“Plan E”: entre la publicitat i l’espanyolisme
El Fons estatal d’inversió local forma part del denominat “Plan E” (E d’Espanya, evidentment) i que segons explica el mateix executiu en un web especial engloba totes les mesures econòmiques, financeres i fiscals que el Govern espanyol aplicarà “per recuperar el camí del creixement i la creació d’ocupació”. Més enllà de mesures específiques -com el mateix FEIL o els 2.000 euros per l’adquisició d’automòbils- el pla espanyol d’estímul de l’economia i l’ocupació ha comptat amb programes tant poc específics com la rehabilitació de casernes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. L’única relació amb la crisi, abocar diner públic per mantenir llocs de treball del sector de la construcció i subsectors derivats.
Però en tot cas el “Plan E” ha esdevingut un gran campanya publicitària de Rodríguez Zapatero per demostrar que feia front a una crisi que havia negat fins que havia resultat inevitable admetre-la. En aquest sentit és paradigmàtic la col·locació dels cartells per anunciar les obres del FEIL. En el Reial Decret, l’antic Ministeri d’Administracions Públiques va deixar molt clar que calia anunciar als quatre vents les obres del Pla Zapatero: un cartell de tres metres d’alt per quatre d’ample i amb dues potes d’un mínim de dos metres d’alçada. Amb l’e d’Espanya i el símbol de l’enya castellana per demostrar en quin “país” vivim. I amb un cost gens menyspreable: uns 1.375 euros per produir-los i 475 euros per col·locar-los. Només als pobles de menys de 200 habitants aquest cost l’ha assumit l’Estat.
De res van servir les peticions de molts ajuntaments per reduir-ne la mida. A Berga per exemple la CUP va demanar que no es posessin ja que globalment tenien un cost d’11.000 euros que podrien servir per finançar altres partides o actuacions prioritàries. Al Ripollès la factura global dels cartells va suposar uns 66.000 euros, l’1,4% de la partida, quantitat que superava la inversió en 11 dels 19 municipis. Amb aquesta barreja de publicitat i espanyolisme no és estrany que en molts municipis catalans els megacartells hagin estat “atacats” amb pintura. En punts com Vilafranca, Endavant i la CAJEI han penjat cartells denunciant que el FEIL “era pa per avui i fam per demà” i que “es beneficiaven a les empreses causants de la crisi”. L’any vinent, més.
