Quinze anys de lluita per aconseguir un espai pel jovent gracienc
Arrel de l’acampada protagonitzada per la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG) a la Plaça de la Vila, reivindicant l’autogestió del Casal de Joves “La Fontana” de Gràcia, ha tornat a sortir a la llum el conflicte entre aquesta plataforma de joves i el Districte de Gràcia, malgrat que la lluita dels joves graciencs ja ve de fa temps.
Gràcia és una vila on històricament el teixit associatiu ha estat molt viu, i on les entitats privades com Lluïsos de Gràcia, l’Orfeó Gracienc o el Cercle Catòlic han pal·liat en certa manera la manca d’espais públics, com ara casals de joves.
A mitjans dels anys noranta, diverses entitats de Gràcia com La Torna, els CJC, la Vocalia de Joves o l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-PUA), entre d’altres, es van coordinar per pressionar al Districte per a què iniciés els tràmits per la construcció d’un casal de joves, ja que en aquells moments Gràcia era un dels pocs districtes de Barcelona sense un centre juvenil. La demanda dels joves va ser ignorada pel Districte, i fruit d’això, a finals dels anys noranta i principis dels dos mil, l’AJG va iniciar una dinàmica d’ocupacions que van comportar la creació i (posterior) desallotjament de diversos casals i centres socials. Actualment, el Casal Popular de Gràcia, seu de l’AJG, és l’exemple més clar d’aquella lluita.
Reivindicant la construcció
Entre els anys 2006 i 2007, l’Ajuntament de Barcelona aprova un Pla d’Actuació Municipal (PAM) que contempla l’existència de, com a mínim, un “espai jove” a cada Districte i de “casals de joves” (més petits que els primers) als diferents barris. Quan tingueren constància que per llei, el Districte estava obligat a construir un “espai jove” al Districte, l’AJG, l’Ateneu Popular de Vallcarca i set caus i esplais van constituir l’any 2008 la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG). La Plataforma defensava un model de Casal que complís tres requisits: Que fos un Casal de Joves de Gràcia, no de Barcelona, on no hi hagués ingerència dels partits polítics i que estigués gestionat per les entitats juvenils de Gràcia. El Districte, per contra, contemplava que el futur Espai Jove de Gràcia fos la seu del Consell de Joventut de Barcelona (CJB), i que la gestió fos compartida entre el Districte, el CJB i les entitats gracienques, possibilitat que la PEJG rebutjava completament. Tot i que encara no s’havia inaugurat, el futur Espai Jove de Gràcia ja era motiu de conflicte entre les entitats juvenils de Gràcia i el Districte. En vigílies de la seva inauguració, la PEJG va organitzar la primera manifestació per reclamar l’autogestió del Casal, que va ser secundada per prop de 200 joves, i que va ser considerada “històrica” pel fet de ser la primera mobilització unitària de tots els col·lectius juvenils de Gràcia.
>
Finalment, després d’anys de reivindicacions veïnals, el 7 febrer del 2009 obria les portes el nou “Espai Jove La Fontana” oficialment, o “Casal de Joves de Gràcia” com era anomenat per la PEJG. La qüestió del nom no era superficial ja que els joves graciencs no volien acceptar de cap manera les imposicions d’Ajuntament i Districte i ho van deixar ben clar el mateix dia de la inauguració oficial esbroncant i xiulant l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el regidor del Districte de Gràcia Guillem Espriu. Un mes més tard, la consellera de joventut del Districte, Alicia Fernández va dimitir per “motius personals” i malgrat deixar clar que el conflicte del Casal no havia estat la raó principal de la seva decisió, es manifestava que la mobilització juvenil començava a passar factura al PSC i al Districte.
Conflicte sense tancar
El conflicte seguia obert. Per la seva banda la Plataforma va mantenir una programació regular al Casal de Joves, com ara tallers de karate, cuina, cinema… sense oblidar la seva antiga reivindicació d’autogestió. El passat mes de maig, la PEJG va organitzar la Trobada Jove de la Vila de Gràcia, un dia d’activitats, esports i mobilització juvenil amb la lluita del Casal de Joves com a teló de fons. L’èxit de la jornada, fou l’exemple més clar de l’important treball de cohesió, organitzatiu, i mobilitzador que la Plataforma havia dut a terme en els darrers temps. Aquesta maduresa també quedava palesa en la presentació, el mes de desembre, d’un projecte de gestió ciutadana de l’equipament, amb el que es pretenia obtenir la gestió del Casal de Joves, obert a concurs públic pel Districte. Tot i així, el Districte va ignorar la proposta de la PEJG i va concedir la gestió a l’empresa privada Iniciatives i Programes SL. propietat d’un militant del PSC i que havia estat investigada per la fiscalia anticorrupció. Davant d’això, la Plataforma va decidir plantar-se, i el passat dilluns 28 de març un centenar de joves van acampar a la Plaça de la Vila per entregar al regidor Guillem Espriu 2.900 firmes de veïnes veïns reclamant l’autogestió del Casal. Els joves donaven un marge de quatre dies al regidor per respondre la seva demanda; fins llavors, acamparien a la plaça, on havien programat activitats durant tot el dia. La resposta del Districte va ser la mateixa que fins aleshores: es negaven a cedir la gestió i acusava a la Plataforma de fer “xantatge”. Aquella mateixa nit, van tenir lloc els fets que van ocupar pàgines de tots els mitjans de comunicació locals i nacionals.
Notícies anteriors a L’Accent:
Centenars de persones es concentren pel Casal de Joves a Gràcia
L’Ajuntament opta per la violència i desallotja els joves de Gràcia de la plaça de la Vila
