Patrimoni oblidat

[L’ACCENT 145]

Cada vegada que viatge en avió a València gaudisc d’un aterratge que em permet tornar-me a enamorar de la meua ciutat. M’agrada veure des de l’aire l’Albufera i el Saler, els barrancs i rierols i les terres fèrtils de regadius, que donen nom a una comarca. I que conformen, tots junts, una icona que molts estimem.

L’horta és un model de desenvolupament que hem heretat dels nostres avantpassats i que alguns polítics volen tapar amb una pasterada de ciment al damunt. Ens emprenya eixa manera d’entendre la nostra terra, i per això ens conscienciem i protestem. Malauradament, no existeix eixa sensibilitat envers altre tipus de patrimoni que darrerament també està patint l’atac de la construcció a la ciutat de València: els recintes de principis del segle XX que pertanyent a l’anomenada arquitectura industrial.

El primer pas va ser l’enderrocament parcial de l’antic edifici de Tabacalera, junt al camp de Mestalla, per construir més de 300 habitatges a un preu quasi impronunciable. Aquest immoble, de la primera dècada del segle passat, va servir com a seu de l’Exposició Regional de 1908, així com per a la funció que el seu nom indica. Però ara és un solar erm, on quasi no queda res d’aquelles construccions industrials de l’època: murs sòlids, estructures metàl·liques o paviments de fusta i ceràmica.

Més o menys el mateix està a punt de passar amb les naus de Macosa. Amb motiu de l’arribada de l’alta velocitat procedent de Madrid i el soterrament dels actuals recintes ferroviaris, s’ha condemnat a l’enderrocament a aquests edificis sense ús des de fa algunes dècades. L’antic complex industrial, ubicat en un punt molt valuós de la ciutat, es convertirà en habitatges de luxe, tot i que algun regidor promet conservacions testimonials o dotacions públiques. Però la realitat és que es perd una gran oportunitat per rehabilitar les naus i crear un museu del transport o un homenatge a la industrialització valenciana.

Aquests exemples són una bona mostra de com València deixa perdre el seu passat i gairebé ningú fa res. No existeix una mobilització ciutadana, ni una veritable conscienciació social. Pot ser perquè ni nosaltres som coneixedors del seu valor o pot ser uns quants polítics vulguen traure rèdit polític i fer-nos creure que la ciutat existeix des que ells estan ací. Malauradament, la història ho desmentirà massa tard i haurem renunciat a una altra part més de la nostra història.
* Estudiant de Periodisme a la UV