Durant l’última setmana de setembre i el mes d’octubre una brigada catalana vinculada a l’esquerra independentista i del sindicat CGT, coordinada per ÍTACA- Organització internacionalista dels PPCC, ha estat i es troba acompanyant diferents comunitats de la Palestina ocupada de Cisjordània a través de l’organització internacional ISM (International Solidarity Movement)). Una organització que porta més de 20 anys acompanyant els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània des d’unes directrius i principis d’acompanyament internacional en el terreny sempre basats en una direcció i lideratge palestí, utilitzant només formes d’acció directa No-violenta, alhora que lluitant per revertir tot tipus d’opressió.
Tres companyes catalanes, una de la CUP Terrassa, una altra d’Endavant Vallès Oriental i un tercer company militant d’ÍTACA i delegat sindical del Sector Social CGT, hem pogut corroborar de primera mà l’apartheid, la neteja ètnica i els assassinats que dia rere dia cometen els colons sionistes i l’exèrcit ocupant israelià contra palestines; i com la població civil palestina de Cisjordània viu una situació insostenible i plena de violacions als drets humans més bàsics cada dia de l’any.
“Aquí vivim també un genocidi, però a càmera lenta, un genocidi encobert que es va cometent a poc a poc” diu un dels companys activistes palestins i un destacat dirigent del Comitès Populars de Resistència, col·lectius que coordinen l’acció No-violenta contra l’ocupació i els assentaments de colons il·legals arreu de Cisjordània.
Els primers dos dies, després d’una dificultosa però finalment exitosa, entrada al país arribem a la ciutat de Ramallah. Allà estem durant dos matins i dues tardes de formació i tallers continuats preparant-nos per anar cap a la zona rural de Massafer Yata i de la Vall del Jordà a acompanyar poblacions palestines sota l’assetjament constant de colons i de l’exèrcit d’ocupació sionista. La nostra formació comença amb un breu record i minut de silenci recordant la companya nord-americana d’origen turc, Aysenur Eygi, militant de l’ISM assassinada ara fa un any per un franctirador de l’exèrcit d’ocupació d’Israel amb un tret al cap, quan es trobava acompanyant i gravant una manifestació palestina, a la població de Beita, prop de Nablus.
En un d’aquests espais de formació escoltem un company i dirigent palestí que ens parla sobre la utilitat de la presència d’acompanyament i protecció internacional.
“Les autoritats ocupants ens estan fer perdre l’esperança, però nosaltres intentem ensenyar a viure i resistir a través de l’esperança. Ara que ve la recollida de l’oliva, quan la gent us vegi aquí tindrà una mica més d’aquesta esperança. Aquí ens preocupem per vostès. I és que a través vostra podem aconseguir amb una mica més de força, el “sumud” (la resistència a través de la fermesa, la perseverança i la constància).”
I continua: “Hi havia moltes comunitats diferents al voltant de Ramallah, però més de 40 comunitats beduïnes palestines s’han perdut durant el darrer any, i s’han hagut de desplaçar forçosament a causa de la violència dels colons i de l’exèrcit d’ocupació israelià. La gent desconeix aquestes coses tot i que és una zona més gran que Gaza. Allà hi ha un genocidi total i absolut, en canvi aquí hi ha un altre genocidi però a càmera lenta, per això se silencia i no se’n parla. I us preguntareu, per què no hi ha molts més palestins fent el què vosaltres feu, i us respondré, que és molt simple, aniríem a la presó directament en condicions molt i molt dures, i això, anar a una presó israeliana no li desitjo ni al meu pitjor enemic. Som lluitadors per la Llibertat, però a la presó he vist gent de diferents edats, molts d’ells joves, intentant suïcidar-se, imagineu-vos les dures condicions i les tortures de tot tipus que arribem a patir. Allà ens fan perdre tota la nostra humanitat. Estan intentant assassinar el nostre cor. Aquí a Ramallah veureu que hi ha vida als carrers, però la gent s’està morint per dintre i han d’aixecar-se de nou, ser forts novament i viure resistint. Amb el que vostès fan, la gent podrà dormir una mica millor, una nit més, perquè vostès estan aquí acompanyant.”
