Substituts i interins protesten contra l’ERO encobert a més de 3.000 docents acomiadats i contra la privatització de l’escola pública
L’’Assemblea de Personal Docent Interinterí i Substitu, amb l’assistència de més de 100 manifestants, ha organitzat una concentració aquest dimecres 29 d’agost davant el Departament d’Ensenyament sota el lema “Les nostres vides NO són un bingo” per protestar contra els acomiadaments de substituts i interins, i contra el desmantellament de l’educació pública.
Tres docents han lliurat al registre un manifest amb més de 600 signatures, mentre un grup de docents ha organitzat una “performance” amb un d’ells, disfressat de consellera Irene Rigau, on es representava la pantomima dels nomenaments de substituts com un bingo, significant la precarietat laboral del personal interí i substitut i amb el rerefons d’Eurovegas. A continuació, s’ha fet lectura del manifest en veu alta, anunciant també la vaga dels primes dies de classe convocada per la Coordinadora Interzones amb el suport legal de CGT i de nombrosos col·lectius i organitzacions. L’acte ha acabat amb el tall de trànsit de la Via Augusta durant un quart d’hora.
L’Assemblea denuncia l’ERO encobert que està duent a terme el Departament d’Ensenyament, amb més de 3.000 docents acomiadats malgrat que enguany s’incorporen 15.000 alumnes més al sistema educatiu.
La disminució de docents, critiquen, afecta directament a la qualitat de les classes, amb unes ràtios que poden arribar als 40 alumnes per aula. Tot això provoca una davallada de la qualitat educativa a l’escola pública.
També es denuncia que els alumnes estaran fins a 10 dies lectius sense rebre classes, ja que els substituts no poden treballar si la baixa d’un funcionari és de 10 dies o menys.
A més a més, la pujada de l’IVA al 21% en material escolar, les retallades del material del centre per l’alumnat i la pujada de les taxes universitàries són criticades com a part d’una estratègia per part del Departament amb l’objectiu de privatitzar tot l’ensenyament públic (des de bressol fins a la universitat) i convertir-lo “en una fàbrica de mà d’obra barata sense consciència social i política”.
