Un pla de xoc en matèria sanitària ridícul i insuficient
Els departaments d’Ensenyament, de Salut i de Benestar Social i Família disposaven el 2015 d’unes partides que sumaven 14.840 milions d’euros. El 71’5% del pressupost global de la Generalitat de Catalunya. Si el pla de xoc s’ha pressupostat en 270M €, estan dient que només faran un increment en la despesa d’un 1’8%.
Per fer una comparativa ràpida el Departament de Territori i Sostenibilitat aquest 2015 ha inclòs partides que sumen 215 milions d’euros per subvencionar les concessionàries d’autovies que no cobren peatges o d’autopistes que rebaixen el cost del peatge.
No es tracta doncs d’assumir les propostes de Junts pel Sí, sinó que Junts pel Sí assumeixi que cal un veritable esforç per fer un pla de xoc, modificant les prioritats pressupostaries de l’acció governamental.
Si CDC hagués de fer balanç de la gestió què ha fet en matèria de sanitat al Govern de la Generalitat, sense cap mena de dubte, podria afirmar que és la conselleria que més mal de caps li ha generat. Com sabeu, després de l’entrada de Boi Ruiz al quadre principal de comandament del Departament de Salut, s’iniciaven les retallades selectives més salvatges, i també, els processos de despossessió de la sanitat pública en favor de la privada més agressius.
A més, el pacte per la Llibertat ERC-CIU, implicava, entre altres, l’assumpció per part dels republicans de la política sanitària de Boi Ruiz, i així, ens deixaven un panorama sanitari digne d’estudi: tancament de llits, quiròfans i acomiadaments de personal en els centres de titularitat pública; l’augment de derivació dels recursos a la sanitat privada via rescats, derivacions, prestadorisme laboral (la quantitat abonada pel CatSalut a IDC en concepte d’assistència hospitalària ha passat de 71,1 milions d’euros el 2010 a 126,9 milions el 2012 un increment del 78%); projectes com el Visc + de venda de l’historial sanitari; el Consorci Sanitari de Lleida que suposava l’entrada de fins a un 49% d’activitat privada a les terres de ponent pagada amb recursos públics; el Projecte Cims (un consorci encobert) que ha suposat externalitzacions de serveis i derivacions; els Plans funcionals de Tarragona i subsidiar a la parasitària Xarxa Santa Tecla; augment de les llistes d’espera i per eixugar-ne una part, la venda de més de la meitat de 16.000 intervencions a la multinacional sanitària IDC Salut; retirada de tractaments i medicaments de la cartera de serveis que ara són de pagament; i en definitiva, patiment, mortalitat i mala vida per les classes populars i és que ja ho deia el Conseller Boi Ruiz “barra lliure en sanitat per qui se la pugui pagar”. La hipocresia és supina quan tot l’anterior suposava una operació calculada per precaritzar el que és públic i subvencionar i transferir els recursos públics a el privat.
Abordar un pla de xoc, després d’aquesta foto fixa requeria certa perícia, i la CUP-CC va deixar de banda les diferències ideològiques sobre el model sanitari, va posar sobre la taula necessitats urgents, extremes: garantir els tractaments mèdics i farmacèutics per tal que cap persona tingui una barrera d’accés per qüestions econòmiques, reduir les llistes d’espera sense derivar-les a la sanitat privada que en fa negoci, reobrir les urgències nocturnes de 4 Centres d’atenció primària, recordem que el “pla de reordenació d’urgències nocturnes” aplicat pel govern de la Generalitat des de 2011 va establir el tancament nocturn d’aproximadament la meitat dels 185 centres d’atenció primària a Catalunya.
Aquí podeu consultar la proposta sencera: http://cup.cat/sites/default/files/fil_a_lagulla_cup.pdf
D’altra banda, proposava la retirada definitiva de tres projectes, encara no implementats, que suposaran la privatització indirecta de la sanitat com són el Consorci Sanitari de Lleida, el projecte Visc +, i la instrucció que permet fer activitat sanitària privada als centres de salut públics pagada amb recursos públics. I la reversió de dos projectes en marxa com el projecte CIMS a Girona i els Plans Funcionals a Tarragona.
Doncs bé, la proposta de sanitat que Junts pel Sí fa per abordar la situació d’urgència i necessitat en l’àmbit sanitari, després de constatar que l’escletxa de l’esperança de vida entre pobres i rics es fa més gran, i que les retallades han suposat patiment, i en alguns casos la mort, com el tràgic cas d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, diríem que és vergonyant, és insuficient, i ens dibuixa un panorama negre en matèria sanitària.
A més, mentre ha estat el·laborant el document de la proposta, el govern en funcions no ha tingut el detall d’aturar les seves polítiques en matèria sanitària, així hem pogut comprovar com diferents mitjans es feien eco de que sortia endavant una convocatòria irrisòria d’oposicions de places a l’ICS, es canviava el model de gestió del Transport Sanitari o es continuava licitant serveis sanitaris.
