Polònia

“Anava de vacances alegrament
em feia molta falta canviar d’ambient
va dir-me el de l’agència: ara és l’ocasió 
si vols passar-t’ho pipa viatja en avió” (“Puja a l’avió”, La Trinca).

Els avions han esdevingut en el que va de mil·lenni una autèntica “fàbrica de somnis”.


Aquest concepte s’associava tradicionalment a la indústria cinematogràfica de Hollywood, que ha quedat en ridícul davant l’apoteosi aeronàutica del mil·lenni que comença, per moltes ulleretes i dimensions que hi posin. Com és sabut, l’11 de setembre del 2001 es va esdevenir a Nova York el que el músic Karl-Heinz Stockhausen -d’altra banda molt carinyós amb la família i molt amic dels seus amics- va qualificar com “la més gran obra d’art mai feta”. El concepte d’obra d’art fa de mal definir i no entrarem en aquest debat, però està clar que, en espera de la final de la Champions al Bernabeu, l’11-S és el més gros que hem pogut veure mai per televisió.

Des que el costum dels nostres veïns ha estès l’expressió “polaco” per a referir-se a nosaltres, no hem pogut evitar fixar-nos-hi i Polònia ha esdevingut un referent que dóna nom, com és sabut, a un conegut programa de televisió. Però mai com ara aquest país, amb un veïnatge encara més incòmode que el nostre, havia estat tant fortament referencial. El 10 d’abril El Periódico de Catalunya titulava “El president de Polònia, Lech Kaczynski, mor en un accident d’avió a Rússia”. Això ja no és poca cosa. Ve a ser com si Zapatero -o encara millor, el rei Juan Carlos- s’estimbés anant de viatge. Però és que a més la tragèdia incloïa “la dona del mandatari i diversos alts càrrecs del Govern polonès”. És a dir Sonsoles Espinosa i els alts càrrecs del govern espanyol que us facin més ràbia, per continuar amb el símil. Per una vegada aquest diari, famós per la profusió de titulars, poca lletra petita i menys substància, en feia una cobertura discreta per què l’interior de la notícia concretava que també hi eren -i ja no hi són- “el viceministre d’Afers Estrangers, el cap de l’Estat Major i el governador del Banc Central de Polònia”. Mare de Déu, això si que és una obra d’art! I així fins a 96 persones.

El mateix dia Bibiana Guarch escrivia a l’Avui que “la mort del president polonès exemplifica el fenomen de dol col·lectiu, al marge dels colors polítics, que pateixen els pobles que es queden sense líder”. Vols dir que aquest dol col·lectiu, una mica a l’estil Lady Di, “Candle in the wind” i tot això, és “al marge dels colors polítics”? Trobo que l’únic punt de consens “al marge dels colors polítics” és que la pobra Sonsoles no s’ho mereixeria. I m’agradaria trobar-m’hi per saber en què consisteix aquesta sensació, aparentment desoladora, d’absència de “líder”. Mentre provo de fer-me’n una idea recordant l’acomiadament de Johan Cruyff -que és el més semblant a l'”absència de líder” que recordo- se m’ha acudit una proposta que enllaça un cop més la nostra tradició política amb la d’aquest poble germà. Ara que, com sempre, és notícia que el TC no diu res sobre l’Estatut he volgut recordar aquella cosa tant estúpidament nostrada que va ser el bus de l’Estatut. Acabat el procés -o en estat de putrefacció, com està ara- per què no reciclem la idea en la forma d’un “avió de l’Estatut”? Com que un avió? Un pont aeri! Low cost? No, gratis!

“I així que van servir-nos la taronjada
vaig veure que la juerga estava
assegurada…”