Una vaga que va més enllà de voler aturar la reforma laboral

>> ESPECIAL VAGA GENERAL

El 29-S hi ha convocada una vaga general. La major part de sindicats dels Països Catalans convoquen a la vaga, cadascú amb els seus arguments. També s’hi han sumat organitzacions polítiques de l’esquerra anticapitalista i anticapitalistes, així com un ventall ampli d’entitats socials.

L’ACCENT analitzem les claus de la vaga.

Finalment els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han convocat la vaga general el dia 29 de setembre. El motiu que fonamenta la seva crida ha estat l’aprovació per part del Govern espanyol del Reial decret-llei 10/2010 el 16 de juny de “mesures urgents per a la reforma de mercat de treball” i la seva posterior ratificació, amb algunes modificacions, pel Congrés espanyol el 9 de setembre. Aquesta llei, coneguda com a Reforma Laboral, havia estat objecte de negociació des de finals del 2009 entre el govern, la CEOE i els mateixos UGT i CCOO, en el marc del denominat Diàleg social.

Si bé alguns dels punts que la reforma planteja sembla que ja havien estat acceptats pels dos sindicats, les presses per tancar la seva aprovació unilateralment per part del govern i la devaluació de facto dels convenis col·lectius ha motivat que aquests sindicats no donin suport a la reforma. La devaluació dels convenis, plantejat per la CEOE des de fa mesos, era el principal escull en les negociacions. Les reticències dels sindicats majoritaris a convocar una vaga que van tractar d’evitar durant mesos es van fer paleses en les declaracions del secretari general de CCOO a nivell estatal, Fernández Toxo, en afirmar, el 7 de setembre, que “la vaga general és una gran putada”.

L’altra vaga del 29 de setembre

Més enllà de les grans centrals, altres organitzacions sindicals catalanes (CGT, COBAS, COS, I-CSC i IAC) han convocat cadascuna per la seva banda una jornada de vaga general pel mateix dia.

A diferència de la feta per CCOO i UGT, cada una d’elles presenta una plataforma reivindicativa pròpia. En general comparteixen el fet d’anar més enllà del rebuig a la Reforma laboral, de la qual a més en formulen una crítica més extensa i coincideixen en valorar-la com un atac molt més extens i global a la classe treballadora que les cinc reformes precedents. Amb tot, des de l’esquerra sindical la vaga general s’emmarca en un procés molt més ampli de refús de les mesures promogudes recentment pels governs tant estatal com autonòmics d’afavorir el sector financer, amb un traspàs de més de 160.000 milions d’euros per part de l’Estat espanyol, les retallades de sou dels treballadors del sector públic, la congelació de les pensions o les agressions contra els serveis públics (sanitat pública, reformes en l’ensenyament, reducció o eliminació d’algunes partides socials, etc.).

L’esquerra independentista (CUP, Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC), juntament amb un ventall ampli d’organitzacions i moviments socials emancipadors, ha incrementat durant la primera quinzena de setembre el seu esforç d’extensió de la vaga arreu dels Països Catalans. En diverses viles i barris de les grans ciutats ha promogut, sota diverses denominacions, comitès de vaga on ha confluït amb les organitzacions del sindicalisme combatiu (especialment la CGT), associacions de veïns, col·lectius d’immigrants i d’aturats, etc. Entre les tasques d’aquests comitès, que no pretenen suplir l’organització de la vaga a l’interior dels centres de treball, hi ha l’extensió del coneixement de la vaga per diversos mitjans i la coordinació de les diferents accions de carrer a dur a terme durant el 29-S. La confluència entre l’esquerra sindical, l’esquerra independentista i altres moviments socials pretén convertir la vaga general en una jornada de lluita que aturi l’activitat econòmica i, a l’hora, que es noti tot modificant també la quotidianitat al carrer. Plantejada així, la convocatòria de vaga s’amplia també a sectors com els aturats, jubilats, treballadors immigrants i precaris que poden trobar dificultats en exercir la vaga en un sentit tradicional.

S’escalfen motors als centres de treball

La preparació de la vaga també s’està notant als centres de treball, on en els darrers dies s’han anat realitzant assemblees de treballadors. En alguns casos, alguns sindicats d’esquerres han promogut que fossin aquestes mateixes assemblees les que definissin l’adhesió a la vaga i no cedissin aquest paper als comitès d’empresa, delegats o a les cúpules sindicals. L’esforç per a recuperar la democràcia obrera com a principal eina de lluita del moviment sindical ha sortit també als carrers de Barcelona on, el 16 de setembre, unes 1.000 persones van participar a l’Assemblea de Treballadors de Barcelona promoguda, entre d’altres, per membres del Comitè del Conveni de TMB.

A les assemblees dels centres de treball no sempre el suport a la vaga ha estat unànime. Les veus crítiques amb la convocatòria de CCOO i UGT i amb el paper d’aquestes dues centrals sindicals en els darrers anys han sovintejat, tot mostrant reticències a seguir la crida a la vaga malgrat que reconeixen que hi ha motius per a la protesta. Davant d’aquests arguments, l’esquerra sindical presenta la convocatòria de vaga pròpia i aposta per un sindicalisme més horitzontal i assembleari. Plantegen també que com més àmplia sigui la vaga del 29 de setembre més difícil els serà a CCOO i UGT justificar una negociació a la baixa i, al Govern espanyol, iniciar la reforma del sistema de pensions que ja fa setmanes que han insinuat: allargament de l’edat de jubilació als 67 o 70 anys i del període de cotització de 15 a 20 anys.