Tornen temps de lluita a les comarques valencianes

Feia temps que el País Valencià no vivia un cicle de mobilitzacions tan fort com l’actual, la protesta torna a fer-se palesa en múltiples formes de nord a sud del territori. Des de L’Accent hem volgut apropar-nos a l’actualitat d’aquest repunt del combat a les comarques valencianes.

VALÈNCIA

Els barris de la ciutat han viscut als darrers anys una certa revifalla en les seues lluites. El cas més emblemàtic de protesta continuada és El Cabanyal-Canyamelar on des de fa anys el veïnat s’oposa a l’ampliació de l’avinguda Blasco Ibàñez un projecte que passaria pel bell mig d’aquest barri mariner i que destrossaria la seua idiosincràsia i el seu patrimoni. L’Abril de 2010 els veïns van oposar els seus cossos a la destrucció del seu barri amb el resultat de diverses persones ferides per una càrrega policial que donà la volta al món. El projecte està aturat per l’Estat però la política de degradació del barri i compra de terreny per part de l’Ajuntament continua avant, de manera que les espases continuen esmolades.

Salvem el Botànic és una altra de les llargues lluites que ha obtingut una victòria contundent als darrers anys. La plataforma cívica ha aconseguit finalment guanyar la partida als especuladors i aturar definitivament el projecte d’hotel al solar dels Jesuïtes, que provocaria a més d’un impacte visual molt fort, una degradació de l’entorn del Jardí Botànic de València. Precisament el passat divendres 30 de setembre, una festa al Botànic celebrava l’èxit obtingut i animava a perseverar per ampliar encara més el jardí.

En els darrers temps, però, la lluita veïnal ha pres força també en altres barris. Aquest és el cas de Benimaclet on la plataforma ciutadana “Benimaclet Viu” -que aplega des de l’esquerra independentista fins les AMPA- i l’Associació de Veïns han impulsat nombroses iniciatives autogestionades. Aquest és el cas de la Universitat Lliure de Benimaclet, el pàrquing autogestionat pel veïnat sobre un solar abandonat, l’escola popular de pilota valenciana, la cooperativa de consum responsable, el projecte d’horts urbans -recentment amenaçats pel propietari del sòl: el BBVA,… A banda d’això s’ha impulsat una efectiva coordinació veïnal contra les agressions feixistes, sense precedents a la capital del Túria.

Al cor de la ciutat el barri de Velluters ha estat un altre dels focus de lluita més ressenyables. A l’històric barri valencià el veïnat ha tractat de combatre la degradació amb diferents projectes que tenen per objectiu recuperar els carrers com a espai de convivència. La campanya Recuperem el Princesa Reviscolem el barri, que pretenia l’expropiació del solar de l’antic teatre Princesa i la construcció en el seu lloc d’un centre sociocultural, públic i de gestió veïnal, va servir per unir el barri contra l’evidència del seu abandó institucional. Aquesta campanya aconseguí que l’Ajuntament es comprometera a expropiar el terreny i a edificar en el seu lloc un equipament cultural. A hores d’ara, però, amb l’excusa de la manca de liquiditat, el consistori no ha fet més que tímids intents de caminar cap a aquest objectiu. En tot cas les iniciatives no han deixat de succeir-se, és el cas d’Imagina Velluters, promoguda pel col·lectiu d’arquitectes Sostre que obrí un concurs de projectes per tal d’edificar equipaments públics en els diferents solars del barri. Més d’un centenar de projectes foren presentats i centenars de veïns de Velluters participaren de l’elecció d’aquells que creien més adequats al barri. Sostre ja ha iniciat les gestions per tal que l’Ajuntament ho faça possible. Per altra part, l’Assemblea de Ciutat Vella (15-M) va netejar i posar en funcionament un esplai comunitari en el solar de la Plaça de la Botja a Velluters. Malgrat que va ser tapiat per l’Ajuntament poques setmanes després, la lluita per la recuperació d’espais públics continua endavant a Ciutat Vella. Així ho palesa el cicle de “Cinema en valencià a la fresca” impulsat pel Racó de la Corbella, l’Associació de Veïns El Palleter i el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, que va viure un rotund èxit de participació veïnal el juliol passat.