En data 1 d’octubre del 2025 hi havia a les presons israelianes més d’11.100 presos polítics palestins, la majoria de Cisjordània, el 80% d’ells i elles, sense cap, cap procediment legal, judicial o penal, trobant-se totalment segrestats amb total impunitat sense cap causa oberta, amb un nombre important de centenars d’infants de fins a 12 anys. Molts d’ells han denunciat, a través d’alguns mitjans internacionals, així com també Addameer (Organització Palestina que treballa per defensar els drets i la salut dels presos i preses palestines), i el Centre Palestí pels Drets Humans, que han patit tot tipus de tortures com; inanició, manca d’atenció sanitària indispensable per diferents malalties i patologies de salut, algunes d’elles molt greus, provocant la mort de desenes de presoners, a més de dures agressions físiques i sexuals, com violacions.
Un altre company palestí ens comenta: “Només vaig passar 6 anys a la presó i va ser molt i molt dur, així que imagineu-vos els què han passat 20 anys o més. Tant de bo siguin alliberats tots els presos polítics aviat. Sabem que hi ha risc per vostès, però ens alegra molt que estiguin aquí mostrant la seva solidaritat. Durant la recollida de l’oliva, moltes famílies no tenen accés a les seves terres per continuar la collita. Recentment s’han arrencat i cremat més de 1.000 arbres i els colons segueixen destruint i ocupant collites necessàries per la nostra subsistència. La seva presència aquí és útil per poder arribar a les nostres terres.”
Des de l’octubre del 2023, més de 1.050 palestines han estat assassinades a Cisjordània, inclosos 35 assassinats amb total impunitat per colons sionistes israelians. Durant la nostra estada i des del 27 de setembre i fins a data del 15 d’octubre, 9 palestins més han estat assassinats i més d’una desena han estat ferits amb ferida de bala i de foc real, a més d’una vintena de persones palestines han estat apallissades amb barres de ferro, algunes d’elles encara en estat greu, per la violència dels colons.
Soldats de dia i colons de nit
Després del 7 d’octubre del 2023, front a la falta de tropa de l’exèrcit a causa de la guerra i el genocidi a Gaza i el front obert al sud del Líban contra la guerrilla de Hezbollah i el poble libanés, milers de colons han estat reclutats per l’exèrcit d’ocupació d’Israel. Són soldats durant el dia i colons paramilitars per la nit. Trobant-nos en un punt en el què és molt difícil separar la violència de l’Estat de la dels colons.
En aquest sentit, hi ha hagut un interès ferm del govern israelià per a que l’atenció mundial estigui centrada a Gaza, amb la finalitat d’incrementar exponencialment la colonització i l’expulsió de les comunitats palestines a Cisjordània adquirint tota la terra palestina possible. La mateixa Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides ha emès declaracions contundents sobre els nombrosos desplaçaments forçats i confiscacions de terres recents, mai observades fins ara, i especialment durant els darrers mesos. Declarant que aquests desplaçament forçats violen el Dret Internacional tal i com ja va dictaminar la Cort Internacional de Justícia, a més de ser un Crim de Guerra, i un Crim de Lesa Humanitat, amb més de 50 mil palestins desplaçats per la força després de la demolició de casa seva o de pogroms de colons sionistes que han arrasat i cremat pobles sencers palestins. Una població civil palestina, que a més, ja procedeix de ser desplaçada de les seves antigues llars durant la “Nakba” de l’any 1948, quan l’entitat sionista d’Israel va ser proclamada.
