En l’ampli i variat front d’acarnissats enemics de la proposta independentista catalana hi ha un sector que destaca per l’intent de vestir de progressisme l’exigència indissimulable de manteniment de l’ordre establert. Els anomenarem coscubielians, és a dir aquells que s’adrecen a l’electorat-client d’opcions amb vagues reminiscències esquerranoses, prement alternativament la
