Un (mal) acord a la baixa sobre unes demandes insuficients

L'acord entre el Departament d’Ensenyament i USTEC-CCOO-UGT-ASPEC és un mal acord per les treballadores de l’ensenyament públic

L’acord entre el Departament d’Ensenyament i USTEC-CCOO-UGT-ASPEC és un mal acord per les treballadores de l’ensenyament públic, representa un dic de contenció de les demandes de la comunitat educativa i l’afebleix en el debat sobre el model educatiu en un hipotètic procés constituent o una reforma del sistema educatiu.

L’anunci fet ahir, 25 de gener, per part dels representants sindicals a la Taula Sectorial de negociació amb el departament d’ensenyament d’un principi d’acord entre USTEC-CCOO-UGT-ASPEC i el departament d’ensenyament ha estat venut com una victòria dels sindicats pactistes i una oportunitat per la CUP per aprovar els pressupostos. Però, en realitat aquest acord perjudica la majoria de la comunitat educativa a canvi d’unes mesures que no aborden cap canvi estructural.

Les suposades millores sobre la proposta del govern que coneixíem a principis d’aquesta setmana consisteixen segons el departament en 5511 places docents noves per reduir 1h lectiva al professorat, augmentar els desdoblaments, cobrir les baixes de més de 7 dies des del 1r dia, augmentar les hores dels càrrecs de coordinació i l’atenció a la diversitat. Aquest comunicat no menciona en cap cas el compromís anunciat pels representants sindicals de reduir la 2a hora lectiva en els propers 3 anys.

És un mal acord per les treballadores de l’ensenyament públic, donat que aquest augment de personal i reducció d’hores lectives és circumstancial. Només 2000 d’aquestes places seran definitives (no vindrien ni a cobrir les jubilacions), mentre que la gran majoria, les 3511 places següents, són volàtils d’interinatge o substitució. La reducció de l’hora lectiva es tracta com un tema d’organització interna de centre, propiciant els desdoblaments en lloc d’obrir línies noves o centres nous. A molts instituts el problema és d’espai on encabir aquests grups desdoblats.

De fet aquestes suposades millores fan curt respecte de les demandes de la mateixa taula sectorial de reducció de 2 hores lectives per reduir les ràtios en la lògica d’una major inversió i amb l’obertura de noves línies públiques. Per aquestes demandes i altres que explicaré tot seguit, milers de mestres i professores vam fer vaga el passat 18 de gener convocats per CGT i amb el suport de la COS. Les altres reivindicacions que nosaltres plantejàvem eren necessàries per poder situar el debat sobre l’educació en termes de defensa de l’educació pública, no únicament de les condicions de treball de les docents.

Perquè el 18 de gener també reclamàvem aturar el tancament de línies públiques i l’obertura de noves augmentant l’inversió, l’eliminació dels concerts i subvencions a escoles privades, la derogació del decret de plantilles i el decret d’autonomia de centres per democratitzar la gestió i el funcionament de les escoles. També aturar els projectes d’”innovació educativa” com Escola Nova 21, patrocinats per les fundacions privades Jaume Bofill o La Caixa. Aquest projecte resulta en una mena de procés constituent neoliberal en educació en termes de competitivitat, eficiència i èxit en servir a l’actual ordre econòmic. Aquestes reclamacions defensades el 18 de gener són de caràcter estructural. Sense això no podem avançar cap a un sistema educatiu 100% públic, de qualitat i participat per tota la comunitat educativa i que evite l’actual i creixent dinàmica de segregació social.

És un pèssim acord per la resta de la comunitat educativa, famílies i alumnes, perquè no aconsegueix un finançament suficient per les escoles i instituts, que continuarà quedant per sota del 3% del PIB. Aquest fet és degut a l’enorme pes de l’escola concertada a Catalunya, on el departament subvenciona places públiques. Resulta molt ilustratiu que durant aquests anys de crisi econòmica ferotge, les escoles concertades han pogut ampliar línies i construir centres nous a costa de la desinversió en la xarxa pública i les polítiques de zona única educativa.

I finalment, és el pitjor acord possible en termes polítics i socials. Donant per bones aquestes engrunes no fem sinó desmobilitzar les treballadores de l’ensenyament públic i per extensió la resta de la comunitat educativa a canvi de cap canvi estructural. Amb aquesta escenificació propiciada pels sindicats pactistes i el departament, el govern de JxSí mata el debat sobre el model educatiu amb una victòria del govern i les seues tesis neoliberals per sobre les reivindicacions de la comunitat educativa.

Això es fa únicament per aprovar uns pressupostos que no garanteixen avançar cap a la construcció d’un sistema educatiu públic 100%, consolidant l’escletxa entre classes socials també en l’àmbit educatiu. No és un missatge esperançador pel conjunt de la classe treballadora trobar-se venuts davant aquestes maniobres i representa un element que impossibilita aplegar forces per exercir el dret d’autodeterminació del poble català, ja siga en un hipotètic escenari de desobediència o en el d’una vergonyant reforma autonomista.

*Ausiàs Ferrer, militant de la COS Educació i professor de cicles formatius.