‘Si no puc sortir de Turquia és complicat que pugui sobreviure’
>> Entrevista a Abdullah Demirbas, alcalde de Diyarbakir Sud
Abdullah Demirbas és alcalde del districte de Diyarbakir Sud, el centre de la capital del Kurdistan. El desembre de 2009 va ser arrestat en el marc de l’operació policial turca contra el Partit de la Societat Democràtica (DTP), la marca electoral dels kurds, que va ser il·legalitzada. Encara té 27 causes obertes, per les quals li demanen 212 anys de presó acusat de fer “propaganda d’organització terrorista”, el PKK. Recentment li han permès abandonar la presó a causa del seu greu estat de salut.
Demirbas pateix Trombosi Venosa Profunda, una malaltia que, per la teràpia i la medicació que necessita, requereix atenció sanitària a l’estranger. Actualment l’estat de Demirbas s’ha agreujat molt i hauria de viatjar fora per tractar-se. El problema és que, malgrat els informes mèdics i els nombrosos recursos que ha presentat a la Comissió del Parlament Turc, té prohibida la sortida de Turquia fins al moment.
És una més de les conseqüències de la negació de drets bàsics a la població kurda a Turquia.
Des de quan exerceix l’alcaldia?
El 28 de maig de 2004 vaig ser escollit alcalde del districte de Diyarbakir Sur amb el 56% dels vots. L’any 2007 vaig ser deposat per les autoritats judicials, però vaig ser novament reelegit l’any 2009 amb els 66% dels sufragis.
Quan i com el van detenir? Com van ser els primers dies reclòs?
L’11 de desembre de 2009 el Tribunal Constitucional de Turquia va dictar la il·legalització del Partit de la Societat Democràtica (DTP), que llavors comptava amb 21 escons a la Gran Assemblea Nacional Turca. Pocs dies després em van detenir i arrestar. Vaig estar a la presó durant 6 mesos i les meves condicions físiques i psicològiques eren molt dolentes. Quan vaig advertir les autoritats de la meva malaltia, en un primer moment em van dificultar rebre atenció mèdica per tractar-la. Per culpa de la meva malaltia no podia menjar els àpats que servien a la presó ja que em podien causar coàguls a la sang. La desnutrició em va causar greus seqüeles, entre elles el fet que perdés pràcticament la mobilitat.
Si finalment té l’oportunitat d’anar a l’estranger per tractar-te, quines són les possibilitats reals de millora? Quines són les teves expectatives?
Crec que si tinc l’oportunitat de viatjar a l’estranger la possibilitat de recuperació augmenta significativament. Els tractament mèdic que estic rebent en l’actualitat està afectant negativament les meves defenses. Les dosis que prenc ara són molt elevades i això implica riscs, com l’augment de les hemorràgies i d’altres efectes secundaris greus.
D’acord amb aquestes circumstàncies els tribunals poden optar per cancel·lar la meva prohibició de viatjar. Sóc un alcalde conegut i la meva localització és molt fàcil. Crec que és molt positiu que l’opinió pública nacional i internacional conegui el meu cas i d’aquesta manera es pugui exercir pressió sobre el Parlament i el Ministeri de Justícia turc. El paper del Parlament Europeu hauria d’intervenir.
*Kurdocide Watch-Chak és una organització que denuncia les vulneracions dels drets humans al Kurdistan sota domini turc.
