‘Una bassetja forma part del nostre imaginari col·lectiu com a símbol de la victòria de l’enginy contra la força bruta’

Entrevistem Elsa Mayol i Jaume Mascarell, membres de Sa Bassetja, Assemblea Alternativa d’Eivissa.

Com definiu el vostre col·lectiu?

Elsa: Sa Bassetja és el resultat de la unió de la gent que enteníem que les lluites socials i les nacionals són les dues cares de la mateixa moneda, que són indestriables. Pot semblar obvi, però aquí a Eivissa, en aquests darrers anys, aquest espai ideològic era orfe. I amb la creixent crisi econòmica i l’embranzida espanyolista, la necessitat d’articular un espai de lluita esdevenia inexcusable. Som doncs, una organització anticapitalista i independentista. El tercer eix que ens defineix és la lluita per l’alliberament de gènere i contra l’heteronormativitat.

Són doncs, els àmbits de la lluita global: social, nacional i de gènere…

Jaume: Sí. Però no naixem per mimetisme o per prescripció, sinó a partir de la reflexió i l’anàlisi de la realitat que ens envolta. Ens hem pres el nostre temps a base de moltes reunions i d’aprenentatge mutu, que han servit per donar forma al nostre col·lectiu.  Així, funcionem amb una dinàmica pròpia: ens reunim setmanalment, parlem de què volem fer, de les necessitats de l’illa, de quines lluites participem i com… I passa que a Eivissa ens trobem amb els mateixos problemes que en qualsevol lloc del continent o del món, o segons com, més agreujats i tot. Naixem directament de la realitat de l’illa, del nostre dia a dia, i intentem donar resposta a les dificultats i injustícies que ens trobem com a persones, com a treballadores i com a poble.

Podríeu concretar un poc més com és eixe dia a dia a Eivissa, en relació als tres eixos de la vostra lluita?

Elsa: Pel que fa a la llengua, a Eivissa és complicat viure en català. Si ho intentes, és estrany arribar a casa una nit i no haver tingut cap conflicte lingüístic durant la jornada. I et passa comprant o demanant a un bar, però també a les manifestacions o a les xarrades… tot es fa en clau espanyola, i en castellà. Quan es fa en català, per exemple un manifest, és qüestionat per sistema per una part del públic. Això crea tensió i incomoditat. La llengua pròpia és foragitada i menyspreada constantment. I si parlem del reconeixement dels drets nacionals, és un tema tabú. Ningú parla de Països Catalans o llueix una estelada a les manifestacions. Hi ha com una autocensura o com un “no molestar ningú”, fins i tot per part de forces “nacionalistes” o “progressistes”.
Jaume: D’altra banda, pel que fa a les reivindicacions socials, tampoc hi ha cap col·lectiu que es qüestione el sistema: el mapa de forces polítiques d’esquerres és socialdemòcrata (i molt fragmentat i preocupat per aliances electorals) i, pel que fa al sindicalisme, no hi ha res que qüestione el sindicalisme groc i pactista de les cúpules de les grans centrals sindicals. I per últim, en relació a la lluita per l’alliberament de gènere, tot i que Eivissa és coneguda com a paradís gai, no passa d’un aspecte turístic i de màrqueting: cap organització treballa des d’una òptica transformadora.

Fa poc s’ha conegut la intenció del Grupo de Empresas Matutes de portar a terme un projecte urbanístic semblant a EuroVegas… La lluita pel territori és també una de les vostres preocupacions?

Elsa: I tant! El que passa és que és un problema derivat del propi model econòmic. La defensa de la terra l’entenem des de la lluita contra el model urbanístic i turístic depredador i des de l’aposta radical per la sobirania d’Eivissa, en tots els sentits: econòmica, política i alimentària. Un anunci com el de Matutes de fer un EiviVegas, a tocar del Parc Natural de ses Salines, és una agressió i un atemptat intolerable, només comparable a la construcció de les autopistes. Es tracta  d’ un projecte d’un gran centre comercial, turístic i d’oci que inclou un camp de golf de 18 forats, 58 vivendes de luxe, hotels-discoteca de 5 estrelles en primera línia de mar i una àrea comercial de més de 5,5 ha de superfície comercial. Des de Sa Bassetja volem  impulsar una plataforma ciutadana en contra d’aquest projecte.

