Prop de 50.000 mil persones van omplir el dissabte passat els carrers de València en una imponent demostració de força del veïnat i dels moviments socials valencians. Un veïnat emprenyant amb l’evolució de la ciutat dels darrers anys, en què s’ha deixat via lliure a la turistificació i a l’especulació immobiliària, tot expulsant milers de persones de les seues cases i dels seus barris.
Així, després del passat 9 d’Octubre, la massiva manifestació del passat 19 d’octubre demostra que, poc a poc, la població està eixint de la paràlisi mobilitzadora en què s’havia instal·lat arran dels «governs del canvi» i, també, arran de la pandèmia.
Les cinc columnes que confluïren a les Torres de Serrans (vingudes des de Benimaclet, des dels Poblats Marítims, des de Malilla, des de l’Olivereta o des de la Saïdia) van arrossegar milers de persones al punt de partida. Des d’ací, s’avançà cap a la plaça de l’Ajuntament per carrerons de Ciutat Vella, tot omplint-la, per unes hores, de veïns i veïnes, moltes d’elles expulsades d’un centre que ara és un parc temàtic per a turistes.
L’èxit de la convocatòria és, doncs un bon termòmetre del malestar ciutadà, i de la capacitat organitzativa dels moviments socials de base. Un toc d’atenció per a les institucions que és també un crit d’alerta (o d’auxili) per la situació insostenible que viuen milers de veïns i veïnes.
València s’ofega
El 14 d’octubre de 1957, la ciutat del Túria va patir una gran riuada -la riuà-, que va transformar la ciutat de manera dramàtica: a banda dels centenars de morts (no se n’ha pogut conèixer mai la quantitat exacta, perquè moltes de les víctimes foren població no censada que vivia en habitatge precari al llit mateix del riu), les destrosses en establiments i en edificis i les nefastes polítiques assistencials posteriors del franquisme, van fer que barris com Ciutat Vella començaren a degradar-se i abandonar-se.
Encara més, la riuada fou l’excusa per a executar el Pla Sud, que va desviar el riu, tot destruint una gran extensió de l’Horta Sud, que quedà fracturada en dos, i amb als els corresponents processos de desnonament violent de milers de veïnes i veïns que vivien en barriades o alqueries afectades.
Poc menys de 75 anys després, la ciutat està vivint un fenomen d’una magnitud equivalent: l’arribada massiva de turistes, l’augment exponencial del cost de l’habitatge, la destrucció de l’horta i la violència policial i institucional contra aquells que defensen les seues cases.
És per això que els col·lectius que treballen a la ciutat a favor del dret a l’habitatge, per les xarxes veïnals i per l’okupació van decidir llançar una convocatòria recordant aquest fet històric. I prop de dues-centes altres entitats s’hi ha sumat.
Les reivindicacions
Fa ja uns quants mesos que una assemblea d’entitats estava treballant per a convocar la manifestació de dissabte passat. Havien estat convocats inicialment per col·lectius veïnals com Entrebarris, d’altre en defensa de l’habitatge, com la PAH o activistes com «la Mataobras».
Moltes altres associacions de veïns, el SHV, plataformes en defensa del territori, etc., també hi han participat des del principi. Diversos col·lectius de l’esquerra independentista també hi ha estat presents.
La diversitat de grups i uns plantejament transversals van permetre consensuar uns punts reivindicatius bàsics en diversos àmbits i van acordar un nom per a convocar la protesta: «València no està en venda».
En el manifest fet públic abans de la manifestació es reclamava, pel que fa a l’habitatge, una regulació dels lloguers de manera urgent i s’exigia la fi de tots els desnonaments; es reclamava la desmercantilització de l’habitatge i convertir-lo en un dret universal i garantit. Pel que fa al territori es reclamava aturar l’ampliació del port i revertir el ZAL; també s’exigia l’aturada de tots els PAI i que no es retrocedisca en la protecció de l’Horta.
Aquestes i moltes altres reivindicacions dels moviments socials de València es pogueren veure en els centenars de pancartes i cartells que els i les assistents mostraren durant el recorregut. Moltes d’elles fetes en els tallers de pancartes que els dies previs es van realitzar a quasi tots els barris de la ciutat.
En la lectura del manifest final, no hi faltaren tampoc consignes a favor del poble palestí i de tots el pobles oprimits, a favor de la cultura i la llengua pròpia del País Valencià i a favor dels nouvinguts
Intent de boicot
Pocs dies abans de la manifestació, la Delegació de Govern espanyol va comunicar a l’assemblea organitzadora que el recorregut no podia acabar a la plaça de l’Ajuntament. El motiu: la celebració d’una fira turística que organitzava la Diputació de València per a promocionar les comarques. Segons va informar la Delegació, aquesta era la informació que li havia arribat de l’Ajuntament, de la Policia Local i de la mateixa Policia Nacional espanyola.
«València no està en venda» es resistí a canviar el recorregut i ho denuncià públicament. Gràcies a la informació rebuda de veïns i veïnes, es va poder comprovar que la dita Fira havia estat cancel·lada a principis de mes, fet del qual l’Ajuntament tenia constància.
Es tractà, doncs, d’un intent d’evitar la imatge d’una plaça de l’Ajuntament plena, a costa del dret fonamental a la manifestació. Un intent de boicot que, un cop descobert, va indignar encara més el veïnat de la ciutat. A hores d’ara, ni l’Ajuntament ni la Delegació han donat explicació públiques suficients d’aquesta maniobra; ambdós es van limitar a qualificar l’incident de «problemes de comunicació».
Acampada a la plaça
En acabar la mani i la lectura del manifest –i quan encara estaven entrant persones a la plaça- un grup de persones, de manera imprevista, van decidir acampar-hi per a reclamar el compliment a les institucions públiques de les reivindicacions de la manifestació. Van passar una primera nit sense incidents.
L’endemà de la manifestació es va fer una crida a sumar-s’hi i a aportar material i aliments; i per la vesprada es va fer una nova assemblea de l’acampada, amb una gran afluència de persones.
Tot plegat ha recordat el moviment del 15-M i ha generat una gran expectació més enllà e la ciutat. La dificultat, vist l’èxit de la manifestació i dels primers passos de l’assemblea, és que els moviments socials de base de la ciutat continuen assegurant un discurs i una estratègia no oportunista. I que la repressió, com va succeir el 1957, no silencie el malestar i les protestes, per a deixar la via lliure a especuladors i corruptes i els còmplices d’aquests, un altre cop.
Galeria:
[2 @PacoJonesLlo](https://x.com/PacoJonesLlo/status/1847688852548501663)Desenes de milers de persones omplin els carrers de València al crit de #ValènciaNoEstaEnVenda pic.twitter.com/2g15kXkA73
— L'Accent (@laccent) October 19, 2024
#ValenciaNoEstaEnVenda #valenciasofega
— P.Jones (@PacoJonesLlo) October 19, 2024
Volem viure als nostres barris.
No volem ser un resort pa rics.
Volem lloguer i vivenda amb preus justs. pic.twitter.com/wGKhCJBWqc
