Santa innocència?
Quan hom llegeix -cal tenir estòmac però en tinc- tan sols una mínima part de la quantitat ingent d’articles que es publiquen en premsa provinents d’autors convergents, filoconvergents, criptoconvergents o el que sigui hi ha una pregunta que s’imposa: ¿com és que sota el comandament polític i moral de prohoms intatxables, sobris i intel·ligents com Jordi Pujol o Artur Mas, davant dels quals Francesc Macià o Lluís Companys eren autèntics amateurs, el Principat ha aconseguit un nivell de degradació social, empobriment general, desnacionalització, decadència i ofegament econòmic com el que té?
No busqueu la resposta en els articles indigestos d’Antoni Puigverd que, amb aquell cofoïsme tan propi del regionalisme principatí, publicava un article a La Vanguardia el 28 de maig que, amb el títol de “Llums al túnel(2): empresaris de veritat”, cloïa així: “S’enfonsa una certa economia financera: la que ha imposat els guanys de l’especulació per damunt de l’economia de veritat: la productiva. Aquesta és la veritable cruïlla que separa els camins de Barcelona i Madrid”.
Tampoc no busqueu la resposta en les viscoses ensabonades de Francesc-Marc Álvaro que, sense anar més lluny, en el mateix número i amb el títol de “Territori desconegut”, publicava un article a La Vanguardia que només en el primer paràgraf ja afalagava el president de la Generalitat titllant-lo de “governant que demostra un alt sentit de la responsabilitat” i en lloava la “rara sinceritat”. Álvaro es refereix a una entrevista que Josep Cuní (glups!) li va fer a Artur Mas a 8tv en la qual “Artur Mas no va amagar que la seva aposta per aconseguir un nou pacte fiscal podria desembocar, segons com vagin les coses, en un “territori desconegut”. A Álvaro el fascina la idea i no comprèn que el convergent és un animal que quan entra en contacte amb un “territori desconegut” començar a tenir pèrdues i s’amorra a la mamella protectora d’Espanya, La Caixa, la Unió Europea i la Guàrdia Civil si cal. És curiós que Álvaro no ho entengui quan ell mateix ho ha dit, car aquest és el sentit real de la frase “demostra un alt sentit de la responsabilitat”. I que afirmi amb una innocència desarmant que “Mas no podrà donar per bona qualsevol cosa, perquè ha insistit massa”. I encara més: “El territori desconegut de Mas inquieta la major part de les elits econòmiques mentre guanya partidaris entre les classes mitjanes integrades per assalariats, professionals, petits i mitjans empresaris, la Catalunya castigada dues vegades. Per la crisi i per una casta que es reparteix el botí a plena llum del dia. A qui farà més cas, Mas?”. La pregunta es respon per si sola. I aquí és on la innocència d’Álvaro és una autèntica burla al lector. Per què paguen si no el senyor Álvaro? Per continuar teixint la narració propagandística gràcies a la qual Mas donarà per bona qualsevol cosa com han fet sempre ell i el seus antecessors. Per aconseguir amb la seva “innocència” fomentar l’estupidesa popular i que Mas pugui continuar fent les delícies de les elits econòmiques sense perdre els vots dels assalariats, petits i mitjans empresaris. En Fainé n’hi ha prou amb que posi els calers.
