‘Si estudiants i treballadors no anem units, estem ben perduts’. Entrevista SEPC

L’inici de curs començarà amb noves mobilitzacions contar la degradació de l’ensenyament públic. Des del SEPC i diferents organitzacions i sindicats estudiantils i juvenils dels diferents pobles oprimits de l’Estat espanyol han impulsat 11×12, una mobilització estudiantil conjunta  l’11 d’octubre de 2012. L’ACCENT n’hem parlat en aquesta entrevista a Maria Garcia, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Com afronta el SEPC aquest nou curs? Es preveu una tardor calenta?

Des del SEPC sempre hem apostat per la constància del moviment estudiantil com a front de lluita del jovent català. Per tant, veient el panorama actual, es preveu un curs carregat de mobilitzacions. Les mesures dels governs autonòmics i estatals segueixen posant en detriment la integritat de l’educació pública i popular i és per això que tenim la responsabilitat de seguir plantant cara als atacs que patim com a estudiants. De fet, ja tenim fixada la propera mobilització estudiantil l’11 d’octubre. Des de diverses organitzacions juvenils i estudiantils d’esquerres i independentistes de les diferents nacions sotmeses a l’estat espanyol durem a terme una jornada de mobilització sota el lema “Educación del pueblo para los pueblos”. A l’enllaç següent podreu trobar tota la resta d’informació així com les convocatòries respectives a cada poble, vila o ciutat. www.11×12.wordpress.com

Com es valora l’última Trobada d’Estudiants dels Països Catalans feta a Burjassot?

Els espais de formació i debat són molt importants per enfortir una organització i més una com el SEPC, que sempre va renovant el seu discurs en funció de les reformes, o altres esdeveniments que es van succeint, sense perdre mai la consonància amb les seves bases ideològiques. Fou realment molt gratificant veure com en espais de debat intens i reflexió la militància i altres participants hi estaven actius i frescos per treballar les properes mobilitzacions. De fet, d’allà surten idees i projectes molt enriquidors pel moviment estudiantil i el conjunt de l’esquerra independentista, fet que constata que és un espai prou prioritari per a seguir mantenint viu.

L’aplicació del Pla Bolonya, les retallades, l’Estratègia Universitat 2015… Com està afectant tot plegat a l’estudiantat?

El panorama és bastant crític i dic bastant per no ser catastrofista. L’educació, com sempre, segueix essent el comodí per qualsevol govern de dretes perquè les classes populars i els joves paguin el que ells han muntat. Ens trobem que hi ha reducció de beques, augment de taxes, augment de ràtios als instituts, acomiadaments a tort i a dret, impagaments de sous, retallades en investigació, atacs a la llengua catalana… En fi, tot un seguit de fets que deixen l’educació totalment nua enfront de qualsevol atac. Si no som els estudiants i treballadors que treballem units per combatre-ho, estarem ben perduts.

Els atacs que pateix el català des de fa anys al País Valencià han arribat també a les Illes Balears. Des del SEPC com ho veieu?

Bé, ja ha quedat demostrat que el govern del PP té una intenció claríssima d’eliminar la llengua i la cultura catalana, però també ha quedat comprovat que la resposta popular en contra de les seves mesures espanyolistes també ha estat contundent, i ho serà. Per a una organització com el SEPC, la cultura i la preservació de la llengua vehicular, la catalana, és un eix primordial i sempre hem treballat en aquesta línia. Donem ple suport a totes les campanyes que sorgeixen en defensa de l’ensenyament en català, de la mateixa manera que apostem per a la construcció d’una educació catalana que englobi la totalitat del territori dels Països Catalans.

La repressió ha anat augmentant. Sou una de les organitzacions amb més represaliats de l’EI dels últims temps. Així doncs, els estudiants estan protagonitzant un front de lluita important?

Sí, aquests anys hem patit una onada repressiva forta però ha anat totalment lligada a l’augment de mobilitzacions i a la constància del moviment estudiantil per a fer-se present en tots els espais per tal de fer front a les polítiques privatitzadores i a les retallades. Tenim assumit que augmentar la lluita i agafar-se els temps que vénen amb força i coratge és totalment necessari així com n’és estar previngut i dotar-se d’unes bones estructures per combatre les seves ganes d’eliminar-nos.

Sou presents arreu dels Països Catalans, però a llocs com Perpinyà o bé Menorca encara falta tenir-hi presència. Com veieu l’extensió a aquests territoris?

La lluita estudiantil és molt intermitent i encara més la seva militància, per tant hi ha molts llocs, com ara instituts, en els quals la presència va i ve. Fins fa poc, a Perpinyà hi teníem un nucli del SEPC, però en aquests moments no hi ha moviment a la universitat. Actualment ja som arreu del territori i esperem continuar augmentant per tal de poder abraçar de veritat totes les realitats que tenim als Països Catalans.