>> L’afluència als col·legis va ser massiva mentre la ultradreta fracassava en el seu intent de generar un clima de por
A les 9 del matí obrien les portes dels col·legis electorals a les 166 localitats on ahir hi havia convocada la consulta sobre la independència.
L’atenció informativa del matí girà al voltant de possibles incidències que no ocorregueren enlloc, i les cròniques d’urgència parlaven d’una afluència constant a les urnes.
El sistema de vot anticipat que s’havia organitzat havia fet que fossin moltes les persones que decidissin votar uns dies abans, arribant a proporcions desconegudes fins a data d’ahir com el 15% de vot anticipat de Vic. La important afluència de votants matinals es veié acompanyada per centenars d’activitats festives a moltes localitats, que es despertaren amb molts balcons engalanats amb senyeres i estelades.
Les mobilitzacions espanyolistes fracassen
La resposta de l’espanyolisme al carrer resultà un fracàs estrepitós. Si unes setmanes enrere Falange amenaçava amb 166 concentracions, fa pocs dies les desconvocava davant la impossibilitat ni tan sols de crear un ambient de por a les poblacions del referèndum.
La impotència es traduí en una convocatòria suposadament ridiculista de Ciudadanos a Molins de Rei, l’anomenat “Butifarrendum”, que tot i obtenir cert ressò en mitjans electrònics no aconseguí reunir ni 80 persones. Els neonazis, per la seva banda, no aconseguiren ni tan sols consensuar una resposta unitària. Mentre Alianza Nacional -on milita Pedro Cuevas, assassí de Guillem Agulló- només podia fer desfilar una seixantena d’individus pel carrer Pelai, Alternativa Española reunia 100 acòlits a una de les portes d’entrada de la Fira de Montjuïc.
Els partits parlamentaris opinen
Cap al migdia els diversos responsables de les formacions parlamentàries catalanes començaren a efectuar rodes de premsa. Des de CiU es llançaren diversos missatges d’ambigüitat calculada. Oriol Pujol marcava el perfil més sobiranista, afirmant que Convergència incorporaria el dret a decidir com una de les seves prioritats d’actuació. En canvi, Lluís Recoder reconvertia les consultes en un toc d’atenció a Espanya per l’assumpte de l’estatut i Felip Puig afirmava que “sabrem escoltar tant el resultat com la participació”, sense aclarir si la interpretació que en feien era positiva o negativa. A Duran i Lleida no se’l va escoltar en tot el dia.
Pel que fa a ERC, Puigcercós intentà, amb les seves declaracions de fermesa, copar el discurs que darrerament semblava monopoli d’un Reagrupament que també intentà treure el cap en la persona de Carretero, que en un matí visità Sant Cugat i Vic.
El PSC, que el dia anterior havia convocat una modesta concentració d’alcaldes en defensa de l’estatut, restà tot el dia a l’expectativa i fent declaracions de baix perfil. ICV, que des de feia dies s’esforçava en fer equilibris per mostrar respecte a les urnes alhora que es desmarcava de la convocatòria, s’afanyà a interpretar el 30% com una punxada de participació.
Un dilluns de ressaca
No eren ni les 9 del matí quan el responsable de les consultes a Osona, López Tena, declarava a RAC1 que les consultes organitzades per la Coordinadora Nacional eren un fracàs. Alhora, responia a la iniciativa de presentar una proposta parlamentària per un referèndum vinculant titllant-la d’iniciativa irresponsable i declarant la impossibilitat de fer una consulta a Barcelona amb garanties. També acusava alguns dirigents de la Coordinadora Nacional d’utilitzar les consultes per a treballar-se carreres polítiques personals. Al cap de poca estona, l’alcalde d’Arenys de Munt i dirigent de la coordinadora admetia l’existència de la iniciativa Suma Independència i explicava que diverses persones de l’àmbit de les plataformes sobiranistes com Enric Canela, aprofitant l’empenta de les consultes, proposaven crear una candidatura unitària independentista al Parlament. El futur de les consultes, doncs, sembla que es veurà afectat, en més o menys mesura, per les vicissituds de la constel·lació “sobiranista”.
