Protestes arreu del país per la persecució dels gitanos a l’estat francès

La polèmica entorn la persecució dels gitanos pel govern Sarkozy ha afectat de ple els Països Catalans, on viuen al voltant de 150.000 ciutadans d’ètnia rom. Des de mitjans d’agost que el govern Sarkozy ha augmentat i publicitat les deportacions de gitanos nòmades, que ja es compten per centenars setmanalment. Diverses organitzacions socials han denunciat el que consideren com un dels atacs racistes més durs i explícits des de la Segona Guerra Mundial. Precisament, les paraules de la comissària europea Viviane Reding, comparant la directiva francesa d’expulsió amb les deportacions dels anys 40 van provocar un petit terratrèmol polític al Consell Europeu del passat 16 de setembre . Malgrat que en un primer moment el govern francès negà que es tractés d’una criminalització col·lectiva, i que els expedients d’expulsió s’estudiaven cas a cas, l’argument quedà invalidat en fer-se pública una circular del ministeri d’interior a totes les comissaries on evidenciava que les redades i deportacions es feien sense més acusació que la de ser gitano romanès.

>> Mobilitzacions a Perpinyà, València i Barcelona

Manifestació a Perpinyà

A la Catalunya Nord, directament afectada per les directrius de Sarkozy, hi viu una comunitat de 12.000 ciutadans gitanos. Si bé aquesta comunitat, sedentària des de fa segles, té molt pocs lligams amb els gitanos nouvinguts de Romania, l’aflorament i el desacomplexament de les actituds antigitanes també l’han posat en peu d’alerta. De fet, d’uns mesos ençà l’ajuntament de Perpinyà ha respost amb un desplegament massiu de policia l’augment de la delinqüència, que molts associen directament a la comunitat gitana. Aquest clima antigitano ha provocat la reacció dels representants de la comunitat, recordant la similitud d’aquestes deportacions amb les efectuades durant el règim de Vichy i l’ocupació nazi amb l’aquiescència de part de la ciutadania. Davant d’aquests fets, el passat de setembre unes 600 persones es manifestaren a Perpinyà contra les polítiques racistes de Sarkozy.

Passejant per Badalona

El PP ha convertit Badalona en el seu laboratori particular per testar missatges polítics explícitament antiimmigració, de la mà del seu candidat Xavier Garcia-Albiol. A banda d’atiar la polèmica sobre la construcció d’una mesquita a la ciutat, Garcia-Albiol porta ja mesos carregant les tintes contra els gitanos d’origen romanès i intentant enfrontar part de la població d’alguns barris amb aquest col·lectiu, utilitzant arguments com el fet que un veí gitano romanès els fa baixar el valor dels seus pisos. A la primavera ja va ser motiu de polèmica l’edició d’un tríptic amb lemes antiimmigració on es veia la fotografia d’una pancarta penjada d’un balcó que deia “Fuera rumanos”. En aquell moment Garcia-Albiol ho justificà dient que era el que pensaven els veïns -d’aquí la pancarta-, però poc després es descobrí que el propietari d’aquell balcó era un destacat dirigent local del PP.

Aprofitant la polèmica, Garcia-Albiol ha tornat a la palestra passejant-se pel barri de la Salut -on resideix gran part de la comunitat gitana romanesa de Badalona- amb una eurodiputada nord-catalana del partit de Sarkozy. Maite Sanchez-Schimd, que havia arribat a ser tinent d’alcalde de Perpinyà en l’era Alduy, acceptà protagonitzar un tour mediàtic -que alguns mitjans nord-catalans no han dubtat de qualificar de “moment més important de la seva carrera política”- flanquejada no només per Garcia-Albiol sinó també per la pròpia Alícia Sánchez-Camacho, secretària general del PP al Principat.

Concentracions a València i Barcelona

A València, unes 200 persones es concentraren el passat 15 de setembre convocades per la Fundació del Secretariat Gitano sota el lema “12 milions de gitanos, 12 milions d’europeus. No a les deportacions”. Amb aquest lema es reivindicava la condició de ciutadans per unes persones que habitualment són tractades més en un sentit de tribu per la resta de població. També el passat 4 de setembre, coincidint amb la manifestació de Perpinyà, un centenar de persones es van concentrar a les portes del consulat francès a Barcelona.