No hi ha hagut en cap moment un apropament amb els col·lectius de les malaltes afectades per síndromes de sensibilitat central, ni amb les damnificades per altes mèdiques injustificades per l’ICAM per confeccionar conjuntament els punts 25 i 26.
Així de les 13 propostes que fa Junts pel Sí, que ja no es corresponen amb les que la CUP-CC va posar sobre la taula en tant que garanteixen menys drets o la població beneficiada serà menor, 8 són propostes ja aprovades amb la Xa Legislatura en diverses mocions i 1 és una proposta de programa de Jxsi.
D’altra banda d’aquestes 13 mesures: 1 és d’aplicació immediata (una mesura aprovada aquesta legislatura passada, i que haurien d’estar complint perquè és una qüestió humanitària) i les 12 restants queden subjectes a l’aprovació dels pressupostos. És a dir, no s’implementaran si no prosperen els pressupostos, i són propostes la urgència de les quals és de sentit comú: la reducció de les llistes d’espera, la garantia d’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones, la reobertura dels CAP, el Pla de rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central i els tractaments de reproducció assistida a dones lesbianes. I no solament són propostes condicionades a l’aprovació dels pressupostos, són propostes que arriben mutilades, per exemple la reobertura de les urgències a 4 CAP.
I és que proposàvem la reobertura de les urgències nocturnes de 4 Centres d’Atenció Primària (CAP de la Guineueta a Nou Barris, Barcelona, CAP Montcada i Reixach, CAP de Cerdanyola i CAP Gatassa (Mataró). Jxsi solament accepta la reobertura d’un el de Montcada i Reixach. En aquest sentit el que ens resulta més curiós és, que quan es va dur a terme el “pla de reordenació d’urgències nocturnes” ,el tancament nocturn d’aproximadament la meitat dels 185 centres d’atenció primària, la mesura permetria estalviar a la Generalitat, segons Salut, uns 230.000 euros anuals pel tancament de cada servei. Quatre anys després de tancar-les, Jxsi fa seu l’informe del CatSalut que xifra en 451.000 euros a l’any la reobertura del servei de 12 de la nit a 8 del matí. En aquesta quantitat s’inclou el sou de tres metges, tres infermeres i tres auxiliars zeladors per distribuir en dos torns, a més de les despeses de manteniment, neteja, subministraments i altres conceptes. Aproximadament 220.000 euros més del que es va xifrar l’any 2011.
Un capítol especial mereixen les privatitzacions, de les 5 privatitzacions que exigíem retirar, dels 5 projectes: Junts pel Sí no proposa retirar cap, ni aquelles que no estan implementades com el Consorci Sanitari de Lleida, l’activitat privada als centres sanitaris públics amb recursos públics, o el Visc+.
Fins i tot si s’arribés a un acord, hi ha dues mesures que ens lliguen a polítiques privatitzadores, l’acord en la mesura 31 on estaríem signant que “l’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic” afirmació que no compartim i a la que ens hem enfrontat obertament, ja que suposaria engrandir les llistes d’espera per les classes populars, a part d’accelerar un model sanitari dual pobres/rics de manera que els teus drets sanitaris es correspondran amb els diners que portes a la butxaca. I en la mesura que ni nomena els Plans Funcionals de Tarragona i que perpetua la xarxa clientelar de Santa Tecla sobre els recursos sanitaris del Camp de Tarragona.
Per finalitzar, ahir mateix el Conseller en funcions, i a ple rendiment per tot el que ha desplegat estant en funcions, diu al diari Ara que veu “perfectament assumible” la proposta que ha fet Jxsi, fins i tot reconeix que el que han posat sobre la taula són coses que el departament s’havia plantejat “reiteradament”. Quin cinisme el d’aquest conseller “en funcionament”, si de les 13 mesures 8 són propostes ja aprovades al Parlament. Sense desmerèixer la inversió que es podria fer de 96 milions d’euros per reduir les llistes d’espera, recordeu, lligada a l’aprovació dels pressupostos, aquest pla de xoc és pura burla, no a la CUP-CC, és pura burla a la població, que porta almenys 5 anys sentint en la seva pell aquella màxima de les mútues sanitàries privades “tu salud és nuestro beneficio”.
Signat per Isa Chacón (membre de Tancada Clínic), Candi Gonzàlez (membre de la plataforma Can Ruti diu Prou), Xavi Milian (membre de la CUP de Reus), Isa Garnika (membre de la CGT de Vall d’Hebron i de la marea pensionista de Gràcia), Gerard Sala (membre de la Marea Blanca de Ponent i Pirineus). Totes nosaltres som membres del Grup de Treball de Sanitat de la CUP.
