“La classe treballadora escocesa és la més interessada en la independència”, Colin Fox, portaveu de l'SSP

“La classe treballadora escocesa és la més interessada en la independència”, Colin Fox, portaveu de l'SSP

El passat 7 de setembre, una enquesta publicada pel diari “The Sunday Times” sobre la intenció de vot en el referèndum escocès del pròxim 18 de setembre, donava per primer cop com a guanyador el sí a la independència, amb un 51% dels vots, mentre que el no es quedava amb un 49%. Tot i que l’Scotish National Party (SNP), partit de govern a Escòcia liderat pel Primer Ministre Alex Salmond, acapara l’hegemonia del discurs independentista a Escòcia, compta amb la majoria política al parlament i amb els millors i més grans altaveus, diferents partits polítics i agents socials escocesos tenen una visió diferent a la de l’SNP sobre com hauria de ser una Escòcia independent en cas que el sí s’imposi la referèndum i es compleixin els pronòstics de l’enquesta publicada al “Sunday Times”. És el cas de l’Scottish Socialist Party (SSP).El seu portaveu, Colin Fox, respon les preguntes de l’ACCENT just després de la publicació del seu llibre The case for an independent socialist Scotland.

Com està treballant l’Scottish Socialist Party per aconseguir la independència?

L’SSP és part de la campanya Yes Scotland juntament amb l’SNP i el partit dels Verds escocesos, impulsada al 2012 i actualment el moviment polític de base més gran mai vist a Escòcia. Jo formo part del consell assessor de Yes Scotland representant l’SSP. Per altra banda, el nostre partit també és membre fundador de la Radical Independence Campaign, i a nivell personal formo part del seu grup de direcció.

Al teu llibre The case for an independent socialist Scotland dius que la classe treballadora escocesa veurà com millora el seu nivell de vida amb la independència. Per què?

Creiem que els escocesos de classe treballadora estaran millor econòmicament perquè Escòcia és un país petit però molt ric.També estaran millor socialment perquè els escocesos volen veure com la riquesa del seu país és utilitzada per acabar amb la pobresa i la desigualtat. I també millorarà políticament perquè no hauríem de patir les decisions de governs de dretes que no hem escollit mai. Escòcia exerciria el seu dret d’autodeterminació i ens governarem a nosaltres mateixos. Això ens afavoriria, ja que a dia d’avui, el centre de gravetat escocès opta per una socialdemocràcia o polítiques d’esquerres..

Per què no són possibles totes aquestes millores si Escòcia continua depenent del Regne Unit? Si això fos possible, l’SSP continuaria volent la independència?

L’estat del benestar britànic és organitzat actualment des de Westminster. El Parlament escocès, establert al 1999 amb poders molt limitats, no té marge de poder sobre temes relacionats amb l’estat del benestar i a més, el parlament britànic està fent retallades enormes en la despesa destinada a mantenir l’estat del benestar per compensar el col·lapse bancari i els deutes del govern. Clarament, una Escòcia independent tindria un control absolut sobre els diners destinats a polítiques del benestar i capacitat de decisió total.

Com està treballant l’SSP per convèncer la classe treballadora escocesa sobre la necessitat d’esdevenir independents?

L’SSP treballa dins la campanya de Yes Scotland i la Radical Independence Campaign. Hem organitzat centenars de mítings públics arreu del territori, a cada poble, vila i ciutat del país. A totes les facultats de les Universitats, a cada sectorial de cada sindicat. A part, també hem fet una campanya porta per porta a tot el país, a més d’aconseguir una presència considerable a la televisió i als grans mitjans de comunicació. Aquesta activitat ha estat encara més intensa aquests últims dies abans del referèndum.

El vostre objectiu és primer la independència i després el socialisme, no al revés?

Volem una Escòcia independent i socialista, una república democràtica moderna. La independència la podem aconseguir d’aquí dos dies, mentre que el socialisme ens portarà més temps.

L’SSP no és l’únic partit escocès partidari de la independència. Com són les relacions amb les altres formacions que aposten per un sí al referèndum?

En general bones. Tenim les nostres diferències, per suposat, però ens respectem mútuament i estem destinants totes les nostres forces a realitzar una campanya inclusiva a favor del sí.

La Radical Independence Campaign té un punt de partida netament d’esquerres, però la campanya Yes Scotland treballeu colze a colze amb l’Scottish National Party d’Alex Salmond. Per què heu decidit treballar conjuntament per la independència amb un partit de lògica neoliberal com l’SNP, per exemple?

L’SNP és un partit capitalista, i al capdavall una formació de dretes allunyada del nostre plantejament del que ha de ser l’economia del país. Ara estem concentrats en treballar conjuntament amb l’objectiu comú de la independència. Els tres partits que formem part de Yes Scotland (l’SSP, l’SNP i els Verds) suportem les diferències entre nosaltres en molts aspectes perquè som conscients de l’enorme força que tenen els detractors de la independència d’Escòcia.

