Reflotar el Titànic?
El 5 de juliol els agents judicials, amb l’ajuda de la policia espanyola, intentaran desnonar una família de Burjassot, a l’Horta Nord. Un més si no ho impedim! Malauradament, no és cap novetat, als Països Catalans, l’any 2011 es van produir 30.728 desallotjaments per ordre judicial, l’origen dels quals pot ser tant un impagament de lloguer, com una execució hipotecària. Això representa el 39’4% de l’estat espanyol, quan la nostra població representa poc més del 29% del total estatal.
El 5 de juliol, la família de Burjassot no serà l’única que podrà patir un desnonament, que podrà veure’s al carrer, fora de sa casa. Als Països Catalans es produeixen 133 desallotjaments judicials cada dia, això representa que cada hora -des de les 8 del matí fins a les 3 de la vesprada- es poden produir més de 16 desnonaments.
Penseu-ho bé, això representa que cada darrere de cadascun d’aquests desnonaments hi ha una persona, normalment amb la seua família, amb la qual cosa les persones afectades es multipliquen. En els darrers anys, del 2008 al 2011, les dades indiquen que el 34% de famílies afectades pels desnonaments tenen tres o més fills, mentre un 40% en té dos. Són persones que es veuen abocades a l’exclusió social, a la misèria, o a viure de la caritat, o que dependran de l’ajuda dels familiars propers.
I mentrestant, durant aquests anys, s’ha produït una acumulació de sòl i habitatges en mans de bancs i caixes, que accentua la concentració de la propietat en mans d’una minoria. La banca ha esdevingut la major immobiliària dels Països Catalans i de l’estat espanyol, i du a terme tota la pressió que ens puguem imaginar perquè les polítiques en matèria d’habitatge no perjudiquen els seus interessos. Cal tenir en compte que ara mateix hi ha un estoc de més d’un milió d’habitatges que no es pot vendre, i les fallides immobiliàries han arrossegat les entitats financeres. I què fan les administracions davant d’això? Doncs, opten pels rescats bancaris que fan augmentar el deute públic, recuperen la desgravació fiscal per la compra d’un habitatge, aproven normatives que faciliten els desnonaments… És a dir, es prioritzen el benefici dels grans propietaris per sobre del dret a un habitatge. No mosseguen la mà del seu amo. No se n’adonen, però, que no res tornarà a ser el mateix.
Tot això, però, no ha estat una casualitat, ni ha succeït d’un dia per a un altre. És el resultat de l’anomenat “miracle espanyol”, que més aviat es va tractar d’un miratge. Eixes dades macroeconòmiques que parlaven de creixement econòmic i de creació de llocs de treball, només amagaven deutes i precarietat laboral. I ara, la bombolla ha esclatat davant dels seus -i dels nostres- nassos. Així que tots els esforços que s’adrecen a la reactivació de l’economia amb el mateix esquema només representen un intent per reflotar el “Titànic immobiliari”, el “Titànic” espanyol, el “Titànic” capitalista”. Organitzem-nos per salvar-nos d’aquesta barbàrie!
