Píndoles de música al litoral de la Mediterrània
Diuen que les coses bones arriben en petites quantitats. O també pot ser que quan aquestes coses agraden tant, en voldríem més. En l’orbe musical, aquestes dites podrien ser perfectament aplicables a grups com Manel (veieu, si no, tot el clima d’expectació –un xic malaltís- que ha girat entorn de la publicació del seu segon llarga durada) o Sopa de Cabra (els han sobrat poc més de 24 hores per exhaurir les entrades del seu retorn, després d’una dècada sense saber-ne). Però aquest article pretén fixar l’atenció en una altra proposta, bastant més novella que les anteriorment citades i de la qual ens estan arribant les cançons en dosis minúscules però ben embotides de significat i calidesa. Píndoles per assaciar la set de sensualitat.
Es presenten amb nom evocador, d’escapada. Litoral ferma les coordenades del seu treball en atmosferes íntimes i senzilles. La seua és una música que no entén de clímax ni de tornades gaire exuberants.
Es podria situar l’origen del grup a València. De fet, un dels impulsors del projecte és Pau Roca, de La Habitación Roja, que s’ha envoltat d’altres músics lligats a formacions estatals com Tachenko o Autumn Comets. D’uns mesos ençà, l’activitat del grup ha anat rutllant amb la difusió de vídeos tan originals com el de la cançó “Un segle de paisatges” -tot aprofitant imatges del cinema d’Antonioni- i amb l’enregistrament d’un disc que ha eixit en edició limitada i numerada, en versió vinil i CD. De manera paral·lela, Litoral ja s’ha fet un lloc en alguns dels festivals més importants del nostre país, com ara el Festival In-somni o la Fira al Carrer de Vila-seca.
“El pop indie català”
Cal esperar per saber si l’esclat de bandes d’aquesta mena que alguns mitjans de comunicació han batejat com “la nova escena del pop català” -amb els seus partidaris i els seus detractors-, es consolida o és una mera coincidència en el temps d’un seguit de grups que, si bé no seria encertat ficar-los tots en la mateixa bossa, sí que no es pot defugir que comparteixen alguns trets identificatius. Litoral, 4t1a, Inspira o els ja esmentats Manel han irromput amb estils de baixa fidelitat i textures evocadores, temes que parlen de la quotidianitat dels nostres dies, i esperits independents i de vegades amb un pessic bohemi. Siga com siga, la producció de música en català viu una època realment interessant gràcies a la diversitat d’estils conreats i al nou concepte d’entendre la música que ve de la mà d’aquests temps 2.0.
