Ramzy Baroud i Romana Rubeo *
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha redoblat els comentaris anteriors, proposant una vegada més que els Estats Units prenguin la “propietat” de Gaza i la tornin a desenvolupar.
Aquesta vegada, les declaracions es van produir dimarts 4 de febrer durant una conferència de premsa conjunta a la Casa Blanca amb el primer ministre de dreta israelià Benjamin Netanyahu.
“No crec que la gent hagi de tornar”, va dir Trump, referint-se a Gaza. “Ara mateix no es pot viure a Gaza. Crec que necessitem un altre lloc. Crec que hauria de ser un lloc que farà feliç a la gent”.
Aprofitant la declaració provocativa, Netanyahu va respondre ràpidament, anomenant Trump “el millor amic que Israel ha tingut mai a la Casa Blanca” i lloant-lo per “pensar fora del marc amb noves idees”.
Els partidaris de Netanyahu a Israel han celebrat el que han vist com un moment històric. El ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, va qualificar el pla de Trump com “la veritable resposta al 7 d’octubre”. Ben-Gvir va instar Netanyahu a adoptar la política “immediatament”, i va dir: “És hora d’implementar-la i promoure-la”.
Els països àrabs han rebutjat fermament qualsevol intent de neteja ètnica dels palestins. El ministeri d’Afers Exteriors saudita va emetre ràpidament una declaració reafirmant la seva posició “ferma i infrangible” sobre l’establiment d’un estat palestí i rebutjant “qualsevol vulneració dels drets legítims del poble palestí, ja sigui mitjançant polítiques d’assentaments israelians, annexió de terres o intents de desplaçar el poble palestí de la seva terra”.
Els comentaris de Trump van generar un ampli interès mediàtic i reaccions polítiques per dos motius.
En primer lloc, es van fer en presència de Netanyahu, indicant un possible canvi en la política exterior dels EUA cap a un camí encara més destructiu a Palestina i a la regió en general. En segon lloc, Trump no parlava improvisadament, sinó que llegia comentaris preparats prèviament, indicant que aquesta proposta estava sent considerada com una doctrina de política exterior real.
En un intent d’entendre el moment i la naturalesa dels comentaris de Trump, molts analistes els han relacionat amb la influència creixent dels evangèlics i extremistes pro-Israel dins la seva administració. Altres han suggerit que Trump estava preparant els EUA per a una guerra regional, mentre que alguns van rebutjar la proposta com un element més de les seves tàctiques de “màxima pressió”.
A The Palestine Chronicle, creiem que la proposta de Trump no és ni realista ni seriosa. Tanmateix, les conseqüències d’una política exterior tan temerària seran perilloses tant a curt com a llarg termini.
Aquests són alguns dels motius pels quals Trump va fer aquesta proposta, seguits d’altres motius pels quals no es produirà el desplaçament dels palestins de Gaza.
Per què Trump ha fet aquesta proposta
Primer, Trump té ganes de mantenir l’alto el foc a Gaza. Per fer-ho, havia d’oferir a Netanyahu un regal polític que pogués pacificar els israelians a tot l’espectre polític i evitar el que molts creuen que és l’imminent col·lapse del seu govern, fins i tot la guerra civil.
Segon, la derrota militar israeliana a Gaza ha deixat tant Tel Aviv com Washington sense cap influència real per remodelar el resultat de la guerra o la política de la regió. En canviar el debat a la seva proposta estranya, Trump creu que pot recuperar la iniciativa per als EUA i Israel.
Tres, Trump entén que l’Aràbia Saudita és reticent a normalitzar els llaços amb Israel. Durant l’últim any i mig, els saudites han arribat a veure Israel com un soci potencial poc fiable, i el suport dels Estats Units a Israel ha empès la regió a una guerra total.
La derrota d’Israel a Gaza també ha destrossat la seva imatge d’hegemonia regional, reforçant la posició del camp de la Resistència i de l’Iran. La idea d’Israel com a protector contra l’Iran pràcticament ha desaparegut, fent que la normalització sigui menys urgent, fins i tot innecessària. La proposta de Trump és un intent desesperat de donar poder a Israel i advertir a la regió que, amb el suport dels EUA, encara pot causar devastació en qualsevol moment.
