Sudan, entre la revolució popular i la transició a un règim controlat pels militars

El Partit Comunista crida a mantenir la lluita popular per derrocar el consell militar i evitar l’intent dels EUA i els règims reaccionaris regionals d’imposar un règim afí tutelat.

El derrocat Omar Al Bashir

El passat 11 d’abril els militars sudanesos deposaven el fins fa poc omnipresent president, l’islamista reaccionari Omar al Bashir. Era la reacció després de mesos de protestes populars creixents, que es desencadenaren a causa de l’augment dels preus dels productes bàsics, com el pa. El general i fins aleshores vicepresident i ministre de defensa Ahmed Awad Ibn Auf assumia el poder, però davant el rebuig generalitzat, feia un pas al costat per cedir-lo al Tinent General Abdel Fattah Abdelrahman Burhan com a cap del consell militar provisional del Sudan.

Nou home fort del consell militar, Burhan prometia “desarrelar el règim” dies després de prendre el control en un cop militar després de la caiguda de la setmana passada del president  al-Bashir. En una transmissió en directe, el tinent general prometre la reestructuració de les institucions estatals i acabar amb el toc de queda nocturn, però lluny de quedar-se a casa, la població ha respost amb una resposta desafiadora, continuant les protestes, desobeint el toc de queda i ocupant els carrers, exigint la fi del domini militar. En les primeres hores després del cop, l’exèrcit va suspendre la constitució, va dissoldre el govern, va declarar l’estat d’emergència de tres mesos, va imposar el toc de queda d’un mes i va tancar les fronteres i l’espai aeri del país.

El tinent general Burhan també va anunciar l’alliberament de tots els presoners polítics. No obstant això, els grups de l’oposició segueixen reclamant la llibertat per als milers d’arrestats i detinguts durant les enormes protestes que han escombrat el país des del desembre del 2018.

El consell militar pretén comandar una transició, assegurant que les forces armades mantindrien “la pau, l’ordre i la seguretat” a tot el país durant un procés de transició d’ almenys dos anys fins que hi hagi eleccions i un govern civil.

Després de prendre el relleu del líder del cop, el ministre de Defensa Ahmed Awad Ibn Ouf, que va renunciar el divendres, va prometre trobar-se amb líders de l’oposició per discutir la transferència del poder i els va demanar que “ens ajudessin a restaurar la vida normal”.

Les dones han protagonitzat moltes de les protestes

El moviment de protesta ha estat liderat per l’Associació de professionals sudanesos: un grup de sindicats, associacions de metges, advocats i partits polítics, inclòs el Partit Comunista Sudanès. L’oposició ha rebutjat el govern militar i ha demanat que continuïn les protestes mentre pressionen perquè es torni a lliurar el poder a la gent.

El Partit Comunista ha exigit la “transmissió immediata del poder als representants del poble”, advertint d’un “cop de palau clàssic” a mesura que els militars prenien el control.

Entre els presos polítics alliberats fins ara hi ha el secretari del PCS Muhammad Mukhtar al-Khatieb i un altre membre del Comitè Central, que van ser rebuts a la seu del partit després del seu alliberament. Al gener de 2018, Al-Khatieb havia estat detingut després de la protesta contra l’augment els preus del pa que va desencadenar la major onada de protestes. En declaracions a la premsa, al Khateb recorda “La gent canta a tot arreu: la revolució continua fins a la victòria final”.

Continuar la revolució per evitar un “cop de palau”.

Portaveus del PC han declarat “Malgrat l’èxit de la revolució en fer caure Al Bashir, que gaudia del suport extern de la troika, la UE, els EUA, el Canadà i els governs reaccionaris locals, com Qatar, Egipte i Turquia, i l’alliberament de tots els presos polítics, el retrocés temporal exigeix l’augment de la unitat i la determinació de les masses per tornar a derrotar l’actual consell de transició militar ”

El partit ha advertit que el cop militar era una “còpia” dels esdeveniments a Egipte el 2011, que van provocar la derrota del procés revolucionari i la instal·lació de l’exèrcit egipci al Caire.