I és que el colonialisme i l’ocupació israeliana de Palestina ha estat un fet inherent des dels inicis i la creació del Sionisme com a ideologia ultra. Fou cinquanta-un anys abans de la Nakba i la creació de l’ens sionista, l’any 1897, quan el moviment sionista colonial va ser oficialment creat, al seu Primer Congrés Sionista a Basel, amb la seva anunciada estratègia que pronunciava, que el seu objectiu era “per crear per a la gent jueva una llar a Palestina”. El Congrés cridava a la mobilització per a la creació d’un artefacte aparell de proto-estat que amb el suport i complicitat dels poders colonials occidentals pogués “produir les condicions polítiques que permetin, facilitin i protegeixin una colonització massiva i continuada”, així com preparar els pre-requisits per establir un nou estat: amb una població permanent, un territori definit i un govern amb capacitat per accedir en relacions internacionals.
Segons un recent informe de la Comissió de Resistència al Mur i la Colonització des del 7 d’octubre de 2023, hi ha hagut a la Palestina ocupada de Cisjordània 38.359 violacions contra les propietats, la vida i els drets dels palestins. D’aquestes, 31.205 van ser comeses per les forces ocupants de l’exèrcit d’Israel i 7.154 atacs contra civils palestins i les seves propietats, van ser perpetrats per colons sionistes.
A més, durant els darrers dos anys, s’han aprovat 355 plans d’assentaments de colons per construir més de 37.000 nous habitatges en els territoris ocupats, principalment a Al Quds o Jerusalem Oriental, territori concebut com a capital de l’Estat Palestí d’acord amb el dret internacional. L’informe destaca la demolició de fins a 3.700 estructures de la nació àrab després de 1.000 operacions de demolició, a més de que hi ha a dia d’avui hi ha unes altres 1.667 noves ordres de demolició que es troben en procés. Si això no fos poc, s’han destruït 48.000 arbres de terra agrícola propietat palestina, dels quals 37.000 eren oliveres, un arbre que és més que un símbol per a la cultura, la vida i la resistència palestina, ja que és alhora un pilar econòmic fonamental per a la dura economia de subsistència de les poblacions rurals palestines.
Tal i com afirma el cap de la Comissió, Muayyad Shaaban, “Cisjordània ha esdevingut un camp de proves per a les polítiques colonials que cerquen eliminar la presència palestina i fragmentar encara més el seu territori.”
Controls militars arreu, ràtzies constants amb centenars d’assassinats i arrestos massius, trets intimidatoris i d’altres amb objectiu de ferir o matar, per part de l’exèrcit ocupant i colons fortament armats. I és que en aquests moments en què es debat l’alto el foc i la finalització del genocidi a Gaza, Cisjordània es troba en un perill i risc cada cop més greu. Els polítics israelians segueixen incrementant els plans d’annexió i colonització immediata de poblacions senceres palestines tant a la Vall del Jordà com a Massafer Yata i s’espera que la pressió vagi en augment a mesura que disminueixi la pressió militar sobre Gaza. El seu pla d’extermini contra Palestina lluny d’acabar, s’espera que s’incrementi en aquesta part de la Palestina ocupada durant les properes setmanes i mesos.
Durant aquests dies i darreres setmanes hem pogut corroborar i testimoniar assassinats, companys palestins ferits de bala i munició real davant dels nostres ulls, pogroms sionistes sobre poblacions palestines que hem acompanyat, amb hivernacles, maquinària agrícola, panels solars, subministre d’aigua destrossats, a més de cases que han estat arrasades i cremades, i sobretot com colons i exèrcit colpegen, retenen, detenen i humilien dia rere dia a companys palestins. Hem passat ràbia, frustració, i també por, alhora que hem viscut com també companyes internacionalistes eren colpejades per colons sionistes. La setmana de l’aniversari dels dos anys del 7 d’octubre del 2023, ha estat dura, molt dura per totes nosaltres, amb una tensió constant i amb un estat d’alerta permanent pels nombrosos atacs de colons patits amb la complicitat i suport de l’exèrcit que malauradament no podíem aturar. Però sí hi ha quelcom que aprens aquí és que aquests fets són un capítol més des de la Nakba, que des de l’any 1948 mai ha acabat i que és la consolidació d’una neteja ètnica, un apartheid sistemàtic, i sobretot un genocidi constant, planificat i organitzat metòdicament contra el poble palestí.
