Valoracions dels resultats de les eleccions al parlament europeu

A l’espera dels resultats finals, després de la impugnació i els creixents casos sospitosos de frau electoral en diversos pobles d’Euskal Herria, però també dels Països Catalans i la resta de l’Estat, i d’una valoració d’Iniciativa Internacionalista, recollim les valoracions de diverses persones que varen donar suport públicament a la candidatura i de Josep Garganté, candidat pels Països Catalans.

Josep Garganté, en una carta publicada l’endemà de les eleccions, deia que “evidentment, els resultats no són ni els que esperàvem, ni els que desitjàvem. Per tant, no farem com els polítics professionals que, encara quan perden, es feliciten per la seva ‘victòria’.” Malgrat això, reconeixia que “tots i totes sabem de les dificultats judicials per les que la candidatura ha passat, tots i totes sabem que ni comptem amb els pressupostos de campanya dels partits oficials, ni amb la visibilització dels seus projectes al grans mitjans de comunicació i, per suposat, tots i totes sabem que no és senzill llançar una candidatura sense un nom conegut i amb tant poc temps.”

Amb una opinió similar, Joan Sebastià Colomer, militant d’Endavant (OSAN), ha explicat a L’ACCENT que, en la seva opinió l’obtenció de l’eurodiputat “era difícil però possible”. Recorda que el 1999 “uns resultats semblants als 21.000 d’enguany als Països Catalans van valer per què Euskal Herritarrok, amb ETA en treva i Otegi per la tele, pogués tenir un eurodiputat. Però aquest cop es repartien quatre escons menys i els resultats de l’esquerra abertzale han estat inferiors”.
Recorda, però, que també hi havia altres candidatures anticapitalistes i que “ha estat un projecte que s’ha bastit amb molta urgència i no hi ha hagut temps de convèncer prou gent de donar-hi suport”. Afegeix, a més que “siguin molts o pocs, aquests vots tenen el valor d’una aportació solidària i de la denúncia de la Llei de Partits i la retallada de les llibertats a l’Estat Espanyol”.
Malgrat això, reconeix que el fet que hi hagués catalans i catalanes a les llistes i un discurs sobre els Països Catalans, a més de que “hi havia gent donant suport a Iniciativa Internacionalista que potser no hagués participat en una campanya per l’esquerra abertzale” i que potser s’hauria pogut esperar “alguna cosa (no gran cosa) més”.

La nota positiva la posa David Fernández, autor del llibre Cròniques del 6 i membre de la Torna. “Si qualsevol nit pot sortir el sol, com anunciava un dels cartells a la xarxa d’II-SP, diumenge, als Països Catalans, a plena llum, van aparèixer 21.727 internacionalistes. Vots conscients, de lluita i ben útils. Per suposat que volíem que fossin molts més. I per suposat que assumim el bany de realitat, com assumim la greu deriva autoritària i lliberticida que patim. Per això, precisament, vam votar Iniciativa Internacionalista. Pels que lluiten, un peu a terra –i l’altre al futur– sempre és imprescindible. I cap gest mai és inútil. Com no és gens inútil la il·lusió generada i la possibilitat d’esmenar a la totalitat la llei de Partits. Doble lectura també: ningú mai no podrà negar ja que un mínim de 176.000 internacionalistes van posar 176.000 pedres a la sabata del Poder i de l’espanyolisme el 7 de juny de 2009. Tal i com estan les coses. Felicitats, doncs, i endavant. La propera molts més i molt millor”

I també Arnau Mallol, militant del SEPC que havia donat suport i el vot públicament a II-SP, que considera que “després de tot el procés d’il·legalització i criminalització que ha partit la candidatura, malgrat no haver obtingut l’eurodiputat que es buscava, el resultat demostra que hi ha una força independentista d’esquerres que rebutja i demostra clarament la situació antidemocràtica que es viu a l’Estat espanyol”.