Quatre, en augmentar la seva retòrica sobre Gaza, Trump està donant a Israel més temps i espai per dur a terme una neteja ètnica incremental a Cisjordània. Segons la governació de Jenín, prop de 4.000 famílies ja han estat desplaçades del camp de refugiats de Jenín, que representen la majoria de la seva població. Campanyes similars estan en marxa a tot el nord de Cisjordània.
Mentre els mitjans internacionals i els polítics se centren en la proposta de Trump a Gaza, Israel està executant la seva operació de neteja ètnica més gran a Cisjordània ocupada des de la guerra de 1967.
Cinc, Trump també espera utilitzar el caos polític generat per les seves declaracions per extreure concessions dels governs palestí i àrabs. El seu focus principal segueix sent Cisjordània, ja que dilluns va reiterar que “Israel és un país petit en termes de terra”.
El compromís que probablement preveu és abandonar la seva campanya per netejar ètnicament Gaza a canvi de concessions territorials palestines i àrabs a Cisjordània, assegurar la normalització saudita sense un compromís israelià amb un estat palestí, o ambdues coses.
Per què no succeirà el Desplaçament dels palestins de Gaza
Primer, Trump confia en les mateixes tàctiques que va utilitzar la seva administració durant el seu primer mandat. Tanmateix, el genocidi d’Israel a Gaza i la resistència palestina al llarg de 471 dies han tornat a situar Palestina al centre de la política de l’Orient Mitjà. L’era de la marginació de la causa palestina ha acabat.
Segon, la resiliència dels habitants de Gaza, que han suportat 471 dies de resistència contra Israel, és més forta que mai. Quan Trump va suggerir el desplaçament dels palestins, un milió de persones no s’estan acumulant a la frontera entre Gaza i Egipte, sinó que es traslladen cap al nord, de tornada als seus pobles i camps de refugiats, en una mostra de poder popular sense precedents. És difícil imaginar que aquests mateixos habitants de Gaza abandonin voluntàriament les seves terres per donar-li la “propietat” a Trump i als seus aliats immobiliaris.
Tres, potser el punt més crucial és que Israel ja ha intentat —utilitzant infinites armes nord-americanes— desplaçar els habitants de Gaza al Sinaí durant 471 dies. Per aconseguir-ho, va destruir la major part de Gaza i tota la seva infraestructura, va crear fam i va matar o ferir més de 173.000 persones, un nombre que s’espera que augmenti de manera espectacular en els propers mesos.
Res d’això hauria estat possible sense el suport dels EUA, però tot ha fallat. No hi ha res més que els Estats Units puguin fer que no hagin fet ja, inclòs el genocidi i l’extermini.
Quatre, els governs àrabs han rebutjat col·lectivament la proposta de Trump, que també ha estat condemnada, directa o indirectament, pels governs de tot el món. El perill real no rau en que l’exèrcit nord-americà envaeixi Gaza per desarrelar els palestins, sinó en el fet que el govern extremista israelià pugui interpretar les paraules de Trump com un xec en blanc per accelerar la neteja ètnica a Cisjordània i possiblement tornar a la guerra a Gaza, afirmant actuar d’acord amb els desitjos del president nord-americà.
Tot i que l’administració de Joe Biden ja ha demostrat que li manca cap fibra moral en donar suport i sostenir el genocidi d’Israel a Gaza, una futura administració de Trump aportaria un enfocament encara més imprudent i ignorant.
Armada amb una incomprensió arrogant de l’Orient Mitjà, un deslligament total de les realitats històriques i el zel religiós de la profecia bíblica, la política exterior de Trump no és més que una catàstrofe.
Si algú descrigués la seva nova doctrina a la regió, seria com un toro en una botiga de porcellana. Encara que sense sentit, l’únic resultat possible és la destrucció total.
- Ramzy Baroud és periodista i editor de The Palestine Chronicle, on es va publicar aquest article el 5 de febrer de 2025. Baroud també autor de sis llibres. El seu darrer llibre, coeditat amb Ilan Pappé, és “La nostra visió per a l’alliberament: líders i intel·lectuals palestins compromesos”. El seu lloc web és www.ramzybaroud.net. Romana Rubeo és una escriptora italiana, editora de The Palestine Chronicle. Traducció de L’Accent.
