Prou Sal! para momentàniament el creixement de la muntanya de sal de Sallent

La plataforma sallentina Prou Sal! va aturar, el dissabte 4 de juliol, la cinta que transporta el residu de la mina de sal potàssica de Sallent, al Bages. La paralització va causar, durant uns moments, l’aturada dels abocaments al runam salí del Cogulló. Una cinquantena de persones van protagonitzar l’acció, que tenia com a objectiu denunciar la salinització del riu Llobregat que provoquen les mines de Sallent.

Els Mossos d’Esquadra van identificar els autors de l’acció quan ja abandonaven el punt on havien aturat la cinta. Segons el diari Regió7, l’empresa Iberpotash, propietària de les mines de sal del Bages, va presentar una denúncia contra la plataforma Prou Sal!.

Iberpotash, de capital israelià, és un dels productors principals mundials de potassa, englobats en el grup ICL Fertilizers. Les grans muntanyes de sal, que creixen a un ritme de 6.000 tones diàries, són les que la plataforma Prou Sal! denuncia com a causants principals de la salinització de les aigües del riu Llobregat i els seus afluents.

El desastre mediambiental és evident als voltants del runam salí del Cogulló, la més gran de les muntanyes salades. De la base del runam en sorgeixen rieres amb una elevada concentració salina que mata la vegetació que creix al seu voltant. Malgrat les rases que ha instal·lat l’empresa als peus de la muntanya, a petició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la destrossa ambiental i la salinització dels rius continua.

L’ajuntament de Sallent i la Generalitat van permetre fa un any l’ampliació del runam del Cogulló, gràcies al trasllat d’unes línies elèctriques que travessaven els terrenys d’Iberpotash. A més, el nou pla general de Sallent, que està en fase d’aprovació, contempla la duplicació dels terrenys on s’aboquen els residus salins, ja que està a punt de saturar-se la capacitat del runam actual.

Iberpotash, que explota les mines de Sallent, Balsareny i Súria, va generar l’any 2008 un benefici de 118 milions d’euros, degut sobretot a l’increment del preu de la potassa. Aquestes xifres, però, no s’han traduït en millores ambientals ni en la instal·lació d’una planta que permetria aprofitar el residu que actualment s’aboca als runams.