Premis bàrbars
Avui dia, mentre als Països Catalans s’incentiva la maternitat obsequiant xecs de 2.500 euros, als països del sud es desenvolupen programes antinatalistes encaminats a minvar la població pobra. I és que, com defensen els polítics neoliberals, l’explosió demogràfica rau darrere de la pobresa, la immigració i la destrucció del medi ambient i ignoren així les veritables causes polítiques i econòmiques que regeixen aquest desequilibri.
El concepte de superpoblació no designa cap fet concret i per tant es fa necessària una interpretació dels fets i dels interessos que s’hi amaguen. Un estudi d’aquests interessos exigeix, indefugiblement, un anàlisi de l’ordre econòmic mundial, o més concretament, de l’imperialisme patriarcal. Paul Ehrlich, ideòleg líder de la política demogràfica moderna afirma que “Hem d’instar amb obstinació a la implantació global del control de població. (…) Aquesta operació exigirà segurament decisions brutals i despietades, i causarà molt de dolor, però la malaltia [de la superpoblació] es troba en un estadi tan avançat que el pacient només tindrà alguna possibilitat de sobreviure mitjançant un tractament radical.”
Aquest tractament radical, en la majoria de països del sud arriba en forma d’ajuts econòmics a canvi de polítiques de control de població: esterilitzacions, anticonceptius injectables i implants d’incerts efectes secundaris. I és que, aquestes interpretacions demogràfiques, d’arrel malthusiana, consideren que la causa de la pobresa radica en la superpoblació. És des d’aquest punt de vista, que encaixen un seguit de polítiques demogràfiques encaminades a eliminar l’excedent de població pobra que fa perillar els privilegis de les classes privilegiades.
Atenent a les dades, la població dels països industrialitzats representa escassament una quarta part de la població mundial; no obstant, consumeix més de tres quartes parts de la producció mundial de matèries primeres, energia i aliments. És evident que pobresa i benestar no són ni de bon tros una qüestió de densitat de població, sinó una qüestió de repartiment. La gent de l’anomenat tercer món no es mor de fam perquè produeixi molts infants, sinó perquè la riquesa que produeix no la beneficia a ella mateixa, sinó quasi exclusivament a l’anomenat primer món. La pobresa doncs, és la conseqüència i condició necessària de la dominació del nord sobre el sud. I part d’aquesta dominació rau en les polítiques de control de població practicades contra dones concretes dels països empobrits que han d’ésser conduïdes a la desitjada reducció de la seva fecunditat. Allò més lamentable de tot plegat és que aquestes pràctiques no són exercides secretament i troben en països del primer món una amplia aprovació -fins i tot, des de l’esquerra i des d’organitzacions feministes- malgrat conèixer-se els mètodes emprats.
Com a mostra d’això, el Premi Ramon Margalef d’Ecologia d’enguany, atorgat per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 100.000 euros ha estat per l’entomòleg ianqui i assessor d’Obama, Paul R. Ehrlich.
