Què va passar a la cimera de Pedralbes?

Les filtracions i titulars contradictoris se succeïen ahir en la majoria de mitjans de comunicació dels Països Catalans, a partir del moment en el qual les formacions favorables a la consulta sortien de la cimera celebrada al Palau de Pedralbes escenificant un trencament del camí establert fins ara cap al 9N. Però que va passar realment allà dins?

Diferents mitjans apuntaven, després de l’assemblea informativa celebrada per la CUP a Plaça Sant Jaume, que la formació de l’esquerra independentista, avalava el “Procés participatiu sense urnes” proposat pel govern d’Artur Mas. En una conversa informal amb periodistes, el diputat cupaire Quim Arrufat explicava que ningú havia parlat d’un procés d’aquestes característiques durant la cimera, i que desconeixia per quin motiu diferents mitjans se’n feien ressò.

Proposta del govern

La proposta feta per l’executiu es basava, segons fonts de la CUP, en treure les urnes al carrer el 9N, comptant amb 500 col·legis electorals i 18.000 voluntaris, amb la proposta que els ciutadans es registressin en el moment de votar, al no disposar de cens. Tot plegat, en un marc legal “diferent” al previst per la llei de consultes. La idea del govern hauria estat la d’allargar el procés el màxim possible i convocar la consulta el dia 8 de novembre per minimitzar el període en el qual l’estat ho pogués impugnar.

La CUP considerava la proposta “treballable”.

Abans de l’inici de la cimera, la CUP hauria deixat clar que si la trobada no acabava amb una proposta concreta de cara al 9N, o es feia una proposta sense urnes ni paperetes, marxarien de la taula de negociació. Un cop escoltada la proposta del govern, els representants de la CUP han presentat entre 10 i 15 esmenes a la mateixa, per assegurar que la consulta es fes amb garanties. Avui a les 16:00 la CUP farà una roda de premsa explicant fil per randa la qüestió*, però el que sabem després d’ahir és que entre les esmenes hi havia aspectes com la publicitació de la consulta, el nomenament d’un conseller que vetllés per la transparència del procés, o la unió de les comissions de control i seguiment en un Ens de Participació.

El paper d’ERC i Iniciativa

Esquerra Republicana i ICV-EUiA també han reaccionat a la proposta de marc per celebrar la consulta proposada pel govern. En aquest cas, els republicans s’han mostrat contraris a l’establiment d’un marc diferent al de la llei de consultes, i que representava un trencament del Pacte d’Estabilitat signat amb CiU. Així doncs, ERC hauria demanat ajornar la consulta més enllà del 9N amb l’objectiu de revalidar la llei de consultes i fer un nou decret de convocatòria a partir de la mateixa. Per la seva banda, ICV-EUiA hauria mostrat el seu desacord amb el govern per la manca de “garanties democràtiques”. La seva proposta s’hauria basatn en convertir el 9N en una jornada de gran mobilització social.ç

*Les 11 propostes de la CUP per garantir la consulta del 9N:

1.- Creació d’un òrgan composat per membres proposats pels diferents partits, de caràcter
tècnic, que pogués comprovar a diari l’acompliment dels acords necessaris per la realització de la
consulta.

2.- La Comissió de Control assumiria facultats d’intervenció, control i comprovació del
desplegament de la consulta, així com en la campanya comunicativa institucional.

3.- Inici immediat de la difusió de la campanya institucional amb informació clara sobre la
logística de la votació.

4.- Cobrir la vacant del membre de la Comissió de control proposat per ICV per a completar la
Comissió de Control actual.

5.- Comunicació pública del full de ruta cap a la consulta desglossat per accions concretes i
terminis.

6.- Generació d’una seqüència comunicativa que emparés totes les fases de desplegament de la
consulta.

7.- Crida a la participació d’observadors internacionals que puguin donar cobertura a la jornada
del dia 9N.

8.- Realització d’una campanya pública deliberativa i de debat entorn els diferents
posicionaments respecte la pregunta a consultar.

9.- Nomenament de la figura del Conseller de la Consulta.

10.- Compromís per escrit del Govern que assumeix el compromís amb la ciutadania que ha
expressat la voluntat de poder fer possible la consulta el 9N.

11.- No acatar cap altre suspensió de l’estat al pla que pot fer possible poder votar el proper dia
9N, en una lògica d’obediència al mandat popular.