12 d’octubre, dialèctica de l’antifeixisme
El 12 d’octubre s’ha convertit en els darrers anys en l’aparador de l’unionisme. L’aposta iniciada l’any passat, quan amb el suport de PP i C’s a la Plataforma “De España y catalanes” s’aconseguí convocar una concentració com a reacció a la manifestació independentista de l’ANC de l’11 de setembre de 2012, s’ha repetit també enguany davant l’impuls que la Via Catalana ha propiciat al sobiranisme de les quatre províncies. El 12 d’octubre ha passat de congregar un reducte d’ultres dedicats a honorar la División Azul en un racó de Montjuïc – que recordem-ho, ha acabat també donant els seus fruits a través, per exemple, del diploma que li atorga la delegada del govern espanyol a Catalunya María de los Llanos de Luna – a situar la lamentable efemèride genocida al bell mig de la ciutat. A aquest obvi canvi qualitatiu s’hi ha de sumar la multiplicació de l’assistència i, conseqüentment, la repercussió mediàtica que això genera.
Per Sants no hi passen!
No és d’estranyar que amb el vent a favor, la ultradreta més rància intenti guanyar de nou terreny. Ja l’any passat s’autoritzà una manifestació dels grupuscles ultres que conformen la “Comisión 12 de octubre” des de les fonts de Montjuïc fins a la Plaça de Sant Jordi, indret en el que restaven reclosos des de que les lluites antifeixistes de Sants aconseguissin expulsar-los a partir del 2000 de la cèntrica Plaça dels Països Catalans. Malauradament, els intents antifeixistes que han tingut lloc des de llavors per aconseguir eradicar completament la presència de la ultradreta a l’espai públic han xocat repetidament amb l’oposició frontal dels cossos policials. Ens quedarà haver-ho intentat. Amb tot, ha estat un cop més la mobilització antifeixista la que ha evitat que la ultradreta desfilés de nou pels carrers de Sants. La convocatòria d’una manifestació que organitzada per “La España en Marcha” – aglomerat d’extremadreta on s’hi agrupen entre altres La Falange, Democràcia Nacional o Nudo Patriota Español – pretenia travessar Sants fins enfilar cap a Montjuïc va provocar la resposta antifeixista de diferents organitzacions socials, culturals i polítiques del barri. A través de la seva lluita es forçà primer a la Conselleria d’Interior de la Generalitat encapçalada per Ramon Espadaler a prohibir el traçat que inicialment transcorria pels carrers de Sants i, posteriorment, al Tribunal Superior de Justícia a desestimar el recurs presentat pels feixistes.
Un crit antifeixista
De fet, a banda del treball polític i de conscienciació del veïnat, l’Assemblea Popular de Sants convocà també una concentració, esmorzar i activitats a la Plaça de Sants per al mateix 12 d’octubre per a rebutjar la presència de feixistes al barri. A la seva crida s’hi acostaren al voltant de 500 persones. Passades les 11 del matí es partí en manifestació des de Sants fins al centre de Barcelona on s’uniren a la concentració antifeixista que tenia lloc a la Plaça Universitat. Un cordó policial separa la concentració antifeixista de l’acte unionista recolzat pel PP, C’s, PxC, el Casal Tramuntana i España200 que estava tenint lloc a la Plaça Catalunya. Un cop finalitzats els parlaments i desconvocada la concentració es refé la manifestació antifeixista de tornada cap a Sants i s’assistí al dinar popular. A la tarda tingué lloc també un acte unitari organitzat a través de la “Plataforma 12 d’octubre Res a celebrar” que finalment tingué lloc a la Plaça de la Mercè de Barcelona amb una clara denúncia de l’enaltiment del genocidi intrínsec a la celebració del 12 d’octubre i el seu caràcter racista i opressor.
