‘Volem convertir una ciutat com Gandia en un referent lúdic i polític per a la resta dels Països Catalans’

Entrevista a Hèctor i Carles, organitzadors del Correllengua de Gandia que es farà el 5 d’octubre, un dels més importants del País Valencià. Enguany, amb el PP a l’alcaldia, el Correllengua ha hagut de reinventar-se per mantindre la flama de la llengua viva en aquesta important ciutat de les comarques centrals valencianes. Hem parlat amb aquests dos membres de l’organització, per a què ens expliquen un poc més del passat i el present d’aquesta important fita en l’agenda de la llengua.

Com va néixer el Correllengua? Quants anys porta celebrant-se a Gandia?

El Correllengua Gandia va nàixer i va ser impulsat per un conjunt de persones que formava part del Bloc de Progrés Jaume I de la Safor, ara ja fa 17 anys. L’any 1995, és aquest col·lectiu, creat per ACPV arreu de les comarques del País Valencià, qui va decidir fer el primer Correllengua a Gandia, fent un petit recorregut des de l’ermita de Santa Anna a Beniopa.

Durant aquests anys, el Correllengua de Gandia s’ha convertit en un dels més destacats dels Països Catalans, perquè?

El Correllengua inicialment era una petita marxa en la que quatre “catalanistes” anaven darrere d’una flama a finals de setembre o principis d’octubre, més o menys coincidint amb les festes de la ciutat. L’aparició del Casal Jaume I Safor-Valldigna a Gandia i l’augment progressiu de col·lectius que es vinculaven al mateix, així com la participació activa de l’esquerra independentista present aleshores a la comarca com l’assemblea de Maulets de la Safor i la CEPC, va anar fent que el Correllengua anara creixent fins assolir el seu punt àlgid l’any 2002 en què es va inaugurar el nou edifici de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna i el 2004, amb una participació ciutadana massiva.

La fundació està i estava constituïda per ACPV, el Col·lectiu de Mestres de la Safor-Valldigna i la Penya Barcelonista de la Safor. Gràcies al treball d’aquests col·lectius i els i les seus/es membres en el vessant institucional i, també, a l’esforç de l’esquerra independentista al carrer, el Correllengua va esdevenir i esdevé una gran festa per la llengua en la que participen persones i col·lectius socials i culturals d’arreu de les comarques del País Valencià, especialment les centrals.

Cal dir, també, que fruit del treball institucional de la Fundació i potser, també, per l’èxit del treball al carrer de Maulets i la CEPC, el Correllengua va arribar a ser inclòs en el programa de Fira i Festes de Gandia, durant uns anys. Però, l’any 2006, amb el PSOE i el Bloc en el poder, a causa de la por a l’ultradreta i els curiosos càlculs electorals d’aquests partits, va ser exclòs de la programació, a la que no ha tornat des d’aleshores.

Tot i que en els darrers anys ha sigut més tranquil, no han faltat, al llarg de la història, els incidents i les agressions durant la celebració. De quins incidents teniu pitjor record?

El pitjor any va ser quan un grup de membres o simpatitzants d’España2000, el GAV i Coalició Valenciana, van fer acte de presència i, protegits per la policia espanyola, van tractar d’agredir als participants del Correllengua, aconseguint ferir a una regidora del Bloc amb una pedrada al cap. Tot i que és evident que la policia espanyola sempre protegirà qui els fa la feina bruta, suposem que és inevitable, especialment per als militants de l’esquerra independentista i dels moviments socials, sentir un poc d’impotència quan experimentes i vius la total impunitat de què gaudeix la ultradreta.

Una de les participants en aquestes agressions ha acabat formant part de l’alcaldia del PP. Com ho valoreu?

Ho valorem molt negativament, però tenint en compte els precedents com el de Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló, en la llista electoral d’Alianza Nacional per Chiva, no ens sembla gens estrany. Considerem que aquell qui fa la feina bruta a la dreta valenciana sempre és premiat i aquest cas és només un exemple d’això i de l’existència clara, de vasos comunicants entre els grupuscles ultradretans o neonazis valencians i el PP.

Com està afectant el govern de Torró a la llengua i cultura pròpies?

Està afectant tan intensament que deixarà petja històrica. La presència del català en l’administració municipal s’ha reduït dràsticament. Fruit del consens i de la realitat social de la comarca, la llengua vehicular i habitual de l’ajuntament i dels organismes municipals era el català. Aquest consens va a començar a trencar-se ja, a l’anterior legislatura en la que el PSOE governava la ciutat amb un grup escindit del PP, Plataforma de Gandia. Des d’aleshores la presència del català va començar a reduir-se en favor del castellà fins arribar a la situació actual en què, a tall d’exemple, tots els i les membres del govern municipal fan servir el castellà com a llengua en els plens, comunicacions escrites, declaracions en premsa, etc. A més, la presència del català en la programació cultural de la ciutat (concerts musicals, teatre,etc.) està sent reduïda amb una tendència que clarament apunta a la seua eliminació o presència testimonial.

