El 19 i 20 d’agost de 1944 les tropes alemanyes es retiraren de Catalunya Nord sota el foc continuat de maquisards i guerrillers. L’alliberament del feixisme de Catalunya Nord fou fet sense la intervenció de tropes aliades però de forma coordinada amb altres insurreccions a l’estat francès. L’autonomia i llibertat d’acció amb què havien actuat el maquis durant els darrers mesos feia dues setmanes que havia mutat cap a un moviment amb direcció política i militar plenament coordinades amb la Resistència de tot l’estat francès.
Dies abans s’havia instaurat ja la direcció política de la Resistència que esdevindria autoritat en l’Alliberament i els mesos posteriors. El Comitè Departamental d’Alliberament (CDA) seria presidit per Camille Fourquet, un gaullista, i tindria força presència de comunistes, que eren el gruix que havia menat la lluita armada en els darrers mesos. Seguia així l’esquema general de la resistència francesa.
El 15 d’agost les tropes aliades havien desembarcat a Provença, i l’alt comandament alemany havia previst el replegament de les tropes situades al sud de l’estat francès per tal de poder combatre en aquest nou front sense quedar atrapades darrera les línies enemigues.
El major Parthey, el cap de l’exèrcit alemany a Catalunya Nord, intentà oferir a la Resistència un pacte que li permetés replegar les tropes cap a Narbona de forma ordenada i sense patir baixes. Es tractava bàsicament de pactar l’alliberament dels presoners a canvi que la Resistència no intervingués en la retirada alemanya. Aquest tracte no fou acceptat per la Resistència, ja que suposava reforçar l’exèrcit alemany en el seu intent de resistir l’embat aliat que arribava per Provença i facilitava la fugida dels col·laboracionistes. Tot i així, aquest no acord no s’acabà de comunicar mai als alemanys i se’ls emplaçà a una nova reunió per acabar de parlar-ne.
El 19 d’agost a primera hora del matí Camille Fourquet fou informat pel major Parthey que les tropes alemanyes evacuarien Catalunya Nord aquell dia. En una reunió d’urgència es decideix ordenar la insurrecció. Per aquest motiu, s’envia Gilbert Lavail, un antic jugador internacional de rugbi nord-català, a trobar-se amb el maquis de Sornià i ordenar-li que es dirigís cap a Perpinyà.
També es posen en marxa els grups de maquisards i guerrillers de l’Alt Vallespir i del Conflent, que prepararan emboscades contra les tropes alemanyes en retirada. Al llarg del 19 d’agost en diversos punts de Catalunya Nord les tropes alemanyes seran emboscades.
La sort cau ja definitivament al costat de la Resistència, i això ho veuen també els col·laboracionistes. En indrets de frontera, al Vallespir i a l’Alta Cerdanya, els que poden travessen la frontera cap a l’estat espanyol. Amb ells també travessaran diverses unitats de soldats alemanys que hauran quedat immobilitzats per l’acció del maquis.
A Perpinyà, mentrestant, es van concentrant tropes alemanyes provinents de tota la Catalunya Nord. Abans de cada retirada procuren destruir qualsevol infraestructura o dipòsit d’armes que pugui servir a les tropes enemigues. Així, dinamitaran tot el port de Portvendres, incendiaran diversos dipòsits de combustible i faran volar alguns arsenals que no poden evacuar amb ells.
Els primers combats es produïran a la una del migdia, quan una companyia de la policia municipal, passada a la Resistència, iniciarà l’assalt al quarter de la Milícia. Amb la documentació que aconseguiran requisar es podran fornir les acusacions contra els col·laboracionistes en els judicis de la Depuració. També es requisarà documentació acusatòria dels locals ocupats per les SS, que abandonen cuita-corrents cap a les tres del migdia.
A dos quarts de set de la tarda el maquis de Sornià arriba a Perpinyà. Comencen aleshores un seguit de combat contra les tropes alemanyes que encara es trobaven a la ciutat. Aquests combats duraran fins ben entrada la matinada i inflingiran força baixes a l’exèrcit nazi. Així mateix, de resultes dels combats, el cap de les tropes nazis, el major Parthey, serà fet presoner.
A les 5 i 20 de la matinada del 20 d’agost les darreres tropes alemanyes abandonen Perpinyà. En la seva ruta cap a Narbona encara patiran algunes altres emboscades per part de la Resistència.
A les 9 del matí, el Comitè Departamental d’Alliberament ocupa la Prefectura i l’Ajuntament i comença a dissenyar la nova arquitectura institucional que anirà prenent cos en els dies posteriors. El nou poder, dirigit pels gaullistes però tutelat pels comunistes, s’estendrà a totes les institucions de Catalunya Nord. Malgrat les ordres explícites, es produïran algunes execucions sumàries de col·laboracionistes. Començava així la història de la Depuració i de la instauració de la IV República a Catalunya Nord.
