L’amenaça del copagament (o repagament)
Amb l’excusa de fer front a la crisi econòmica actual, ja fa un temps que tornen a córrer veus demanant la introducció del copagament de la sanitat pública. El 2008 la consellera de Sanitat del Principat, Marina Geli, feia la proposta al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, on
Copagament dels medicaments per a pensionistes i de serveis generals per al conjunt de la població són les principals mesures liberalitzadores que, des de fa dues dècades, intenten laminar la sanitat pública al nostre país. Llegiu els diversos articles que conformen aquest monogràfic de L’ACCENT: >> L’amenaça del copagament (o
La presència de l’exlehendakari Juan José Ibarretxe a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB ha provocat la protesta de desenes d’estudiants davant la Sala d’actes, on l’han rebut amb crits de “torturador” i “llibertat preses polítiques”. Una hora abans, a les 11 del matí, un cercavila convocat pel
>> Entrevista a Diego Sánchez i Zigor Larredonda, expresos polítics. En Zigor i en Diego ja són lliures. Aquests dos catalans van sortir aquest mes de gener després d’haver complert els nou anys íntegres a què l’Audiència Nacional espanyola els va condemnar. L’acusació: haver col·laborat amb l’organització armada ETA. L’ACCENT
Aquells que treballem o intentem mantenir el lloc de treball a la construcció sabem que la façana d’un edifici és tant sols el rostre més o menys amable d’un munt de formigó, ferros i pladur. També sabem que, si les bigues de fusta es corquen, les de ferro es rovellen
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l’ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas.
Quan la crida del vil metall ressona no hi ha pàtria que valgui. En Zapatero busca la salvació per la via “seriosa” (és a dir, les retallades socials) i qui corre a salvar Espanya com sempre?: “Els garants de l’estabilitat del pacte, aclamat pels mitjans estatals” (David Miró, El Periódico
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l’opinió pública (definició del Diccionari de l’IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de
És ben sabut que des de l’aprovació de la LEC les escoles públiques catalanes enfilen un camí sense retorn cap a un model de gestió privat. L’última mostra d’això la trobem al projecte de decret d’autonomia de centres. Aquesta autonomia -organitzativa, de gestió de personal i gestió econòmica- venuda com
Llibertat. Aquell element tan apreciat era el que aconseguia Nelson Mandela l’11 de febrer de 1990. Aquell diumenge assolellat abandonava la presó de la mà de la seua companya Winnie. Mandela havia passat 27 anys i mig reclòs. La raó? Haver lluitat des de 1944 contra la discriminació racial institucionalitzada
Aquest lloc web utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació i així oferir-vos un servei personalitzat.
Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.D'acord
