Un any més, i en commemorem 129 ja, tornem a eixir als carrers per recordar la lluita per les 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores de lleure, estudi, militància, etc., i que ens ha deixat uns «pocs» morts arreu del món en aquest amarg i dur conflicte que anomenem lluita de classes.
I commemorem un nou 1r de Maig quan tenim a sobre dels nostres caps espases de Dàmocles com el pagament del deute, noves propostes de reformes laborals del PP (i ja veurem en què queda, de nou, la propaganda del PSOE), la proposta patronal per “il·legalitzar” el sindicalisme combatiu i de classe, la precarització galopant del poc treball que queda… Per no parlar del famós TTIP, una proposta que, en cas de tirar endavant, definitivament ens remetran de cap al s.XIX (com si d’una màquina del temps es tractés).
Però tot això es dóna mentre tenim davant nostre lluites exemplars, que no s’havien donat en dècades a casa nostra, com la de Telefònica-Movistar, o com la de la Porte de Tuir, a la Catalunya Nord. Sense oblidar-ne d’altres com la dels i les ensenyants de les Illes, els brigadistes forestals del País Valencià, etc.
I tot açò ho fem en mig d’un procés electoral importantíssim, on portem mesos veient com les famoses promeses de “canvi” es queden, com a molt, en simples rentats de cara, quan no directament intercanvis de cromos. Amb “alternatives polítiques” que no fan més que recular en els seus plantejaments inicials, per intentar mantenir l’entelèquia de tenir content a tothom, per exemple.
Amb tot, lluites com la de Telefònica o les brigades forestals, candidatures municipalistes com AMUN o CUP, noves cooperatives i projectes col·lectivistes ens han d’anar agafant noves forces i il·lusions per anar assentant les bases del que volem i necessitem la classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu del món.
I ho hem de fer amb propostes clares:
- Reducció de la jornada laboral sense reducció del salari.
- Repartiment de la feina i la riquesa.
- Reducció dels impostos indirectes i augment dels directes a les rendes més elevades.
- Eliminació de les exempcions fiscals als més rics i a les empreses.
- Avortament lliure i gratuït.
- Amnistia social i política.
- Papers i drets socials iguals per totes les persones, independentment del seu origen.
- Tancament dels CIE.
- Mateixos drets socials i laborals per tothom.
- Aprovació i compliment dels acords de l’OIT, sobretot en tot allò referent a la igualtat de drets i condicions per les dones treballadores i pel jovent.
- Derogació de les contrareformes laborals i universitàries.
- No al pagament del deute.
- No al TTIP.
- Serveis públics universals, gratuïts i sota el control del conjunt de les persones treballadores.
- Dret a l’autodeterminació i la plena llibertat, nacional, cultural i lingüística.
Aquests punts, entre molts altres, ens han d’ajudar a bastir les alternatives i el canvi real que necessitem.
Fa 129 anys, l’exigència de la jornada laboral de 8 hores va somoure els ciments de la societat burgesa… Caldrà tornar a recordar que van fer els nostres rebesavis i besavis… ens ho juguem TOT.
No ho oblideu. Davant tot el que ens ve a sobre, afilieu-vos a la COS. Defensa el que és teu, el que és nostre i el que és de tots i totes.