Al nordoest de la ciutat, Campanar és un altre dels barris on la lluita veïnal ha renascut als darrers mesos. La cessió per part de l’Ajuntament d’un solar públic d’ús escolar a la privada Universidad Católica de Valencia, ha estat l’espurna que ha encès la indignació al barri. La Plataforma per l’Ensenyament Públic de Campanar -que agrupa tot el teixit associatiu del barri- ha recollit vora 1500 al·legacions contra la resolució municipal i ha organitzat diferents protestes als carrer. En la zona de Tendetes és la sanitat la que està en risc, el trasllat de l’hospital “La Fe” al sud de la ciutat ha deixat el nord d’aquesta sense cap hospital de titularitat pública. A part dels problemes ocasionats als pacients, el trasllat ha suposat també un gran colp econòmic per aquest humil barri en el qual la vida girava en torn a l’hospital. Baix el crit de “Volem la Fe” milers de veïns s’han sumat a les quatre multitudinàries manifestacions pel manteniment de l’hospital. Campanar està vivint una època de mobilitzacions com feia molts anys que no es coneixia, el següent pas és coordinar aquestes dues lluites per tal de reivindicar equipaments sanitaris i educatius públics i de qualitat al barri.

Per altra part l’eclosió del Moviment 15-M ha afavorit en bona part l’organització assembleària dels veïns de la ciutat. La decisió d’impulsar assemblees als barris de València ha servit per tal que barris com Saïdia, Patraix, Marítim, Russafa, Sant Isidre, Benimàmet,… tradueixen les seues reivindicacions a partir d’aquests fòrums. A hores d’ara el 15-M té implantació en setze barris de la ciutat.

La notícia més fresca, però, és la inaugració d’un nou centre social aquest 7 d’octubre al barri popular de l’Olivereta. El Casal Obrer i Popular “Francesc Santacatalina” ha estat impulsat entre altres per la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i representa tot un pas en l’obertura de nous espais perquè s’obri en un barri on fa molt de temps que no hi ha hagut una organització popular estable. Així doncs, és un nou horitzó de lluita per l’esquerra independentista de València que participa activament del projecte.

ALACANT

A la ciutat d’Alacant diferents són els projectes bandera d’aquests últims temps. Per un costat tenim la dinàmica de reapropiació de solars per part del veïnat del barri de Carolines. Aquesta lluita es va encetar fa dos anys i mig amb l’okupació de l’Hort Comunitari de les Carolines, un espai veïnal que ha estat enjardinat i on es conreen verdures de temporada. L’Hort s’ha convertit en un lloc de trobada per al veïnat del barri que l’utilitza entre altres coses per organitzar sopars i fer vida al carrer. En el segon aniversari de l’Hort de les Carolines s’okupà un nou solar que ha sigut batejat com la Teranyina i que després de netejar-ho i condicionar-ho s’ha convertit també en zona enjardinada de conreu.

En agricultura ecològica Alacant compta amb un projecte capdavanter, es tracta de la cooperativa de producció, distribució i consum “Terratrèmol”. El col·lectiu compta amb al voltant de 300 persones associades i té per objectiu l’agricultura tradicional, respectuosa amb el medi natural i enfocada a l’autoconsum i l’autogestió.

La lluita alacantina també es mourà a les ones, el projecte de Ràdio Mutant -ràdio lliure i assembleària de la ciutat- està començant a obrir-se pas. Tot i que encara no ha començat a emetre s’està treballant de valent per fer-la realitat i ja es compta amb bona part de l’equip necessari per posar-la en marxa.

