La cartografia de la riuada

Amb article volem donar una visió tècnica, tant quantitativa com qualitativa, de la dimensió que ha assolit la devastació de la passada gota freda, que ha assolat gran part del País Valencià amb una violència inusitada, i que també ha arribat, en la seua fase més frévola, al Principat.

Hem de tenir present que les avingudes d’aigua formen part del nostre territori des de ja molt abans que l’ésser humà l’habitara: són processos geomorfològics bàsics que condicionen la construcció de l’escorça terrestre. Ara bé, en el moment en què l’ésser humà s’incorpora al territori, aquestes avingudes d’aigua són catalogades en funció de la capacitat d’inundar o no el territori (ocupat en diversos usos per l’ésser humà). Però no només això, sinó que el principal desencadenant dels desastres és la localització de béns i serveis en zones inundables. I, les zones amb més risc a tot l’estat espanyol es troben, precisament, a les conques mediterrànies. És a dir, que els Països Catalans, hui en dia, s’enfronten a un dels principals riscs per a la vida de les persones i també per a la creació de riquesa per a les persones: les riuades.

Lamentablement, aquest episodi tràgic no es podia preveure en data exacta, però sí es tenia constància –pels estudis hídrics i pels períodes de recurrència que aquests plantegen– que episodis catastròfics com aquest estaven per caure, tal com ja ho determina la Guia d’Aplicació de la Generalitat Valenciana en el Pla d’Acció Territorial sobre la Prevenció de Riscs d’Inundació al País Valencià (PATRICOVA) («el risc d’inundació tracta de mesurar la freqüència i la magnitud amb què es produeix aquest fenomen; la vulnerabilitat intenta quantificar la magnitud dels danys produïts associats al succés») i detalla el catedràtic de Geografia Jorge Olcina al mateix PATRICOVA.

Els estudis tècnics classifiquen la perillositat en sis nivells, tot tenint en compte la freqüència entre vint-i-cinc anys i cinc-cents anys i el calat amb menys de 0,8 m i més de 0,8 m, de tal manera que es configura la cartografia de riscs d’inundació (vegeu el mapa «Inundació Horta Sud, Nord i el Camp de Túria»). Així, la mateixa Generalitat Valenciana identifica les conques dels principals rius i barranc d’aquestes comarques com a zones inundables, on destaquem municipis amb alt risc com Aldaia, Alaquàs, Picanya, Alfafar, Catarroja, Beniparrel, Manises o Quart de Poblet, a l’Horta Sud, i altres de la comarca del Camp de Túria, com Riba-roja o Vilamarxant, o a la comarca de la Foia de Bunyol, com els pobles de Xest o Xiva. I és precisament, en aquests pobles, on s’han complert els pronòstics.

A la cartografia elaborada pel Departament de Geografia de la Universitat de València –i publicada al visor de l’Institut Cartogràfic Valencià– es delimita l’abast de les inundacions i es pot comprovar com han superat les previsions més conservadores (a cinc-cents anys vista) que s’havien elaborat per la mateixa Generalitat en el PATRICOVA. Aquesta és la imatge més recent i precisa que s’ha construït fins ara de la catàstrofe i ens permet veure com les inundacions han assolat les comarques de l’Horta Sud, la Foia de Bunyol i la Serrania, però també el Camp de Túria i la Ribera Alta i Baixa (comarques que no han rebut tanta atenció des del punt de vista mediàtic). En total, es comptabilitzen més de cinquanta municipis afectats per aquest episodi d’inundacions (i que podem observar al mapa «Municipis Afectats per la Dana»).

Però no només tenim a casa nostra organismes que estudien el nostre territori per a entendre com ens podem preparar davant episodis catastròfics. En un altre àmbit, podem destacar el programa COPERNICUS de la Unió Europea, que, a través de l’Agència Espacial Europa, de l’Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics o del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, empra dades globals procedents de diverses fonts satel·litàries, de sistemes de mesurament terrestre, aeris i marítims per a proporcionar informació (i que, a més, ho fan amb accés obert). Els principals usuaris d’aquests serveis són els responsables polítics i les autoritats públiques que necessiten la informació per a elaborar legislació i polítiques ambientals o per a prendre decisions claus en situacions d’emergència en catàstrofes naturals i crisis humanitàries.

Justament aquest organisme, en l’estudi actualitzat diàriament (en la data del 8 de novembre de 2024) fixa en desset mil les hectàrees que han quedat sota l’aigua en el moment de la màxima extensió de la riuada, tot impactant de manera directa a més de mig milió de persones i quasi dos-cents kilòmetres de vies terrestres de comunicació. Per a fer-nos una idea de la magnitud, aquesta extensió equival al 16% de l’extensió de la demarcació de València (vegeu mapa COPERNICUS).