Reedició d'”El Capital” en català

Tigre de Paper reedita el clàssic en el 200 aniversari de Marx

Coincidint amb la celebració  enguany del 200 aniversari del naixement de Karl Marx, i el segle i mig de la publicació d’El Capital, l’editorial Tigre de Paper ha anunciat la seva intenció de reeditar d’aquesta obra cabdal en català, en la traducció que en féu Jordi Moners (El Prat de Llobregat, 1933), publicada en sis volums entre entre 1983 i 1990 per Edicions 62 i la Diputació de Barcelona.

L’any 1983 Manuel Sacristán, en el seu pròleg, que responia més a les inquietuds i debats d’aquells primers 80 que no pas als problemes actuals, es veia amb la necessitat de defensar la publicació de l’obra, “que podia semblar intempestiva” en un moment de poca predicació del pensament de Marx. Avui, després de la desolació i misèria creada per la gran crisi capitalista de començament de segle XXI, i la fallida general de les teories econòmiques hegemòniques (exemplificada per l’anècdota de la resposta dels més reconeguts savis econòmics a les preguntes de la reina d’Anglaterra l’any 2007 davant la crisi, quan reconegueren que “no havien pensat en el risc sistèmic”), l’obra es reivindica per si sola. Fins i tot nombrosos economistes de l’stablishment acadèmic han hagut d’admetre, ni que fos amb la boca petita, la vigència i pertinència dels punts de vista de Marx en molts dels seus aspectes, sempre, això sí, sense qüestionar els tabús de l’ordre social imperant al qual deuen carreres, càrrecs i estatus social.

Fóra absurd negar que la debilitat de l’esquerra i la persistència de molts dels miratges i mites de la ideologia dominant ens mantenen encara molt lluny d’un qüestionament general del capitalisme, però quan comencen a sortir noves veus crítiques, i se’n rescaten d’altres mal enterrades pels qui es consideraven vencedors de la història, recuperar El Capital esdevé una tasca plena de sentit.

Per raons d’actualitat econòmica El Capital ja va viure doncs una segona joventut des de final de la primera dècada del nou segle. A partir de 2008, editors d’arreu del món veien com es multiplicaven les vendes, les versions publicades en xarxa es popularitzaven, se’n feien guies de lectura, cursos i tallers des del món acadèmic fins als casals i assemblees. Avui, a final d’aquesta segona dècada trobem nous motius que ens refermen en la necessitat i oportunitat de rellegir aquesta obra, o endinsar-nos-hi per primer cop. Els trobem en vista del panorama del pensament i la pràctica política de l’esquerra els darrers anys, quan després de l’ensulsiada dels anys 80 i 90, ha reaparegut als països del centre, si més no electoralment, com una de les reaccions al desastre econòmic i la deslegitimació del sistema polític. En el cas de l’esquerra liberal i postmoderna, sovint ho ha fet renegant de la lluita de classes i els plantejaments de la tradició de Marx, que donaven per superats, i han acabat topant amb el mur de la seva incapacitat i la insolvència de les seves receptes de reformes. Al mateix temps, noves aportacions des de l’ecologisme socialista al feminisme de classe, l’alliberament nacional, els debats sobre la qüestió del poder, l’estudi de l’urbanització, l’ensenyament, la història o les tecnologies de la informació i comunicació, han esbrossat vells camins i n’han obert de nous bevent, entre altres, del treball de Marx.

Així la recuperació d’El Capital, lluny de ser un exercici d’arqueologia o nostàlgia, pot permetre reforçar i realimentar el treball teòric viu, donar eines per al combat teòric i pràctic present i del futur per a l’emancipació humana.

I fer-ho en llengua catalana és també una necessitat. Si en Ramon Aramon, quan dirigia l’IEC, insistia en al importància de la publicació d’obra científica en català afirmant que “és més important per a la normalitat de la cultura catalana un llibre de ciència que deu novel·les”, la publicació d’obres clàssiques del pensament resulta no només una molt bona eina per a fer-les arribar als lectors dels Països Catalans, sinó una tasca de resistència ineludible davant dels qui voldrien marginar la nostra llengua i s’entesten a que aquesta quedi restringida a l’àmbit domèstic.

Per poder dur a terme la publicació, que es preveu que pugui sortir al carrer el setembre, des de Tigre de Paper han impulsat un projecte de finançament col·laboratiu des de la plataforma Verkami. En poques hores des del seu anunci, ja s’havia assolit l’objectiu inicial de 5000€, motiu pel qual l’editorial l’ha ampliat.

La proposta inclou un pròleg de Silvia Federici (Parma, 1942) i una guia de lectura a càrrec de Néstor Kohan (Buenos Aires, 1967).