És comaptible la filosofia del SSP amb el fet de treballar amb un partit de lògica capitalista com l’SNP?

Representa molts desafiaments, evidentment. I sovint ens oposem a algunes voluntats de l’SNP com les retallades en l’impost de societats, el fet de continuar sent membres de l’OTAN si Escòcia esdevé independent o el manteniment de la reina d’Anglaterra com el nostre cap d’estat. Però ara mateix, hem de ser capaços de comprometre’ns tàcticament perquè estem construint tots junts un projecte a través d’una coalició. L’SSP no s’ha compromès mai en res que qüestioni els nostres principis, i fins ara ningú ens ho ha retret.

Com es concreta aquest treball conjunt amb l’SNP?

Fa uns dies, per exemple, vaig participar en un acte amb el Primer Ministre Alex Salmond i la vice primera ministra Nicola Sturgeon, també de l’SNP. Nosaltres i el Partit dels Verds esperem ser convidats a unir-nos al “Team Scotland”, l’organisme que en cas de victòria en el referèndum s’encarregarà de les negociacions amb Londres, la qual cosa garantirà l’aportació del punt de vista del nostre partit en aquest procés.

Al teu llibre dius que no hi ha cap contradicció entre voler la independència i construir l’internacionalisme. Per què?

Perquè donar suport al dret democràtic de les nacions com Escòcia a l’autodeterminació no et converteix en un nacionalista escocès, et converteix en un demòcrata. La classe treballadora escocesa és la més interessada en la independència perquè veu que és una manera d’escapar de la camisa de força imposada pel Parlament Britànic, la City de Londres i Whitehall (el govern administratiu). El nostre internacionalisme no es veurà reduït de cap manera per la independència, ja que un cop aconseguit l’objectiu Escòcia hauria de ser capaç de mostrar la seva solidaritat amb la classe treballadora d’arreu del món d’una manera més fàcil que ara, tenint en compte que forma part d’un Regne Unit bel·licista i amb molts prejudicis contra la immigració, per exemple.

Parlant de relacions internacionals, quina és la vostra posició envers la possibilitat de seguir o no dins la Unió Europea?

Al mateix temps que desitgem veure una Escòcia dins la Unió Europea, volem veure com aquesta UE es democratitza en el terreny social. Nosaltres volem treballar amb 500 milions de persones arreu de la UE per transformar-la i passar de ser un club corporatiu a un ens democràtic i autènticament progressista.

En matèria econòmica, Alex Salmond i l’SNP defensen que en cas d’independència Escòcia mantingui la lliura esterlina sota una unió monetària amb el Regne Unit liderada pel Banc d’Anglaterra. En canvi, l’SSP aposta per la creació d’una nova moneda. Quin seria el procés per crear aquesta divisa?

Creuem que per als interessos d’Escòcia és millor tenir la nostra pròpia moneda després d’una hipotètica independència, ja que això ens donaria el control sobre la nostra pròpia economia i sobre les nostres polítiques fiscals i monetàries. Ara mateix hem deixat el tema en punt mort de cara a centrar-nos en l’estabilitat que el camí cap al referèndum necessita. Un cop siguem independents serà el moment de reclamar i negociar. L’SSP defensa la creació d’una lliura escocesa, però aquesta nova moneda necessitaria la creació d’un Banc Central Escocès per garantir la seva independència.

L’SNP defensa la continuïtat de la Reina d’Anglaterra com a cap d’estat d’una Escòcia independent. De fet, Alex Salmond ha afirmat en més d’una ocasió que Elisabet II seria “la millor garantia de la unió social que continuaria havent-hi al Regne Unit després d’una hipotètica independència d’Escòcia”. Què en pensa l’SSP?

Estem totalment oposats a seguir mantenint la monarquia. Nosaltres ens posicionem a favor d’una república d’Escòcia moderna i republicana, en la qual hi hauria d’haver una Constitució escrita, un cap d’estat electe, i en la qual s’abolirien totes les institucions basades en privilegis hereditaris i en el dret diví de reis i reines. I ara mateix, confiem que la societat escocesa comparteix aquest punt de vista.

L’SSP també és contrari a la voluntat de l’SNP de seguir dins l’OTAN?

Sí. Creiem que l’OTAN és una relíquia de la Guerra Freda, un braç armat de l’imperialisme dels Estats Units del qual no volem formar-ne part. Per altra banda, tampoc volem que en una Escòcia independent es mantinguin al nostre territori armes nuclears de l’exèrcit del Regne Unit, com les de la base de Faslane, per exemple.