Més enllà de les nostres barricades
Paral·lelament a les manifestacions i concentracions antifeixistes del migdia estava tenint lloc la desfilada i actes per la muntanya de Montjuic dels dos centenars de neonazis que aconseguí reunir ”La España en Marcha”. A aquesta manifestació i acte obertament feixista ha de sumar-s’hi també la que protagonitzà el Casal Tramuntana al barri del Clot. Aquests, en un grup que vorejà la centena, s’aplegaren davant la seva seu al carrer Independència 333 i realitzaren sense impediments una manifestació pel barri fins arribar a l’estació de metro de Sant Pau. Des d’allà es dirigiren a la parada de Diagonal per a baixar pel Passeig de Gràcia en direcció a la convocatòria de Plaça Catalunya. A pocs metres, a l’altura del carrer Aragó, s’uniren a la manifestació que compartint destí fou convocada pel “12-O Movimiento Civico”, escissió de la Plataforma “De España y catalanes” que havia convocat la concentració a Plaça Catalunya l’any anterior. En aquest punt la manifestació reunia prop de 2 milers de persones. A Plaça Catalunya, sota les consignes del PP, C’s i PxC, els n’esperaven uns quants milers més. Pura amalgama de l’unionisme. A aquesta convocatòria cal afegir-li també la manifestació a la que es dona suport en els actes de Montjuïc de la trentena de neonazis del Frente Joven Obrero que a les 6 de la tarda arrencà de de la Plaça Urquinaona i acabà a Plaça Espanya. Nazis arreu.
De les transversalitats
Han estat moltes les veus que han apuntat a la connivència que la concentració de Plaça Catalunya suposava per part de del PP i C’s amb partits i organitzacions feixistes, racistes i xenòfobes com PxC o el Casal Tramuntana. Amb tot, el suport a la convocatòria del 12 d’octubre al centre de Barcelona capitanejada enguany per la Plataforma “Som Catalunya, Somos España” s’ha erigit de nou en l’expressió hegemònica de l’espanyolisme transversal. De l’espectre feixista tan sols en roman al marge el reducte de “La España en Marcha” aposentada a Montjuïc. La porta és oberta però són ells els que no volen anar-hi per raons polítiques. Entre altres, el model d’Estat de “La España en Marcha” és un que suprimeixi d’una vegada per totes les Comunitats Autònomes. Així, el rumb actual d’aquest espanyolisme transversal que comparat amb els continuen a la muntanya podria inclús ser considerat moderat és ser capaços d’integrar els partidaris de la tercera via del PSC, UCD i, tot i que en menor mesura, també de ICV-EUiA per tal de poder guanyar el pols al sobiranisme davant la possibilitat d’un referèndum. La principal crítica que des de l’Esquerra Independentista s’ha realitzat a la concentració de Plaça Catalunya ha apuntat de manera constant a la presència impune que hi té el feixisme organitzat que propugna la seva catalanitat a base de ser espanyol. La darrera mutació del feixisme espanyol de tota la vida. Les fotos l’Albert Rivera, president de C’s, o d’Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya, rodejats de reconeguts feixistes en la convocatòria de l’any anterior, començant per la presència de persones condemnades per agressions xenòfobes i acabant amb el president de PxC Josep Anglada, ha estat la prova fàctica de lo perniciosa que era la concentració. I mentre que aquest crit ha estat unànime dins l’Esquerra Independentista per assenyalar el feixisme que aquest tipus de plataformes transversals incuben quan es donen per als defensors de l’espanyolisme, resulta si més no paradoxal que certs sectors siguin incapaços de veure-ho quan es veuen ells també atrapats en la lògica perversa d’aparèixer sempre a la foto. Convindria recordar que de feixisme no n’hi sols d’espanyol i que no són pocs els que únicament coberts amb una estelada practiquen el discurs de l’odi contra el que consideren diferent. Sí, als actes de l’ANC com la manifestació de l’any passat o la Via Catalana d’aquest, per si algú encara no se n’havia adona’t, hi donen suport feixistes com Unitat Nacional Catalana, aquells popularment coneguts com a 33. És tot qüestió de coherència.
