadella que enguany té la Mediterrània com a protagonista.
La sentència encara es pot endarrerir més
Els analistes i mitjans afins al poder han anunciat tants terminis sobre la sentència de l’Estatut principatí que al final semblen “en Pere i el llop”. Després que se situés al setembre -sempre després de l’Onze per evitar “escalfar” excessivament l’ambient- ara sembla que potser no es farà pública fins a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. I és que l’executiu de Rodríguez Zapatero intenta aconseguir el suport d’ICV i ERC un fet que, amb una retallada sobre la taula, seria difícil d’explicar a les seves bases.
Més enllà de la data el xup-xup s’ha rebaixat les darreres setmanes. I és que el president de la Generalitat, José Montilla, va posar fi al “sainet estival” (veure L’ACCENT 160) sobre la resposta de l’executiu tripartit a una més que probable retallada per part del Tribunal Constitucional apostant per un “acatarem la sentència com no podia ser d’altra manera”. Demostrant d’aquesta manera que les declaracions d’alguns consellers eren fruit de la “lògica UCE” i de la calor d’agost.
Tanmateix, l’objectiu d’eliminar qualsevol debat, en terminologia autonomista, “de l’encaix de Catalunya a Espanya” de l’Onze ha estat en va. I és que el referèndum d’Arenys (veure pàgina 5) ha obligat a la majoria a posicionar-se i a reescalfar una tardor que ja es preveia calenta i no pas meteorològicament parlant.
