El Ministeri de Treball espanyol ha publicat a 30 de juny les estadístiques anual de vagues, corresponent a l’exercici de 2014. Si bé en xifres absolutes, a nivell estatal el passat curs va mantenir una xifra mitjana de vagues, el nombre de participants en aquestes va ser el menor des que començaren els registres (l’any 2005). El menor recurs a aquest instrument de lluita de la classe treballadora s’explica, de ben segur, per l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral agreujada -especialment- per la reforma laboral promoguda pel PP.
En conjunt, a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears (no comptem amb xifres de Catalunya Nord i la Franja), es van convocar l’any passat un total de 226 vagues, un 29% del total. Prop de 200.000 assalariats van ser cridats a la vaga, prop de dos terços a Catalunya (127.952), un quart al País València (50.822) i la resta a les Illes (21.046). Malgrat això, segons xifres oficials, el seguiment va ser desigual amb 94.243 vaguistes. L’esquirolatge va ser especialment gran a les Balears, on només un 13% dels treballadors convocats va seguir les aturades; fort també al País Valencià, on dos de cada tres treballadors no van secundar les convocatòries; i més atenuat al Principat de Catalunya, on més de la meitat de les persones co
nvocades s’hi van sumar.
Malgrat això, l’impacte de les vagues va ser rellevant, ja que a la part dels Països Catalans on comptem les dades, es van perdre més de 300.000 jornades de treball per efecte de les vagues. Aquesta xifra suposa prop del 50% del conjunt estatal.
La incidència de les vagues per sectors també resulta molt interessant. Al País Valencià, les vagues es van concentrar al camp, amb més de 10.500 participants, xifra que suposa el 97% a nivell estatal. Rellevants van ser les aturades al sector serveis, mentre que a la indústria va ser testimonial. El panorama a Catalunya és molt diferent, els vaguistes del sector fabril (34.802) pràcticament igualen el sector terciari (38.470). A les Illes Balears, les vagues van ser monopolitzades pràcticament pel sector serveis. A nivell general, i sota l’impuls del Principat, és molt significatiu el pes dels treballadors industrial en vaga en comparació amb el conjunt de l’Estat (63,4%), així com les jornades de treball perdudes (66%).
La gran majoria de vagues als Països Catalans, van ser convocades en l’àmbit provincial i van mobilitzar treballadors que defensaven el conveni d’empresa, grup o sector. Només a Catalunya es van registrar aturades en empreses sense conveni, amb una participació de 492 treballadors, més de la meitat del total estatal.
