Qüestionant la propera reforma de la Seguretat Social

Encara no s’han complert ni dos anys de la darrera reforma en matèria de Seguretat Social (Llei 40/2007, de 4 de desembre) que, encara que amb alguna millora del nivell de protecció, com va poder ser el reconeixement de la pensió de viduïtat per a les parelles de fet -encara que s’ha de matisar que no en igualtat de condicions que les parelles legalment casades-, va suposar una important retallada de protecció tant en matèria d’incapacitat permanent, disminuint en la pràctica l’import de les bases reguladores i de la pensió corresponent; com en matèria de jubilació, dificultant l’accés a la modalitat de jubilació anticipada o, principalment, exigint 15 anys de cotització efectiva per accedir a la pensió mínima; com, precisament, en matèria de viduïtat, limitant l’accés -i de vegades negant-lo- el dret dels exconjugues a la seva percepció, però també convertint en temporal en alguns casos -2 anys, si el causant mor durant el primer any de matrimoni com a conseqüència d’una malaltia ja contreta a la data de l’enllaç- una prestació que sempre va tenir vocació de vitalícia.

Incentius als metges per donar altes

Ara, l’actual Govern espanyol i l’autonòmic català, ja no només per mitjà de reformes legislatives com la ja esmentada Llei 40/2007, sinó mitjançant el finançament d’organismes, com pot ser a Catalunya l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), estan reduint dràsticament els drets dels beneficiaris de prestacions de Seguretat Social. En l’últim despropòsit, mitjançant la Resolució de 22 de setembre de 2010, de la Secretaria General Tècnica, es publica el Conveni entre el Ministeri de Treball espanyol i la Generalitat de Catalunya, per “millorar” la prestació d’Incapacitat Temporal i estudiar el comportament dels processos de curta durada. En aquesta disposició s’estableix un crèdit de 5.667.189,84 euros, del qual una part important està destinada “a incentivar als agents participants en aquestes experiències” de conformitat amb els criteris que es fixin en la Comissió Mixta contemplada en el Conveni. Aquests agents seran: “Mèdics Inspectors- Avaluadors de l’ICAM, metges d’atenció primària i especialitzada i altre personal que participi en les experiències de l’administració”.

Déu ni do!, el que aquest Conveni determina és que el Govern espanyol i l’autonòmic han decidit incentivar econòmicament als metges d’atenció primària i als inspectors mèdics, als primers perquè no expedeixin parts mèdics de baixa, i als segons perquè emetin quantes més altes mèdiques millor. Ja estem una altre vegada criminalitzats els treballadors per causar baixes mèdiques. I novament, l’Administració, oblida que els principals motius de prolongació dels processos d’Incapacitat Temporal són l’excessiva demora en la realització de proves diagnostiques -segons la regió sanitària una simple ressonància magnètica pot retardar-se mesos-, el col·lapse que suposa la derivació als especialistes mèdics, i no diguem ja les llargues -i en ocasions falsejades i maquillades- llistes d’espera per a la realització d’intervencions quirúrgiques

.La Reforma de la Seguretat Social

No obstant això, se’ns anuncia que, a pesar de les retallades ja indicades, són necessàries noves reformes del sistema de protecció de Seguretat Social que garanteixin la seva viabilitat futura. Curiosament, la “consolidació del sistema” passa novament per una retallada dels drets dels treballadors i beneficiaris del sistema de Seguretat Social.

És més, l’objectiu de la pròxima reforma és sens dubte la pensió de jubilació, endurint els seus requisits d’accés -no es manifesta expressament, però la intenció és exigir un mínim de 20 anys per accedir a la prestació-, i incrementant l’edat ordinària de jubilació fins als 67 anys -el que a més suposarà una reducció més dràstica de la pensió de jubilació de qui s’aculli a la modalitat anticipada-. I, ja ho anunciem, a qui més perjudicarà aquesta reforma és, com tantes altres vegades, al col·lectiu femení, amb carreres de cotització molt més curtes per motius àmpliament coneguts i expulsades del mercat laboral moltes vegades a primerenca edat.

Pensions privades i negocis privats

Ara bé, com sempre que es produeix una reforma en aquesta matèria, es torna a recomanar als treballadors que acudeixin a la previsió social complementària, és a dir, a la subscripció de plans de pensions privats. Novament es presenta la reducció de drets dels treballadors com una oportunitat de negoci del sistema financer, afavorida pel govern de torn.

És precisament en el sector privat on podem trobar la solució per a la situació que el Govern espanyol assenyala com insostenible a mitjà i llarg termini, que és el binomi menys cotitzadors i més pensionistes. Doncs bé, la solució més d’acord amb l’Estat de benestar no és continuar reduint les pensions -recordem que l’actual Govern va prometre en l’anterior legislatura l’equiparació entre el salari mínim interprofessional i la quantia mínima de les pensions contributives, la qual ni s’ha produït ni està prevista la seva equiparació-, sinó incrementar, com faria qualsevol companyia asseguradora o de previsió social amb les primes a percebre, les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social. Com es justifica que el topall màxim de cotització s’estableixi en 3.198,00 euros mensuals?

Com sempre, això permet, a qui disposa de rendes derivades del treball -sigui per compte aliè o pròpia- cotitzar al sistema no pel rendiment real, sinó exclusivament per aquella base mensual. És a dir, qui, per exemple, percep 6.000 euros mensuals pel seu treball, no obstant això solament cotitzarà a la Seguretat Social per l’import assenyalat de 3.198,00 euros. O dit d’una altra manera, qui percep 1.000 euros al mes cotitzarà a la Seguretat Social una tercera part del que un treballador que sextuplica el seu salari. Entenem que no és una situació acceptable en l’actual sistema de Seguretat Social, en el qual és destaca el principi de solidaritat -qui més percebi, que més aporti-, que qui percebi el rendiment de 6 treballadors mileuristas cotitzi tot just per la meitat. I això sense oblidar que és la Patronal qui més es nega a modificar els topalls de cotització màxima, ja que el pes de la quota empresarial és major per a l’empresari que per al treballador.

Atac als drets dels treballadors Aquesta anunciada reforma no és més que un nou pas enrere pel que fa als drets dels treballadors, una retallada més de l’Estat del benestar i les conseqüències de l’avanç de les polítiques neoliberals, que, no obstant això, no es qüestionen els drets dels parlamentaris espanyols, que amb només 7 anys com a diputat o senador poden accedir al 80% de la pensió màxima de jubilació (el 100%, amb 11 anys), i a una indemnització per cessament de la seva activitat, a un pla de previsió social pagat per les Corts Generals -a ells no se’ls obliga a subscriure cap pla de pensions privats -, així com a altres ajudes. Potser que ja vagi sent hora de predicar amb l’exemple, o no, senyors parlamentaris?.

*Miquel Arenas és advocat del Col·lectiu Ronda