Al mateix temps hem assistit a l’intent de la introducció, de moment gens exitosa, d’elements culturals aliens a la ciutat i la comarca, des de fa molts anys, i de marcat caràcter reaccionari i espanyolitzant com les corregudes de bous, els concerts de cantants de la Espanya més recalcitrant i afí al règim (Isabel Pantoja, Julio Iglesias, etc.)

Com veieu la salut del català a Gandia i a la comarca de la Safor?

A Gandia i la Safor el català ha gaudit tradicionalment d’una bona salut, sobretot si es compara amb altres ciutats o comarques valencianes de grandària semblant. La seua ubicació geogràfica, en el centre d’un cluster cultural i sociolingüístic sòlid com és el de les Comarques Centrals Valencianes, ha facilitat la pervivència de l’ús social de la llengua en tots els àmbits.

Els meritoris esforços per la normalització del català han aconseguit frenar la diglòssia i el procés de substitució lingüística iniciat en la dècada dels 70 del segle passat. Darrerament s’ha fet notar una millor transmissió generacional de català, de manera destacada entre parelles joves amb formació acadèmica.

Encara que la situació tampoc és per a tirar coets, especialment a Gandia, on una classe botiguera, la nostra particular burgesia, fa temps que abandonà la llengua i els barris perifèrics tampoc la usen majoritàriament, confíem plenament en el seu redreç i en la seua definitiva consolidació.

I què significa hui en dia el Correllengua per a Gandia?

El Correllengua de Gandia és la nostra millor manera de dur al carrer tot un moviment de masses per la defensa de la llengua. Sovint no som visibles. Ens censuren constantment, però si a València està el 9 d’octubre o el 25 d’abril, o a Barcelona l’11 de setembre, nosaltres volem convertir una ciutat mitjana com Gandia en un referent lúdic i polític per a la resta dels Països Catalans.

Som uns nostàlgics dels moviments de masses i, per això, pensem que és una forma irrenunciable de propaganda política, social, lingüística i festiva.

Enguany heu decidit recórrer al micro-mecenatge, perquè?

La crisi capitalista ha fet que aquells col·lectius en què les quotes d’autogestió al marge de les institucions públiques no són massa elevades i depenen, en gran mesura, de les subvencions institucionals, cas de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna, estiguen en una situació econòmica complicada. Açò, ha fet que els fons de què la Fundació disponia per al Correllengua, d’enguany, foren nuls, i més encara tenint en compte qui governa ara a la ciutat. Afortunadament, la nostra militància i participació en moviments socials, alguns d’ells de recent creació com la FIGA (Fira de Gandia Autogestionada) ens va permetre recórrer a una idea, ja emprada per aquests, com el micro-mecenatge, per tal d’aconseguir finançament.

Com es viu, des de Gandia estant, l’efervescència sobiranista del Principat? Pot repercutir en la vostra feina en defensa de la cultura i la llengua?

S’han proposat taules de debat al voltant de la qüestió per als propers mesos. De moment, i encara que embrionàriament, poden delimitar-se dos sectors, sempre dins de l’independentisme social o militant. Per una banda, hi ha qui pensa que la independència del Principat comportarà una recrudescència de l’ofensiva espanyolista en tots els seus aspectes a la resta de territoris irredempts dels Països Catalans. Al seu parer, el projecte de construcció nacional no es fa des de dalt -burgesia-, sinó des de la fonamentació d’una base social -classe treballadora-. Per altra banda, hi ha qui pensa que els valencians “despertaran” de la narcosi espanyola en veure reeixir un Principat independent, però aquest conte de fades no respon a la realitat valenciana, tal com l’estatut i l’autonomia s’han encarregat de comprovar.

Pensem que la nostra estratègia ha de tindre em compte el que ocórrega a la Catalunya Central, però també tenim clar que ací la lluita ha de continuar.

I per últim, expliqueu-nos en que consistirà el Correllengua d’enguany.

Ací teniu el programa: Divendres 5 d’octubre a partir de les 18h a la Plaça del Rei En Jaume I de Gandia.

18h Jocs populars i tallers per als més menuts a la Plaça del Rei En Jaume I.

20h Cercavila de cultura popular que acompanyarà la flama de la llengua pels carrers del centre de Gandia.
Actuaran: Grup de Danses Roda i Volta, Muixeranga de la Safor, Muixeranga de Pego, Colla de Dimonis Fem Fredat de Simat de la Valldigna, El Rebrot.
Seguidament es llegirà el manifest del Correllengua 2012.

21:30h Sopar popular de pa-i-porta i en acabar,

22.30h Concert: Toni de l’Hostal, Obrint Pas (en acústic) i Alterkat.