Tres contenidors i dos vidres
Recentment llegia un informe sobre la presència de la dreta en l’opinió pública catalana, mitjançant la saturació de tertulians afins, en els programes televisius i radiofònics de més audiència al Principat. Un informe on es demostra que la pluralitat pretesa és simplement un miratge i només uns pocs, homes, d’edat avançada i ubicats políticament a la dreta, vinculats directa o indirectament a partits polítics creen l’opinió per a que nosaltres en tinguem, no fos cas que en absència d’ells decidíssim pensar per nosaltres mateixos i arribar a conclusions diferents a les esperades. Un mateix professional de l’opinió pot ser en poques setmanes a 10 d’aquestes tertúlies. Gent més preocupada de crear opinió que no pas de reflectir la realitat, gent que cobra per dir el que diu, i per tant, al servei de qui paga, un món on les dones hi tenen una intervenció mínima, i restringida a Rahola i altres afins, i on els joves hi estan vetats, doncs podrien arribar a explicar realitats incòmodes del món laboral, de la dificultat de trobar feina, habitatge, de les vides precàries del món real que xoca amb el discurs únic imposat i que nega qualsevol altre versió de la realitat que no dicti les editorials dels Artur Mas Media.
Aquesta és la democràcia mediàtica en la qual vivim i és la que apuntala un sistema capaç d’aplicar reformes laborals, trencar vagues sindicals al transport públic, imposar casinos sense drets laborals, lloar congressos de mòbils, augmentar l’edat de jubilació i fomentar plans de jubilació privats, retallar indemnitzacions per acomiadament objectiu, retallar sous a funcionaris, negar drets socials als nouvinguts, aplicar copagaments sanitaris, retallar publicitat als mitjans de comunicació públics; per debilitar-los i afavorir els privats, tancar hospitals i oferir xecs sanitaris privats, deixar sense calefacció a nens als instituts, aplicar Expedients de Regulació d’Ocupació a empreses amb beneficis demostrables, justificar ingents quantitats de diners en trens d’alta velocitat mentre les rodalies fan pena, tapar les vergonyes a la casa reial, o minimitzar càrregues policíaques quan qui les fa tenen el color polític adient. I tot això, fer-ho invisible quan els qui, defensant un sistema públic s’enfronten a l’ordre establert i trenquen dos vidres i cremen tres contenidors, i son titllats de violents, pertorbadors de la pau social, enemics de la societat, rebentadors de mobilitzacions i acusats de ser els culpables de la situació actual, al no voler acceptar la realitat repetidament opinada per una minoria conservadora, orientada políticament. Si en voleu més, cerqueu “Els nostres tertulians” al blog WaldenIII de Joan Vallvé.
