Vaga General contra la retallada social més important en 30 anys
Poques vegades la successió d’esdeveniments polítics ha deixat tan en evidència la subordinació absoluta del Govern espanyol als dictats neoliberals que arriben des del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, en l’afany de fer més rics qui més té, i reduir les condicions de vida de la gran majoria.
Fa pocs mesos l’executiu de Rodríguez Zapatero va acordar una ajuda pública milionària i històrica als bancs, amb l’argument de donar liquiditat als mercats. Els diners han desaparegut, però el deute públic de tots els ciutadans s’ha incrementat, i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van sortir a avalar el deute espanyol amb 750.000 milions d’euros. Però, un cop més, aquestes ajudes tenien una lletra petita, curiosament calcada a la que va patir Grècia fa poques setmanes, que finalment el passat 12 de maig el president espanyol va fer públic al Congrés: congelació de les pensions, retallades salarials, deixar de pagar els endarreriments de la llei de dependència, i enduriment de les condicions en la jubilació, entre d’altres.
Però no ens hem de deixar enganyar, tot indica que només han estat les primeres de les mesures que els organismes econòmics internacionals han imposat a l’Estat espanyol, i en les properes setmanes o mesos podrem veure amb tota seguretat una gran Reforma Laboral que restringirà els drets més fonamentals dels treballadors i noves retallades en les prestacions de la Seguretat Social, amb la jubilació novament en el punt de mira. Fins i tot el Fons Monetari Internacional s’ha atrevit a proposar un nou model de negociació col·lectiva que anul·li els Convenis de sector.
Els qualificatius per a les mesures del Govern espanyol han estat contundents des de tota l’esquerra, fins i tot des de la més moderada. Però els fets no deixen cap mena de dubte: Zapatero i el PSOE estan portant a terme la retallada de drets socials més important des de la mort del dictador Franco, i es prepara en els propers mesos per a eliminar dràsticament drets laborals que han costat molts anys i esforços de guanyar.
Però el més sorprenent de tot és que les mesures no només són manifestament injustes, sinó totalment ineficaces si el que es vol és superar la crisi econòmica. La retallada en drets laborals i en despesa pública formen part de la doctrina neoliberal i dels interessos de la patronal, però en cap cas són una solució real per a superar l’atur i la crisi financera, que amb molta probabilitat es veurà agreujada.
La recepta neoliberal es treu totes les màscares, els treballadors i els pensionistes hauran de pagar la crisi creada pels mercats financers. Poc importa que la caixa de la Seguretat Social tingui superàvit o que cap relació tinguin els drets laborals amb la crisi de la bombolla immobiliària. Cap importància sembla que tingui que els pensionistes ni tan sols arriben a mileuristes i els bancs continuïn tenint beneficis milionaris.
La Unió Europea, nou agent neoliberal del Fons Monetari Internacional, ha imposat a l’Estat espanyol les mateixes mesures que a Grècia. La resposta popular, doncs, ha d’estar a l’alçada de la retallada, i com a Grècia cal unir esforços per a aturar al carrer una agressió històrica. Sindicats alternatius, organitzacions d’esquerres, moviments socials i la ciutadania hem d’estar l’alçada, ens hi juguem molt.