Per això, des d’ÍTACA, com organització internacionalista dels Països Catalans fem una crida al moviment popular, al sindicalisme combatiu i de classe i al moviment social i polític de l’esquerra independentista a que com a país i militants solidaris i internacionalistes enfortim l’acompanyament de solidaritat internacionalista al territori de la Palestina ocupada de Cisjordània. És i ha de ser la nostra obligació moral, ètica i internacionalista. A Gaza no hi podem accedir, ho hem intentat per terra, mar i aire, i ha estat impossible, però a Cisjordània malgrat les dificultats sí que podem, i és un requeriment i demanda de les nostres germanes palestines.
Tenint clar que malgrat la nostra presència solidària i internacionalista en el terreny, cal dir contundentment que no hi pot haver cap tipus de mostra de lideratge, ni protagonisme d’una suposada heroïcitat en cap de nosaltres com a brigadistes, ni en cap dels membres de les dues darreres flotilles que van intentar a accedir a Gaza. Som només persones que hem tingut l’oportunitat i el privilegi de poder compartir i conèixer la resiliència i la resistència del poble palestí. Perquè són (i han de ser sempre elles i ells), les palestines i els palestins, les que seran sempre les autèntiques heroïnes i herois d’una Resistència que ja dura 77 anys i que malgrat tot el què han patit, segueixen dempeus combatent l’apartheid, l’ocupació i l’intent de genocidi, a més de que són elles i ells, els que ens segueixen mostrant amb humilitat i exemple el camí a seguir contra tota injustícia.
Finalment i principalment, cal treballar des d’aquí per enfortir la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat criminal d’Israel, ja que és l’eina més potent que des de casa nostra tenim per doblegar aquest estat genocida. Cal tallar d’arrel tota complicitat i suport cap al sionisme als Països Catalans, aquesta ha de ser la màxima aportació i objectiu solidari i internacionalista des d’aquí, tal i com també demanen les nostres germanes palestines.
I és que front a la Resistència i Resiliència d’aquest increïble poble, és el mínim que podem fer en retorn, des de la solidaritat i el suport mutu, pel seu exemple constant en combatre i resistir a la maquinària internacional reaccionària feixista imperialista i colonial.
Perquè Palestina, és a cada centre de treball lluitant contra la vulneració de drets laborals, a cada intent d’aturar un desnonament amb els sindicats d’habitatge del nostre barri, és arreu del país en la defensa de l’escola, la llengua, la sanitat pública i dels drets socials que ens intenten robar des del gran capital en aquests temps d’imposició del feixisme econòmic ultra-neoliberal, i en definitiva es troba en l’actual combat contra l’extrema dreta racista i feixista allà on sigui present. Palestina és un far a seguir, una llum al final d’aquest túnel fosc de temps reaccionaris que ens ha tocat viure, i que en el seu exemple de persistència, de resiliència, i de sumud ens mostra el camí de la lluita irrenunciable per un món millor.
I en les entranyes del record que ens colpeja la memòria d’aquestes setmanes d’acompanyament ens quedem amb el rostre de la Suleima, del Hussein i del Mohamed, i tants d’altres militants palestins, que després de perdre familiars assassinats pel sionisme o d’haver ingressat a l’hospital després de rebre diferents cops i pallisses plantant cara als colons i a l’exèrcit, de ser arrestats i detinguts repetidament i de passar mesos i fins i tot anys a les dures presons israelianes, segueixen dempeus lluitant per defensar la seva terra ancestral front a l’ocupació. Són ells i elles, la més sincera i rebel dignitat, són totes elles en definitiva, l’autèntica esperança dels nostres temps per un nou món.
Visca la Resistència Palestina!, i Visca Palestina Lliure del Riu fins al Mar!
