Prop de mig milió de vots per la independència

>> La interpretació dels resultats de les consultes ha estat el principal cavall de batalla per a fer passar per èxit o fracàs cada convocatòria

Amb la tongada de consultes del 25 d’abril, ja són prop de mig milió els catalans i catalanes que han donat el seu sí a la independència. L’ACCENT analitza algunes de les claus del moviment de les consultes.  


Guerra de xifres

La interpretació dels resultats de les consultes ha estat el principal cavall de batalla per a fer passar per èxit o fracàs cada convocatòria. S’ha arribat a comparar la participació a les dels referèndums organitzats per l’estat amb milions d’euros de propaganda institucional al darrera. O bé s’ha afirmat que tothom qui no va anar a votar era partidari del NO. Partidaris o detractors, però, no han entrat en un terreny més relliscós: comparar els vots absoluts amb els vots absoluts obtinguts per molts dels qui ens governen. Per exemple, cap mitjà de comunicació de masses ha destacat que el propi president Montilla ha obtingut el càrrec amb el 15% dels vots del cens. Els responsables dels partits parlamentaris no han gosat qüestionar amb aquesta comparativa les bases de l’actual sistema de representació.

Al marge dels mitjans de comunicació
Passat l’efecte Arenys i l’impacte de la primera tongada massiva del 13D, els processos de consultes han estat silenciats per la immensa majoria de mitjans de comunicació. Amb tot, el silenci mediàtic no ha impedit que la participació resistís. Si bé tongada rere tongada la participació ha anat disminuint, això és degut sobretot pel fet que els pobles i viles amb més teixit social independentista ja les han realitzat, i que ara cada vegada es sumen a aquest moviment altres places més “difícils”.  Aquesta robustesa de la participació demostra que un moviment molt i molt de base com aquest és capaç d’aguantar i expandir-se al marge de les dinàmiques comunicatives dominants.  

L’empremta de l’experiència democràtica
La mobilització i autoorganització no només suposen una experiència sense precedents a nivell europeu, sinó que és molt probable que la seva empremta s’escampi a altres moviments socials. La demostració d’autoorganització ha convençut milers de persones per exercir un paper políticament actiu i reclamar per la via dels fets el dret de la ciutadania a decidir sobre el seu propi futur. Segurament en els propers mesos veurem com alguna lluita local recull l’experiència i l’esperit de les consultes per mobilitzar la ciutadania.

L’efecte López Tena comença a desinflar-se
L’intent d’alguns sectors de professionalitzar les consultes i reduir la democràcia interna de les coordinadores locals, capitanejat pel notari López Tena després de l’èxit de la convocatòria d’Osona, ha començat a perdre força. Amb la renúncia de Tena a liderar la consulta a Girona per l’oposició de l’esquerra independentista, s’escoltaren veus dient que sense una estructura professionalitzada d’experts era impossible portar endavant les consultes en una capital de la mida de Girona. L’èxit de participació, superant el 20%,  ha validat l’aposta de l’esquerra independentista per un model d’organització radicalment democràtic i de base. Al seu torn, la participació a Olot, on Tena finalment liderava l’organització, superava en poc el 25%, un resultat inferior a altres capitals de comarca com Banyoles o Berga, on l’equip de López Tena no participava en la seva organització.

El futur de les consultes
Cap a on desembocarà aquest moviment és potser la pregunta clau de la qual tothom voldria tenir la resposta. El cert és que actualment hi ha prevista una nova tongada pel 20 de juny, també emmarcada en grans ciutats metropolitanes com Cornellà o Mataró, però més enllà d’aquí l’horitzó es presenta desdibuixat. Amb les eleccions autonòmiques de novembre i les municipals de la propera primavera, és pràcticament impossible que els interessos dels partits polítics no afectin el moviment. També s’obre la incògnita sobre si Barcelona Decideix tindrà la capacitat per organitzar la consulta el proper abril, i el paper que aquesta jugarà a un mes i mig de les eleccions municipals.

La batalla ideològica
La pròpia concreció de la pregunta que es formulava ha implicat en molts casos l’obertura d’una batalla ideològica al sí de les comissions organitzadores. La postura de l’esquerra independentista d’esmentar explícitament els Països Catalans i de no barrejar la qüestió de la Unió Europea no han aconseguit esdevenir majoritàries. Només en la qüestió de la territorialitat algunes comissions organitzadores han cercat en el terme “nació catalana”. Amb tot, les acusacions que termes com Països Catalans o la supressió de l’esment a la Unió Europea radicalitzaven la consulta i allunyaven els votants s’han manifestat absolutament falses, ja que per exemple a Berga o Molins de Rei la participació es va situar per damunt d’altres ciutats sociològicament similars.

La internacionalització de l’independentisme català
Les consultes han atret l’atenció de mitjans de comunicació d’arreu d’Europa i han portat al Principat dirigents polítics de diverses nacions sense estat del continent. L’assignatura pendent, però, continua essent atraure l’atenció i complicitat de forces polítiques i socials que no siguin de nacions sense estat. Fet i fet, l’estratègia internacional dels diversos moviments polítics que pugnen per hegemonitzar l’independentisme català no passa del reconeixement i intercanvi de reflexions amb altres moviments independentistes.

Independentisme vs autonomisme
Fent la comparativa entre els resultats de les consultes i els del referèndum sobre l’estatut d’autonomia, aproximadament un de cada quatre municipis suma més partidaris de la independència que no pas partidaris de l’autonomia. Una altra dada que es pot observar és que la majoria d’independentistes van votar sí a l’estatut d’autonomia. Polititzar aquest gruix social situant-lo en una lògica de ruptura amb la legalitat estatal és el repte de qualsevol estratègia independentista que pretengui posar en escac l’estat. La possible sentència del Tribunal Constitucional serà probablement l’excusa per intentar reconduir el moviment de les consultes cap a paràmetres autonomistes.


Arxivada la denúncia per delicte electoral contra 12 vilafranquins
Tal i com recollia L’ACCENT 169, el jutjat d’instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès els imputava un delicte electoral per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant la jornada electoral de les eleccions espanyoles de 2008. Entre els imputats es trobava Xavier Navarro, regidor de la CUP a la capital del Penedès, el qual s’enfrontava a una possible inhabilitació. Ara el mateix jutjat ha decidit arxivar la denúncia.

Sabadell celebrarà la consulta en solitari el 30 de maig
La capital vallesana serà la següent estació del moviment de consultes sobre la independència. El proper 30 de maig, l’organització sabadellenca s’enfronta al repte de mobilitzar la població en una ciutat de més de 200.000 habitants -la més gran en que hi haurà hagut consulta-. El tret de sortida fou un acte celebrat el passat 29 d’abril que va aplegar centenars de persones a la Plaça Doctor Robert.

El 20J arriba l’hora de les ciutats metropolitanes
Les consultes previstes pel 20 de juny tenen com a protagonistes diverses ciutats del Baix Llobregat com Cornellà, Sant Feliu o Esplugues, així com la capital del Maresme, Mataró. En aquesta nova tongada es mesurarà la capacitat d’autoorganització en escenaris urbans amb molta població i les possibilitats de sumar partidaris del dret de decidir però contraris a la independència al procés de consultes.