Quins són els vostres orígens i quins els vostres referents? Què us ha esperonat a organitzar-vos?

Jaume: com hem dit, el gran buit existent en organitzacions:  no hi havia cap punt de trobada on compartir les ganes de protestar i de moure’t, al marge dels partits polítics. La gent hi és, però cal organització. I fou arran de l’organització d’un comitè de vaga per al 14 de novembre, que un grup de persones decidírem donar-li continuïtat i entitat a la idea. I d’aquí naix Sa Bassetja, del bon treball unitari fet pel comitè de vaga. De referents, a banda de diversos col·lectius que han actuat en diferents fronts, els més propers en l’espai són la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) de Formentera, que precisament abans s’anomenava Kol·lectiu Bassetja, i que s’encarreguen d’organitzar les conegudes Festes de la Terra del 15 d’Agost a la pitiüsa menor.

Quin és el perfil dels membres de Sa Bassetja?

Elsa: Al contrari que passa en molts col·lectius, la major part dels membres som dones. I tenim de tot: som aturades, estudiants, mestres i professores… i un pagès i un farmacèutic. I som eivissenques però també vingudes d’altres indrets, com Mallorca o les comarques centrals valencianes.

I el nom, Sa Bassetja, perquè?

Jaume: Una bassetja és com anomenam aquí a una fona. És un objecte senzill, com un cordill, i que serveix per llençar pedres. Es tracta d’un llançador de projectils rudimentari i efectiu que està íntimament lligat a les Balears, en especial Mallorca i Menorca, d’on provenien els foners que feien de mercenaris per a cartaginesos i altres. Les bassetges han perviscut fins als nostres dies gràcies als pastors que les feien servir per llençar pedres per dirigir el bestiar. I d’aquí a utilitats recreatives com el tir amb bassetja. Així, la bassetja forma part del nostre imaginari col•lectiu com a símbol de la victòria de l’enginy contra la força bruta, com en el mite del menut David que derrota el poderós Goliat d’una sola pedrada al cap.

Tinc entès que us vau presentar al públic el dia 7 de març…

Elsa: Sí, així és. Estem molt contentes perquè fou un èxit. I ens ha servit per explicar-nos i perquè molta gent s’interessara pel projecte. També serví d’acte de presentació de la Campanya Som Països Catalans a Eivissa, i com a acte de les jornades reivindicatives d’Enllaçats per la Llengua. Aprofitem per donar les gràcies a tothom que hi vingué i en especial a Xavi Sarrià per oferir-nos la seua companyia i compartir les seues cançons.

I quins són els vostres plans de futur?

Jaume: Ara tenim pensat fer una assemblea oberta perquè, arran de la presentació, més gent ha contactat amb nosaltres per formar-ne part i fer créixer el somni. Perquè tal i com diem al manifest, i així ho fem, som oberts a la participació de qualsevol persona o col·lectiu que treballi per la transformació social i el nostre objectiu és establir sinergies amb els moviments socials, tot fomentant el treball de base i recuperant els carrers com a espai públic per a la trobada i la protesta. Elsa: I la nostra tasca en segons quins espais és posar a sobre la taula la qüestió nacional i sensibilitzar: fer pancartes, cartells, lemes en català, que els manifests siguin llegits en la llengua pròpia, etc. I en segons quins altres espais cal aportar una visió social i compromesa, d’anàlisi sistèmic, tot evidenciant que l’enemic comú és el capitalisme en  les diverses formes  que adopta. Volem continuar la dinàmica de treball amb col·lectius com la PAH, el Fòrum Social o l’Assemblea de Mestres i Professors en Català.