Una vaga que fa història
En els darrers temps, i sobretot d’ençà de l’anomenada Primavera Mallorquina, el tòpic sobre la moderació i la tranquil·litat de les Illes ha anat desfigurant-se. Internament, bona part de la societat d’aquest territori sovint s’havia vist a sí mateixa com a conformista, desmobilitzada. Ara, però, hem tornar a constatar com el tòpic de l’Illa de la Calma s’assentava sobre la desconeixença o la ocultació intencionada d’una realitat que, tossuda, avui es torna a mostrar amb tota la seva força. La conjuntura econòmica i nacional està canviant a marxes forçades, i les conseqüències al carrer ho fan evident.
Més del 90% dels docents de les Illes Balears i Pitiüses han secundat la crida a la inèdita vaga indefinida per la llengua, el treball i l’educació. Sens dubte, però, ha estat el rebuig al TIL el que ha permès sumar tantes forces en el que ja s’ha convertit en un vertader pols al govern de José Ramon Bauzá.
Pares i mares, alumnes, professorat, directors, inspectors… la llista d’agents socials, i també polítics, que es va publicant el seu suport a la vaga indefinida ha anat augmentant els darrers dies i finalment s’ha fet notar al carrer. El Partit Popular ha jugat a ignorar la mobilització i després a negar la seva potència, en un dels majors ridículs de la legislatura del president Bauzá.
Ara mateix, el Govern no pot restar impassible davant un clam que ja ha superat els centres educatius per arribar a tota la societat. La repressió, que també ha estat present des del primer dia, no ha aconseguit restar cap credibilitat als vaguistes, com tampoc atemorir el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que està rebent un notable assetjament dia rere dia.
El model d’immersió lingüística aplicat a les escoles de les Illes, el Decret de Mínims, fou una les grans apostes de l’autonomisme, que assolí un ampli consens al Parlament balear en 1997. Es pot dir que fou llavors que es tancà -en fals- el procés de normalització lingüística que s’havia encetat amb els pactes de la Transició.
Pel nacionalisme progressista es tractava d’una gran victòria que avalava l’acceptació de la Constitució espanyola i el règim de Juan Carlos I imposat 20 anys abans. Ara, el TIL evidencia el fracàs d’un autonomisme que es venia com a garant de la compatibilitat entre l’encaix a Espanya i la protecció de la llengua catalana a l’arxipèlag. Nous arguments, doncs, per enfortir el projecte de l’Esquerra Independentista, que porta el mateix temps defensant la unitat, la independència i el socialisme dels Països Catalans com a única via per assegurar el lliure desenvolupament de la cultura i llengua pròpies.
En uns dies en què el Principat pareixia el centre indiscutible de l’actualitat política nacional, la vaga indefinida ha fet girar totes les mirades a una part dels Països Catalans que, malgrat no tenir en marxa cap procés ni via oberts, ha buidat aules i omplert carrers amb una mobilització que uneix reivindicacions socials i nacionals. De fet, aquesta ha estat la clau de l’èxit amb què ha començat la vaga indefinida. A més, la solidaritat rebuda de la península ha estat exemplar, amb mobilitzacions que han anat dibuixant el mapa de la nació al completa.
El triomf de les demandes d’estudiants i docents només es podrà aconseguir amb una vaga sostinguda, i això requereix grans dosis de treball i compromís. La primera victòria ha estat la convocatòria de l’Assemblea de Docents, que ha demostrat que la passivitat dels sindicats oficials es podia trencar. Ara toca veure fins on durà el PP la seva inflexibilitat i què estarà disposat a negociar. En qualsevol cas, onades de mobilització popular com aquesta apunten, d’una banda, a que el canvi polític a les Illes no és tan lluny, i de l’altra, que la vitalitat dels Països Catalans es fa evident en espais de lluita social i popular. El PP, radicalitzat com mai, continua amb les seves polítiques antisocials mentre anuncia que la recessió ja ha acabat a Balears. Ara bé, el repte està en evitar que això no sigui capitalitzat sempre per PSIB-PSOE o MÉS, sinó per un bloc de caràcter rupturista i configurat en torn a la Unitat Popular. Demostrar que dins l’Espanya capitalista les Illes no tenen futur només es pot fer a base d’esforç, militància i creure en les pròpies capacitats com a poble.
