Voluntariat o militància
[L’ACCENT 147]
Massa sovint la línia que separa aquestes dues paraules és molt fina, doncs hi ha massa gent que no té clar els motius que l’impulsen a fer l’activitat que desenvolupa al sí d’un casal, una organització, una candidatura o un sindicat.
Un voluntari és aquella persona que col·labora o pertany a un grup humà on hi posa ganes, hores, suor i si cal diners, per tal de materialitzar un projecte que podríem englobar en un genèric de solidaritat en sentit abstracte. Un concepte que pot confondre’s amb gran part de la feina que fa la militància política, gestionant estructures més encaminades a la seva supervivència i creixement que no pas en l’objectiu que té predeterminat. La militància ha de tenir com a objectiu final, transformar realitats concretes, que igualment exigiran ganes, hores, suor i diners de les persones, però que també exigiran un plus, el risc, el fet de saber que hi ha moments en els quals s’ha de triar entre ser voluntari o militant, entre ser gruix de la mobilització o força de xoc davant el cordó policial, triar entre pagar una quota simbòlica o posar-hi mig sou sense esperar que retorni, triar entre defensar certes formes de lluita o practicar-les, entre votar contra el pla Bolonya o ocupar el Rectorat, entre votar una llista electoral o ser el regidor, entre enganxar cartells del sindicat o sabotejar la fàbrica, entre quedar-se a casa o decidir a les assemblees, entre fer la foto de la roda de premsa o ser-ne la cara pública, etc. Tot són nivells de compromís, i si volem que l’esquerra independentista sigui l’opció de les persones que no creuen en la política de la gestió i el seny, sinó en la feina del dia a dia, la pràctica revolucionaria i l’anàlisi de llarg abast, no podem ser un moviment de voluntaris. Cal que tinguem clar que el voluntarisme, no és transformador, ans al contrari, és peix estancat dins una piscina de miralls que es guia per corrents d’aigua d’un ventilador i que per tant, per molt bona fe i intencions que hi hagi darrera del voluntarisme, el peix mai no nedarà en aigua lliure.
La militància, el risc, l’opció revolucionària, a diferència del voluntarisme, pot dur-nos a comissaria, a judici, a la ruïna econòmica o a la presó, i per tant cal ser-ne conscients i estar preparats. De poc serveixen els voluntaris quan, arribat el dia de la veritat, no deixen de ser-ho i fan un pas endavant. Conscients que aquest pot ser un pas enrere com a individu però que reforça l’espai col·lectiu. Un pas que demostra coherència, que li diu al policia, al periodista, al jutge o al carceller: “jo sóc independentista d’esquerres, ho he fet i tornaria a fer”. Cop de porra, criminalització, condemna i si cal presó. Aquesta és la línia que diferencia el voluntariat de la militància. I tu què? Voluntariat o militància?