En l’àmbit juvenil la coordinadora d’assemblees de joves de l’Alacantí, juntament amb Maulets i l’Assemblea de Joves de El Campello, organitzaren en aquest municipi el Primer Aplec de Joves de L’Alacantí. L’Aplec que tingué lloc l’1 d’Octubre i coincidia amb les festes del poble, i reuní a centenars de joves en unes jornades molt diverses en les quals la lluita per la llengua i la cultura del país hi estigué ben present: joc de pilota, taller de danses populars, música en català,…

Però el projecte estrela a Alacant vorà la llum aquest dissabte 8 d’octubre amb la inauguració del Casal Popular “Tio Cuc”. Un espai assembleari i molt obert que té per objectiu reagrupar als catalanoparlants de la ciutat d’Alacant i promoure l’ús de la llengua entre la població. El Casal compta ja amb una cinquantena de socis i està situat al bell mig d’Alacant, molt prop de la Plaça de Bous. Els actes d’inauguració començaran a les 18:30 amb un homenatge a Miquel Grau a la Plaça dels Cavalls i després es marxarà en cercavila fins el Casal on hi haurà una picaeta i un homenatge a Ovidi.

LA PLANA

A Castelló el 29 de setembre de l’any passat, amb motiu de la vaga general, es presentà la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, com a xarxa unitària de lluita anticapitalista que agrupa un ample ventall de col·lectius, sindicats i organitzacions, i en la qual participa activament l’esquerra independentista. En aquest any de vida la Coordinadora ha tingut una activitat significativa en l’àmbit de la defensa dels drets socials a Castelló i en el seu primer aniversari està impulsant unes Jornades Anticapitalistes que culminaran aquest 8 d’octubre amb un concert de Hip-Hop i una fira d’entitats.

En l’àmbit de la defensa de la llengua s’ha constituït recentment la coordinadora Castelló per la llengua. Aquest projecte ampli i plural impulsat per l’Esquerra Independentista de La Plana feu la seua presentació en el Correllengua celebrat el passat 30 de setembre a la capital de la comarca. La participació notable de xiquets de les escoles en valencià de la ciutat, que acompanyaven la flama de la llengua, fa albirar un reviscolament de la lluita pel català a la comarca. De fet, amb Castelló per la Llengua, es preveu que la commemoració de les Normes de 1932 siga molt més multitudinària que en edicions anteriors.

Per últim també cal destacar l’autoorganització que s’està promovent en l’àmbit de les festes populars de la Plana. La Coordinadora de Festes Majors Autogestionades de La Plana, que agrupa entre altres els festers de Borriol, Betxí, Almassora, i Castelló, és l’eina per donar-se suport mutu a l’hora d’organitzar les celebracions de cada poble. La maduració del projecte es veu entre altres coses en l’adquisició d’un equip de música autogestionat d’ús col·lectiu.

COMARQUES CENTRALS

A les comarques centrals la lluita contra l’Alta Tensió continua sent una bandera. El juliol passat una nodrida manifestació va recórrer els carrers d’Ontinyent per oposar-se al pas de les línies d’Alta Tensió per comarques centrals. Les obres continuen avançant i també les protestes, amb diferents marxes, concentracions i assemblees, durant tot l’estiu. De fet, la lluita contra l’Alta Tensió se saldà poc després de la manifestació amb dos detinguts per defensar la terra.

 

A Xàtiva es treballa en la plataforma ciutadana “Xàtiva contra la Crisi” s’ha convertit en l’espai assembleari -estil 15-M- que agrupa totes les persones sensibles que s’oposen a les retallades des de l’àmbit municipal. També ací l’Ajuntament del PP ha concedit terrenys públics a la Universidad Católica de Valencia de manera que s’espera mala maror.

D’altra banda a Gandia enguany s’ha impulsat la Fira de Gandia Autogestionada (FIGA), en el marc de les festes majors. Seguint l’estela de les múltiples iniciatives de festes populars autogestionades que estan sorgint arreu del País Valencià, Gandia ha organitzat la FIGA. L’objectiu és mostrar que hi ha una alternativa popular al model de festes espanyolista i consumista promogut per l’Ajuntament.

Pel que fa a la Marina entre els diversos projectes que hi ha en marxa podem destacar que enguany s’ha inaugurat el nou espai del Casal Popular de Benissa, un espai assembleari i autogestionat al bell mig del poble, que servirà per reunir el bo i el millor de la comarca. Per la seua banda a Pedreguer una nova assemblea d’aturats i aturades ja ha començat a caminar i ha iniciat els contactes amb l’Ajuntament per tal d’exigir treball per al poble.