Quines conseqüències tindria per una Escòcia independent la continuïtat de la Reina i la lliura esterlina, així com la permanència dins l’OTAN?

L’SNP argumenta que aquests tres aspectes mantenen la calma davant la independència en el si del sector conservador d’Escòcia, que al seu torn, té por respecte els canvis que la victòria del Sí representaria per al país. El nostre partit, de la mateixa manera que el Partit dels Verds i el gruix de la campanya Yes Scotland, prefereix subratllar el caràcter transformador de la independència per a la majoria de la societat i no el pocs canvis que alguns voldrien que hi hagués.

Per què estàs tan segur que la independència salvarà l’estat del benestar a Escòcia? Si l’SNP continua al capdavant del govern un cop el país sigui independent, les seves polítiques no continuaran obeint la seva lògica neoliberal?

Actualment, l’estat del benestar al Regne Unit corre un perill seriós, ja que està sent sistemàticament atacat i menyspreat. En una Escòcia independent, els valors democràtics i socialistes frenaran aquests atacs malgrat les polítiques neoliberals que l’SNP pugui plantejar. Mai podrien aplicar retallades a Escòcia, mentre que ara el govern britànic de Cameron amb el suport de Nick Clegg ha imposat polítiques d’austeritat terribles a nivell britànic.

El Principat de Catalunya també està vivint un procés d’autodeterminació que hauria de culminar en un referèndum el proper 9 de Novembre. Segueixes des de la distància aquest procés?

Sí. És curiós perquè ens trobem davant una ironia: la classe governant britànica ha permès el referèndum escocès perquè estava convençuda que la majoria d’escocesos rebutjaria la independència, mentre que el govern de Madrid no vol cedir un pam de terreny per organitzar un referèndum perquè tenen por de la victòria del sí. La lluita per la independència de Catalunya ha estat una gran inspiració per a nosaltres i esperem que el referèndum escocès representi una victòria del sí, la qual cosa ajudaria els catalans a fer pressió a Madrid.

L’SSP s’ha emmirallat en el procés d’autodeterminació català?

L’hem seguit molt d’aprop des de fa molt temps, no només en els últims anys. A més, a Escòcia convivim amb més de 50.000 joves d’arreu de l’estat espanyol, inclosos catalans, que han vingut al nostre país després del col·lapse de l’economia espanyola, la qual cosa ens ajuda a viure la vostra realitat política des de més a prop. Per altra banda, també mantenim força contactes amb partits polítics catalans que estan a favor de la independència.

Creus que el Sí guanyarà el referèndum del 18 de setembre?

Penso que el resultat estarà molt apretat, però espero una resposta afirmativa per part dels escocesos, la qual cosa ens obriria a noves i molt bones oportunitats.

Quines conseqüències tindria una hipotètica victòria del No?

Sens dubte seria un revés important, però per altra banda no es pot negar que l’independentisme a Escòcia ha assolit un suport social mai vist abans, la qual cosa em fa confiar que un no al referèndum només suposaria un endarreriment de la nostra victòria.


QUI ÉS QUI AL CAMP INDEPENDENTISTA I D’ESQUERRES?

Scottish Socialist Party

SSP

Defensor de l’independentisme i el socialisme des de la seva fundació al 1998, l’SSP viu moments difícils. Després de viure el seu màxim moment de suport social abans de les eleccions al Parlament escocès de 2003, en les quals van aconseguir sis diputats, ara tot just arriben als 1.000 militants. Sens dubte, part de la culpa de la davallada la té l’escàndol sexual que va protagonitzar l’ex líder del partit Tommy Sheridan i va esquitxar part de la cúpula del partit. Ara, l’SSP vol recuperar terreny, i vol fer-ho reclamant la independència conjuntament amb l’SNP, però al mateix temps marcant un perfil propi definit pel socialisme i el protagonisme de la classe treballadora.
Radical Independence Campaign

Radical Independence Campaign

Aquesta campanya va néixer al 2012 i compta amb la participació del partit dels Verds, l’SSP, activistes per al desarmament nuclear, moviments socials antimonàrquics i diversos sindicats. Defensa que Escòcia només pot prosperar a través de la independència i reclama un país socialment just i on es mantingui l’estat del benestar. En definitiva, la seva opció és aconseguir la independència per canviar la societat.

Yes Scotland

yes scotland

Va néixer al 2012 a Edimburg i està integrada per l’SNP, l’SSP i el partit dels Verds escocès, a part d’altres organitzacions i ciutadans a títol individual. La seva única demanda i raó de ser és la independència d’Escòcia, i per aconseguir la victòria del sí el pròxim 18 de setembre han organitzat campanyes de donatius, campanyes porta per porta, actes polítics i organitzar un concert massiu amb Franz Ferdinand com a cap de cartell.