En un comunicat del passat 15 d’abril, el PC denuncia que “L’imperialisme mundial, en col·laboració amb els governs àrabs reaccionaris regionals i els generals de l’exèrcit sudanès, han dut a terme un cop d’estat de palau clàssic, en un intent inútil d’avortar la marxa del poble victoriós cap al derrocament del règim dictatorial.”

“Els líders colpistes que van derrocar a Al Bashir han declarat l’estat d’emergència durant tres mesos i han ordenat a les masses de manifestants que es quedessin a casa amb la introducció d’un toc de queda des de la posta de sol fins al matí. Milions de manifestants han continuat amb les seves accions massives diàries, desafiant el toc de queda imposat per la nova junta militar.

Manifestants ocupen els carrers al voltant del Ministeri de Defensa a Khartoum, (12 abril 2019)

Les multituds de manifestants desafiadores han passat els darrers cinc dies a ocupar els carrers de la capital i altres ciutats i pobles més importants del país, augmentant les seves veus i intensificant accions conjuntes. La consigna “Llibertat, pau i revolució és l’opció popular” ressona a tots els racons del país. S’ha convertit en la salutació del matí del poble sudanès.

A causa de la pressió exercida per l’acció massiva continuada, la nova junta militar es va veure obligada a declarar la deposició i detenció d’Al Bashir, així com alguns dels seus propers diputats, com el primer vicepresident i el notori cap del Servei Nacional d’Informació i Seguretat, Salah Goush. Però les forces de l’oposició continuen reclamant la transferència immediata del poder als representants de les persones agrupades a l’organització Per la Llibertat i el Canvi. En la seva darrera declaració, van destacar la importància de la continuació de l’acció massiva, sobretot tenint en compte que el Consell Militar que va organitzar el cop de palau forma part de l’antic règim.

Les Forces per a la Llibertat i el Canvi, incloent-hi el Partit Comunista Sudanès, continuen tenint un paper destacat en impulsar i consolidar la unitat de les masses als carrers i han aconseguit moltes victòries en forçar la caiguda d’Al Bashir i els seus adjunts, l’alliberament de tots els detinguts i presoners polítics i l’alçament de l’estat d’emergència i del toc de queda.

La confrontació entre el Consell Militar i l’oposició civil és al voltant de la transferència immediata d’autoritat a les Forces de Llibertat i Canvi i la dissolució del Consell Militar, el respecte de l’estat de dret i les responsabilitats de tots els que van cometre delictes contra el el poble sudanès, el cessament de la guerra a Darfur i la restauració de la pau a l’oest del Sudan.

Un manifestant amb un cartell on es llegeix “Egipte, Emirats Àrabs i Aràbia Saudita, deixeu-nos en pau”.

Després de gairebé cinc mesos de manifestacions pacífiques sense parar, i malgrat les victòries aconseguides, l’oposició segueix unida en la seva lluita per un canvi radical que inclou la transferència d’autoritat plena als representants de les Forces de Llibertat i Canvi, el desmantellament del règim dictatorial i la seva liquidació.

Igual que durant els últims cinc mesos, el Partit Comunista Sudanès ha demanat que s’accelerin les accions basades en la unitat cimentada de les masses per frustrar les conspiracions en curs provocades pels Estats Units i els seus lacais per imposar el projecte d’un “aterratge suau” i per animar algunes seccions dèbils de l’oposició a formar part del règim donant-li una nova vida.

L’ocupació dels carrers i el manteniment de la naturalesa pacífica de la revolució són la veritable força de la Revolució sudanesa.

A més, el PC sudanès subratlla la importància d’incrementar la solidaritat internacional amb la lluita del nostre poble, ja que arriba als nivells avançats i s’acosta als seus objectius.”