Vint anys i un dia
El procés per insubmissió contra Ferran Navarro va ser un dels casos repressius contra l’antimilitarisme i l’independentisme emblemàtics de principis dels anys 90.
Aquest 29 de gener de 2012, farà 20 anys del judici que contra la meua persona, l’Estat Espanyol, tractava de criminalitzar tant el moviment pacifista, com l’antimilitarista o el moviment d’alliberament nacional que, al 1992, es va veure afectat per tot un seguit d’accions de persecució i repressió. (Per cert, la majoria d’elles encapçalades pel “presumpte” feixista: el jutge Garzón).
Repassant els informes, les declaracions, les manifestacions, els comunicats, la premsa,… d’aquell temps, u se n’adona que les lluites que manteníem, continuen totalment vigents a hores d’ara.
En 20 anys s’han aconseguit moltes coses, totes elles si bé es mira, gràcies a la pressió social, les manifestacions, les accions que des de diferents sectors s’unien a l’objectiu comú. Un fet més, que demostra que si el poble va unit, la acció social, pot aconseguir moltes coses. En 20 anys aconseguirem el que semblava impossible: la supressió de la mili obligatòria. Avui, l’Ausiàs (el meu fill) no sabria que és la mili si no s’ho hagués explicat, i encara i així pregunten els i les joves quan s’ho expliques: “i els qui anaven, per que hi anaven?” La racionalitat no és el fort del sistema i menys encara si és dins d’un Estat, com l’espanyol, que manté pobles colonitzats com el nostre, en ple segle XXI.
En aquests temps que corren, econòmicament parlant, les despeses en la industria armamentística continuen essent desorbitades, quan la demanda per a aquesta industria era de desmantellament si no la supressió. A hores d’ara, poques veus he escoltat, posant en dubte aquestes despeses. Tal volta, molts (i amb raó) tenen cada cop més por a que la “unidad de España” es pose en perill, ja que es sustenta en el principi de la utilització de la força armada, com bé consta a la seua constitució.
En aquests 20 anys, hi ha agut moltes guerres, massa guerres, i ha quedat demostrat que la guerra és un negoci per als de sempre. Vint anys i un dia, sembla una sentencia, i ho és! Per què fins a eixe dia, ens voldran esclaus d’un sistema que no és el nostre. I com deia per aquells temps: “el nostre poble continua en llibertat condicional”! Alliberent-nos-en!: Insubmissió, socialisme, independència!
A l’Emili Sànchez, al Santi Albinyana, al Toni Gisbert, al Txema Laullón i tants d’altres activistes que continuen lluitant per la pau i la llibertat.
